Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ornament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORNAMENT m.
|| 1. Acció i efecte d'ornar; cast. ornamento. Los cabells li donaven tanta bellea e ornament, Villena Vita Chr., c. 10. Perles e altres johes fetes a obs del ornament de son cors, doc. a. 1485 (BSAL, x, 14).
|| 2. Allò que serveix per a ornar; cast. ornamento. Quatre regines molt belles e de molt bells ornaments ornades, Llull Cont. 354, 6. Demanen corretges e moltes vestidures e diverses ornaments, Metge Somni iii.
|| 3. pl. Vestidures sagrades que porten els sacerdots quan celebren; cast. ornamentos. Mirà la capella tenen en dita casa ab los ornaments de dir missa, doc. a. 1725 (Hist. Sóller, ii, 439). Anaven els preveres revestits dels ornaments litúrgichs, Rosselló Many. 157.
    Fon.:
uɾnəmén (Barc.); oɾnamént (Val.); oɾnəmént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí ornamĕntum, mat. sign.