Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. orri
veure  2. orri
veure  3. orri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ORRI m.
|| 1. Graner; cast. hórreo. (Aquest significat en català és arcaic, literari i dialectal alguerès; en els altres dialectes té significats diferents, que exposarem després). Solament agen hun orri, hun celer e hun payller, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 267). Als horris i masies, Canigó vii. Un ratolí, davall la terra, | bastia son casal, feia son orri, Riber Geòrg. 16.
|| 2. a) Barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el formatge (Vall d'Àneu, Pont de S.).—b) Barraca o tancat dins el qual es munyen les ovelles (Boí, Ísil).—c) Paratge, en el prat i a camp ras, on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge (Sarroca de Bellera, Roda, ap. BDC, xix, 177).
|| 3. Ferrada on es recull la llet en munyir (Camprodon).
|| 4. Taula o post a propòsit per a fer formatges; cast. quesera (Labèrnia, Saura Diccs.).
|| 5. Conjunt d'operacions de munyir i fer el formatge. a) Fer orri: munyir les ovelles (Camprodon, Puigcerdà, Solsona).—b) Temps de l'orri: temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada).—c) Fer orri: funyir el mató per fer formatge (Manresa, ap. BDC, xvi, 16).
|| 6. Ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.).
|| 7. Formatge d'orri: formatge fet de llet d'ovelles o de cabra (Vallespir, Cerdanya, Pla de Bages). Es un formatge d'orri, un ver menjar de reyna, Caseponce Faules 192.
|| 8. En orri (Empordà, Mall.) o A orri (Urgell, Tortosa, Maestr., Val., Elx): en gran massa, en abundància, sense mesura; cast. a granel. Y tot p'ets amichs anava tirat y en orri, Roq. 52. Mes és un home que és ben ric: | ten en orri vinyes i cases, Saisset Hist. y Com. 13. Ses unces van en orri dins aqueixa casa, Pons Llar 32. Enfornar en orri: enfornar la terrissa sense capses, mesurant a ull la quantitat de peces que s'enfornen (La Bisbal). Traginar el peix en orri: traginar-lo sense covos (Llucmajor). En general, portar una càrrega en orri significa portar-la sense encaixar o sense ensacar (Barc.).
|| 9. Anar o Estar en orri (Empordà, Vic, Tortosa, Bal.) o en orris (Barc., Tarr.) o a orri (val.): anar o estar de qualsevol manera, desordenadament, no gens bé; cast. desbaratado, en desorden. Lo seguent està en orri, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 147). Per converses estich, ab tota la casa en orri!, Víct. Cat., Cayres 109. Remenant arreu y etzivant-ho tot en orris, Pons Auca 46. La taula no hi fa res que seguexi trabucada y les cadires en orri, Vilanova Obres, xi, 121. Endur-se'n o Tirar una cosa en orri o en orris: emportar-se-la de mala manera, fer-la desaparèixer, destruir-la o espatllar-la. Baldament s'ho endugués tot en orris!, Ruyra Parada 77. Anar en orri, un vaixell: navegar amb vent molt fort, però sobretot amb mar molt grossa, en què els cops de mar esbandeixen sovint la coberta (Barc.). «No deixeu els xiquets tan a orri»: no els deixeu tan amollats, sense mirament (Pego). «Eixe home no era tan a orri»: no era un qualsevol, tenia certa importància (Pego).
Orri.
|| 1. topon. a) Llogaret agregat al municipi de Pardines (Conca del Freser).—b) Coma de l'Orri: coma situada més amunt de Setcases (comarca de Camprodon).—c) Coll de l'Orri: collada situada devers el Pertús i Puigneulós.—d) Pic de l'Orri: muntanya del Conflent.—e) Pla de l'Orri: pla situat en un serradet del Berguedà, entre Sant Romà de la Clusa i el Coll dels Cortals.
|| 2. Llin. existent a Amer, Arbúcies, Banyoles, Gir., Olot, Pau, Santa Pau, Serinyà, Setcases, Badalona, Balenyà, Centelles, Llerona, etc.
    Fon.:
ɔ́ri (pir-or., or., occ.); ɔ̞́ri (val., mall., men.).
    Etim.:
del llatí hŏrrĕu, mat. sign. || 1. Sobre els significats del mot en el Pirineu, cf. Krüger HPyr. A I, 66, i Griera, BDC, iv, 47; sobre la locució en orri o en orris, cf. Spitzer en Neuphil. Mitt. xvi, 67 nota.

2. ORRI adj.
Vi orri: vi esbravat, agre, de mal gust (Amer). V. orro.
|| 2. Afemellat, fornicador (Gir., segons Griera Tr.). (V. horre).

3. ORRI m. que porten els diccionaris Labèrnia, Escrig-Llombart, Martí Gadea i Ferrer Parpal, donant-lo com a antic i definint-lo així: «El filet o cinta honrosa de dins l'escut d'armes separada del seus extrems altre tant com té d'ample» (Labèrnia-S. Dicc.).