Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  orgānic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ORGĀNIC, -ĀNICA adj.: cast. orgánico.
|| 1. Pertanyent o relatiu a un ōrgan o sistema d'ōrgans; propi o derivat dels éssers organitzats. Una malaltia composta consemblant e orgānica, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1. Els canvis orgānics eren insignificants, Galmés Flor 83. a) med. Es diu del trastorn simptomātic acompanyat d'alteracions anatōmiques, per oposiciķ a funcional.
|| 2. Compost químic que conté carbon. Química orgānica: la part de la química que estudia els composts de carbon, en gran part provinents d'animals o plantes (per oposiciķ a química inorgānica).
|| 3. Pertanyent o relatiu a les parts essencials d'una cosa, a la seva constituciķ o estructura; no secundari o accidental. Les coses apreses y adquirides per procés natural y orgānich, d'iniciaciķ lenta... que converteix en cičncia orgānica y articulada dels datos, Obrador Arq. lit. 79. Unitat orgānica: en la milícia, unitat que estā organitzada permanentment, per oposiciķ a unitat tāctica, que s'organitza temporalment segons les necessitats de maniobra. Vocal o consonant orgānica d'un mot: la que té la seva raķ d'esser en l'etimologia del mot.
    Fon.:
uɾɣánik (Barc.); oɾɣánik (Val.); oɾʝániс (Palma).
    Etim.:
pres del llatí organĭcum, ‘propi de l'ōrgan o instrument’.