Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pèrdua
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PÈRDUA (i ant. pèrdoa). f.
Acció i efecte de perdre; cast. pérdida. Met hom aquels qui deuen esser jutjats a mort o a trincament o a taylament o pèrdoa de membre, Cost. Tort. I, iii, 5. Com no haguéssem perdut mas solament lo comte de Lanço..., sí fóra tan gran pèrdua que per res no's poria esmenar, Muntaner Cròn., c. 77. Can aprés d'aquella pèrdoa hagués perdut quant ha, doc. a. 1390 (RLR, vi, 365). Molt hom de bona vida sofer pobresa, malaltia, pèrdues y grans persecucions, Metge Somni i. Y tantes pèrdues ja plor, Collell Flor. 33. Pèrdua de sang: hemorràgia; menstruació.
    Refr.

—«Amb bestiar jove no hi ha pèrdua»: significa que els animals joves augmenten de preu, i que els treballadors joves donen més profit que els vells (Mall.).
    Fon.:
pέɾðuə (or.); pέ̞ɾðua (val.); pέ̞ɾðuə (bal.); pέ̞ɾðulə (mall., men.).
    Etim.:
probablement del llatí pĕrdĭta, mat. sign., forma femenina de pĕrdĭtum, supí de pĕrdĕre, ‘perdre’ (cf. Moll Gram. Hist. 287).