Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ou
veure  2. ou
veure  3. ou
veure  4. ou
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. OU m.
|| 1. Embrió envoltat de líquids nutritius i una closca calcària revestida interiorment d'una doble membrana, que, formant un cos rodonenc, és post per les femelles dels ocells, i del qual surt el pollet després d'un període d'incubació; per ext., producte anàleg d'altres classes d'animals, com rèptils, peixos, insectes; cast. huevo. Quants ous fa dins l'any la gallina de la sua vehina, Metge Somni iii. Morta és la guallina qui ponia los ous d'aur, Jahuda Dits, c. 63. Puix sap que és uberta la closca del ou, Viudes donz. 194. Fer l'ou: pondre'l la gallina o altre animal. «M'agrada un fill de pagès | perque té vaques i bous | i gallines que fan ous, | i un sabater no té res» (cançó pop. Men.). Ou del dia o Ou fresc: el que ha estat post el mateix dia en què es troba. Ou passat o Ou estantís: el que ja fa estona que ha estat post. Ou xesclat: ou llarguer i acabat en punta, que enmig té com un cercle (Torelló). Ou mal arribat (Plana de Vic), o Ou sense closca (Cat.), o Ou moll (Mall.), o Ou de tel (Val.): el que no té closca, que no té altra coberta que el tel o membranes. Ou clar o Ou sense vermell (o sense rovell): el que no conté més que la clara o blanc. Ou de gall, o gallat, o granat: ou fecundat. Ou nan o de cap de posta: el darrer que pon una gallina; és molt petit, estèril, i sense rovell. Ou naixent: el fecundat, que dóna naixença a un poll (Mall.). Ou pollat: el que ja comença a congriar el pollet (Empordà, Priorat, Urgell, País Val., Mall.). Ou nial: l'ou estèril que es deixa dins el nieró o ponedor perquè les gallines tinguin tendència a anar-hi a pondre (Bagà, Andorra, Pallars, La Llitera, Urgell, Val., Cullera, Xàtiva); a Alcoi en diuen ou de senyal. Ou covat (Pallars, Ribagorça, Llucena, Sanet), ou covot (Bagà), ou covarot (Costa de Llevant), ou cloc (Guilleries, Andorra, Pallars, Andorra), ou barloc (Berga, Solsona), ou gargot (Collsacabra), ou batoc (Pont de S., Tamarit de la L.), ou d'aigua (Urgell, Balaguer, Fraga), ou podrit (Calasseit), ou pudent (Vinaròs), ou nial (Bal.): noms que es donen a l'ou que ha estat covat però resulta estèril.
|| 2. L'ou de gallina emprat com a aliment; cast. huevo. Lo compte no durarà mas tan solament aytant de temps con tinga un ou a coure, Llull Gentil 268. Dinaren-se de pa e de vi e de truytes e d'ous, Desclot Cròn., c. 105. La collació fou de... una dotzena de hous ab sucre, Tirant, c. 216. Una truita d'ous amb xuies, Víct. Cat., Ombr. 67. Batre ous: agitar repetidament a cops de cullera o d'un altre instrument la part semilíquida dels ous per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia. Ou ferrat (or.) o ou estrellat (occ., val., bal.): el que es fregeix sense haver estat batut. Una paelleta petita de fer ous ferrats, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Ous en truita: ous fregits després d'esser batuts, de manera que el blanc i el rovell queden units formant una pasta uniforme. Ou bullit o ou dur: el que ha estat bullit amb la closca i s'ha solidificat. Ou al caliu: el que ha estat cuit a la brasa, en contacte molt pròxim amb el foc (Tarr.). Ou blan o ou passat per aigua: el que ha estat posat dins aigua calenta i no ha arribat a solidificar-se. Ou escumat: el bullit sense closca. Ous menats o remenats: els que mentres es couen es remenen insistentment amb una cullera perquè no es lliguin. Ous filats: els que es couen i es fan passar per un embut amb foradins de manera que prenguin forma de fideus. Ous farcits: els que han estat bullits fins a endurir-se i després esmitjats, i llevant-ne el rovell, es farceix la part restant de l'ou amb alguna salsa. Ous amb trampa: els ous deixatats amb farina (Tarr.). Ou celestial: el rovell d'ou batut amb sucre i dissolt dins llet o aigua calenta; s'empra com a medicament contra els cadarns de l'aparat respiratori; cast. huevo mejido. Ou bufat: pasta de farina amb ou molt batuda i fregida en oli molt calent (Ulldecona). Ous de llet de monja: ous farcits del rovell picat amb llimona, canyella i sucre, i fregits amb greix (Banyoles).
|| 3. bot. Producte de la còpula de l'espermatozoide amb l'oosfera; cast. huevo.
|| 4. Testicle (en llenguatge vulgar); cast. huevo. E vist que són sense rouell | d'aquells los hous, Somni J. Joan 2758.
|| 5. Nom donat a diferents objectes que tenen forma oval o esferoidal. a) Peça de fusta arrodonida que serveix al passamaner per a teixir (Griera Tr.).—b) Peça esferoidal de fusta, d'os o d'altra matèria dura, que es posa dins la mitja o mitjó que ha de sarzir-se i serveix per a mantenir-lo ben atesat i facilitar així la feina; cast. huevo. De sorgir mitjons y mitges, ab l'ou de fusta posat ara a les punteres, Girbal Oratjol 269.—c) Ou del sastre: cabdell de fil (Val.).—d) Ou de planxar: ferro en forma d'ou i amb un mànec, que pot substituir la planxa per a donar llustre a la roba (Tortosa).—e) Ou de plom: closca d'ou de gallina, sencera i plena de plom, que s'empra com a plomada en l'ormeig anomenat llença forta (Sant Pol).—f) Ou de l'aiguera: recipient ovalat o esfèric que conté el gibrell de rentar els plats (Penedès).—g) Ou amb perruca: cabeça d'alls (Espinavesa).—h) Bony fet al front (Alcoi); cast. chichón.i) Ronyó de roca que forma una espècie de remolí de les pedres (St. Feliu de G.).—j) Ou noscat o ou almescat: capseta de cera plena d'aigua d'olor, que els homes tiraven a les dones en les grans festes de poble (Mall.); cast. naranjilla, bala. Les dames... esperant els colps ab por | dels ous noscats que tiraven | tots els seus enamorats | com a cortesia fina. | —¿Ous noscats heu dit, padrina? | ¿Què són ous noscats? | —Capsetes de cera fina | ben closes perquè no'n surta | de dedins l'aygua de murta | o de rosa alexandrina, | quant les carrosses passaven | ab les dames, els senyors | tirant-los-hi les banyaven | d'aygües de bones olors, Penya Poes. 290.—l) L'Ou (men.) o s'ou frit (mall.): l'as d'oros.—m) Ou filosòfic: (ant.) nom de cert recipient o vas d'apotecari. 50 entre ampollas y garrafas; It. quatre ous filosòfics; It. 50 ampollas espartadas, doc. a. 1785 (Aguiló-Dicc.).—n) Fer l'ou: ajuntar les puntes dels cinc dits d'una mà. No poder fer l'ou: estar enfredorit fins al punt de tenir les mans balbes. Provaren de fer l'ou amb les mans, Ruyra Parada 13.—o) Quedar ou: quedar la baldufa dins el rotlle, on la poden atacar amb les altres baldufes (Sóller).
|| 6. a) Petxina de les dimensions aproximades d'un ou de gallina, amb línies d'un bru clar encreuades damunt un fons blanc; també té línies transversals virolades; en dies de mala mar es troba a la platja (BDC, xiv, 43).—b) Ou de vella: nom d'un peix (Tarr., ap. Aguiló Dicc.).—c) Ou de pop: mol·lusc cefalòpode de l'espècie Argonauta Argo, de forma semblant a un pop, però molt més petit i amb doble sac (Men.); cast. argonauta.d) Ou de reig: bolet de l'espècie Amanita caesarea, principalment quan és tendre i encara no obert (or.); cast. seta real.e) Ou del diable: exemplar jove, en forma d'ou, del bolet Phallus impudicus (Fabra Dicc. Gen.).—f) Ou maltès: mol·lusc lamel·libranqui de l'espècie Pectunculus violacescens (Vilan. i G., ap. Griera Tr.).—g) Ou: albergínia blanca que té la forma i dimensions d'un ou de gallina (Tortosa).—h) Ous de porrassa: tubèrculs nombrosos que apareixen en les arrels de la porrassa o asfòdel (Mall.).—i) Ou de polla: planta de l'espècie Clathrus cancellatus (Masclans Pl. 167).—j) Ous de cadernera: raça hortense de la mongetera corrent o Phaseolus vulgaris (Salvat Enc.).
    Loc.
—a) Esser el rovell d'ou: esser la cosa o la part millor. Una pàtria tenia, rovell d'ou de la terra, Atlàntida vi.—b) Ple com un ou: molt ple, ocupat completament.—c) Estar dins s'ou ple: estar en possessió de tot el que es pot esperar de tenir (Llucmajor).—d) Fer l'ou: ajuntar els caps de tots els dits d'una mà. Jo no puc fer l'ou: tinc les mans balbes, Ruyra Parada 13.—e) Fer l'ou: defecar (men.).—f) Fer l'ou: morir-se, en llenguatge familiar (Empordà).—g) Esser l'ou del sastre: tenir una cosa propensió a augmentar molt, a prendre gran increment (Martí G. Dicc.).—h) Trobar pèls en els ous: trobar defectes en tot. A manera de aquells qui cerquen pèl en l'ou e nuu en lo jonch, Curial, ii, 78.—i) Pensar-se haver fet un ou amb dos vermells: creure's haver fet una gran cosa (Men.).—j) Cercar qui té ous d'avui: demanar de noves, ficar-se en coses on no caldria ficar-se (Mall.). De Son Metlo a Son Catetlo cercant qui té ous de vuy, Aguiló Rond. de R. 13.—l) Enviar a fregir ous de lloca: enviar a mal viatge, engegar, expulsar algú (Mall.).—m) Tenir ous o colomins: tenir una cosa o una altra que molesta, que entrebanca, que fa nosa (Mall., Men.).—n) Escainar i no fer ou: cridar o enraonar molt sense resultats pràctics.—o) No haver sortit de l'ou, o Tenir encara l'ou al cul: esser molt jove i mancat d'experiència.—p) Un ou bullit, i a jeure!: es diu a un al·lot que vol homenejar (Mall.).—q) Ja pot cridar ous a vendre!: es diu d'algú que pot demanar auxili o fer una petició sense resultat.—r) Somiar ous: il·lusionar-se amb coses que difícilment s'obtindran.—s) Anar com qui xafa ous: caminar amb gran precaució (val.).—t) Xafar l'ou a algú: contrariar-lo, deixar-lo desairat o en mala situació (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.).—u) Fer els ous en terra: fracassar, no obtenir allò que es volia (Mall.); morir-se (Men.). Mes per haver-la s'atura | si li topa un quantretemps, | y fa sempre els ous en terra | ab totes les seues lleys, Penya Poes. 187. Aquella dona... perdia ses colors, emmagria que feya feredat, y tothom deya que faria ets ous en terra, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 15).—v) Ja tenim la Seu plena d'ous!: es diu irònicament quan algú suposa haver tingut un gran èxit o haver aconseguit una gran cosa que en realitat és insignificant (Mall.).—x) Veure's com un ou entre dues pedres: veure's en gran estretor o dificultat.—y) No és aquesta la mare dels ous: significa que no és allò la causa, l'explicació d'una cosa.—z) Un ou, i encara covat!: es diu referint-se a una cosa que ha resultat molt inferior al que suposaven que seria.—aa) Mesclar ous amb caragols: mesclar coses heterogènies, idees discordants; involucrar unes coses amb unes altres (Mall., Men.).—bb) Com un ou un sou: molt car, a un preu excessiu.—cc) Costar els ous a ral: costar massa, resultar molt cara una cosa.—dd) Esser més fàcil que beure's un ou: esser una cosa molt fàcil. Ja saben que és més fàcil que beure's un ou, perdre el concepte, Rond. de R. Val. 61.
    Refr.
—a) «Sobre un ou pon la gallina»: significa que per a fer coses importants cal tenir una base, encara que sigui modesta.—b) «Beu-te aquest ou mentres que l'altre es cou»: es diu burlescament al qui ha rebut un cop o ha sofert un fracàs o decepció.—c) «La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella»: es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú.—d) «Volen saber més els ous que les gallines»: es refereix als qui pretenen de saber més que els tècnics o experimentats.—e) «L'ou petit, el poll eixerit»: expressa la creença que dels ous petits surten els pollets amb més vitalitat.—f) «Tot just ha sortit de l'ou, ja es pensa que és un bou»: es refereix als qui pretenen d'esser molta cosa o de saber molt quan encara són aprenents.—g) «Millor l'ou avui que la gallina demà»: significa que convé més tenir una cosa petita però segura que una de més gran però insegura (Alguer).—h) «Ou de menestral, cada un un ral»: es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot (Valls).—i) «Sense trencar ous no es fan truites»: vol dir que totes les coses avantatjoses demanen una preparació treballosa.—j) «L'ou demana sal»; «L'ou sense sal no fa bé ni mal»: significa que els ous fregits, per a esser gustosos, han de tenir un punt de salat.—l) «No tots els ous surten polles»: vol dir que no totes les coses surten encertades o sense desavantatges (Eiv.).—m) «Per la Candelera, l'ou arrera»; «Per la Candelera, els ous a carrera»: significa que pel febrer els ous baixen de preu, perquè comencen a abundar.—n) «Qui té un ou, vol un bou»: indica que els homes solen esser ambiciosos i no es contenten fàcilment amb el que tenen.—o) «Qui furta un ou, furta un bou»; «De l'ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca»: vol dir que els delinqüents solen començar a cometre delictes petits i van per graus fins a les accions més criminals.—p) «Gallina petita no pot fer gros ou» (Mall.).—q) «Bon ou, bon poll»: significa que un bon començament és un bon auguri.
    Cult. pop.
—Existeixen diferents supersticions referents als ous de gallina. Diuen que menjar-se el primer ou post per una gallina negra, allarga considerablement la vida (Arx. Trad. i, 184). Els usos medicinals dels ous són nombrosos: passar-se pels ulls un ou encara calent de la posta, aclareix la vista (ibid. 185); els ous que les dones amaguen dins els maigs del monument del Dijous Sant, diu que tenen gran virtut remeiera, i els posats darrere l'altar on es basteix el dit monument curen de trencadura (BDC, xviii, 42). Els ous són tinguts vulgarment en relació amb les serps i altres rèptils, i aquesta relació imaginària es manifesta en diverses creences. Quan hi ha ous a un niu, no els poden anomenar; només es pot dir «a tal niu hi ha tantes pedretes»; perquè, si els anomenen, les serps ho senten i se'ls mengen (Catalana, ii, 139).Quan trenquen un ou i el troben que no té rovell, és signe clar de dissorts i mals averanys, i per sostreure-se'n cal que el llencin al foc i el cremin (Catalana, ii, 91). Tant a la Catalunya oriental com a l'occidental i a Mallorca, existeix la creença en els ous de gall: diuen que de tant en tant els galls ponen, i llurs ous són molt petits i sense rovell; si els posen a covar i arriben a esser naixents, en surt una serpeta (Ribagorça) o un basilisc (Mall.) o una munió d'esperits o follets (Empordà). A Ripoll les noies empren un ou per a endevinar quin serà l'ofici de llur futur marit; trenquen l'ou, el tiren dins un gerro d'aigua i diuen una oració especial a sant Joan Baptista, i aleshores el blanc de l'ou pren una determinada forma més o menys semblant a una eina de treball que indica el dit ofici; això es fa precisament el dia de Sant Joan (cf. BDC, xviii, 67-68).—L'ou com balla: espectacle típicament barceloní, consistent en un ou o un objecte de forma d'ou que va saltant damunt el raig rabent del brollador del claustre de la Catedral el dia del Corpus, davant els ulls plens d'admiració dels infants (cf. Amades Diad. ii, 79).
    Fon.:
ɔ́w (pir-or., or., occ. en general); ów (Sopeira, Areny, Tremp, Ponts, Artesa de S.); ɔ̞́w (val., mall., men.); áw (Novelda, Agost, Monnòver).
    Intens.:
—a) Augm.: ouàs, ouarro, ouarràs.—b) Dim.: ouet, ouetxo, ouel lo, oueu, ouiu, ouic, ouarrí, ouarrinet.—c) Pejor.: ouot.
    Etim.:
del llatí ŏvu, mat. sign. || 1.

2. OU ant.
Nom propi d'home, avui Eudald; cast. Eudaldo. Fins a la darreria del segle XVI el nom vulgar de sant Eudald, patró de Ripoll, era Ou, i en aquella vila hi havia una plaça dedicada a Sant Ou. En la toponímia tenim Sant Ou, nom d'una ermita de Gombrèn i una de Tordera (La Selva), i Puig Ou, nom de dues muntanyes de la Garrotxa.
    Etim.:
contracció de *Oau (del nom propi germ. Eudoald).

3. OU
|| 1. interj. semblant a oh!, usada per a cridar algú (Collsacabra, Costa de Llevant) o per manifestar admiració o intensitat d'una cosa (Castellar de N'Hug). «Maria! ou, Maria!» (es diu per a cridar una dona). «Ou Maria!»: exclamació intensiva, com en la frase «Ou Maria, quin patir!» (Castellar de N.). Ou, aduerbi pera cridar: o, heus. o, aduerbio para llamar, Nebrija Dict. E donchs, hou hou, miçer Artés, Somni J. Joan 2376.
|| 2. Crit per a fer aturar una bístia (Mallorca, Menorca). «Arri», 't diu sa passió que tant te mou, y un dit tan sols de seny te deya «ou», Aguiló Poes. 182. Sentir crits d'arri y ou, ibid. 141.
    Fon.:
ów (or., bal.).

4. OU interj.
que repetida serveix per a adormir els infants (Igualada); cast. nana. Fer ou ou: fer nona, dormir (en llenguatge infantil).