Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  original
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORIGINAL adj. i subst. m.: cast. original.
|| 1. adj. Que remunta a l'origen. En temps de ignocència..., la justícia original a ell lauors dada, la carn li fóra obedient, Eximenis Reg., c. 3. Pecat original: pecat comès pel primer home i que tots els seus descendents porten en si des del naixement. Per la passió... de Jesuchrist fo recreat lo món del peccat original, Llull Gentil 168. Neta de tota taca de pecat original, Metge Somni ii. La santíssima Mare de Jesús fou preservada de la culpa original, Ruyra Flames 204. Llengua original: la llengua en què ha estat escrita una obra en produir-se, no en traduir-se.
|| 2. Que és l'origen o font (d'una cosa copiada o reproduïda); primitiu. Fon ja quitat | e cancellat | en lo notal | l'original | antich contracte, Spill 10528. a) m. Cosa o persona que serveix de model, de mostra, d'exemple per a les altres coses o persones a reproduir, a copiar. Signar e comprouar aquelles peses e mesures ab los originals de la ciutat que són en poder del dit mostaçaff, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Endreçant los ulls ad aquell qui és l'original de pasciència, Martínez 90. On trobarà l'original bellíssim, Verdaguer Idilis.—b) especialment, m. Escrit primitiu, que serveix de base a les còpies. Si aquell procés no és acabat, ab gran diligència acabets e translat d'aquell clos e segellat e ab son original diligentment comprouat, a nós... tremetats, doc. a. 1382 (Codi Çagarriga 255).—c) m. Text manuscrit, mecanogràfic o imprès, que serveix de base al caixista, linotipista, etc., per a la composició tipogràfica. D'originals, mos ne podeu enviar tants com voldreu, Roq. 0. He repassat els originals del temps de les meves revifalles, Ruyra Parada 6.
|| 3. (Obra intel·lectual) produïda primàriament de tal o tal persona, o sia, no copiada ni imitada. Es plans des Banch Balear originals del malaventurat arquitecto, Roq. 0.
|| 4. No copiat o imitat; que presenta novetat en la seva essència o manera d'esser; que no s'assembla als altres, que té quelcom d'estrany, de peculiar. Amb son original vestit, Pons Com an. 31. Ballen una dansa original, Rosselló Many. 107. Havia de donar a la meva tela cert caràcter original, Ruyra Pinya, ii, 61.
    Fon.:
uɾiʒináɫ (or., men., eiv.); oɾiʤináɫ (Ll., Cast., Al.); oɾiʧináɫ (Val.); oɾiʒináɫ (mall.).
    Intens.:
originalet, -eta; originalot, -ota; originalíssim, -íssima.