Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  públic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PÚBLIC, PÚBLICA (i ant. public, publica): cast. público.
I. adj.
|| 1. Relatiu o pertanyent a la comunitat, al país, al poble (per oposició a privat). Perque a amar bé publich me oblich, Llull Rim. 222. Alscuns ne són a qui la clau | del regiment del bé public | comana, Metge Fort. 92. No't deuria desmembrar les honors e dignitats publiques que has haüdes en la tua jouentut, Genebreda Cons. 68. Apreuà la vàlua... dels edificis públichs en construcció, Pons Auca 248. La cosa pública (traducció del llatí res publica): la política, els negocis de la comunitat. Ne puch creure per res que tan notable hom per la cosa publicha se fos donat a mort, Metge Somni i. Fe pública: la que dóna el notari. Carta o Escriptura pública: la que es concerta o atorga davant notari. Foren-ne fetes cartes en forma publicha, Desclot Cròn., c. 134. De tots faem fer chartes publiques, Pere IV, Cròn. 151.
|| 2. De què pot usar tothom. Com les vies publiques sien de la poçtat, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 292). En lochs molt publichs dauant tot lo poble, Passi cobles 21. Dels fets amagats fan publich encant, Proc. Olives 971. Ses nines ballen a ses plasses públiques, Ignor. 10.
|| 3. Que pot esser vist o conegut de tothom; que està a la vista de qualsevol. Et aprés per sos peccats o folia caurà en peccat publich, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). La sua oració devota... los pogué delliurar dels publichs turments y vergonya, Pereç St. Vicent 44. Desitjava que ses amors fossen públiques, Galmés Flor 54. Allà on és públic i notori que mai hi havia haguts uns robatòrums, Aurora 226. Dona pública: prostituta. Se féu fembra publica, Eximplis, i, 5. a) substantivat f., Prostituta. Quants hi anaven | la cavalcaven | com a publica, Spill 13157. Puix vostre dir tan fort inculpa | viuda y donzella | que les publiques de Boèmia | no són pijors, Viudes donz. 771.
II. m.
|| 1. ant. Poble; conjunt de persones que habiten un país, regió o ciutat. Hòmens nobles... honraven a si matexs... defanent la fe, lo rey, lo publich, viudes e pubils, Corbatxo 86. Volents provehir a la indempnitat del publich de la dita ciutat, Ardits, i, 325 (a. 1435). Com aquell fos atrobat damnós al publich de dit regne, Mostassaf 15.
|| 2. La gent en general, tothom indistintament. Seguiren... corrent, gayrebé desbocats, com anunciant al públich que hi arrossegaven un casori, Pons Auca 140. Donar al públic: posar en circulació entre la gent. En públic: davant la gent, sense amagar-se de ningú. Primerament deuen esser demanades que sien mostrades en publich, Cost. Tort. III, viii, 1. La gent loaua a tu e a ells... en publich e en amagat, Genebreda Cons. 68. Especialment: a) Conjunt de gent que assisteix a un espectacle. La part naturalista del públic... esclatà de nou en ferms i sostinguts aplaudiments, Pons Com an. 29. Hi havia un rodal espès de públic al voltant del billar, Pla SB 139.—b) En una sala o local d'espectacles, el lloc on té dret a estar la gent que no paga res més que el preu de l'entrada. L'amfiteatre, les galeries, el públic, Caselles Mult.68.
|| 3. ant. Barri on habitaven les prostitutes. Fembres errades | e coronades | en lo poblich, Spill 9547. Bando sobre les dones del publich, doc. a. 1552 (Rat Penat, 1878, 90).
III. adv. ant. Públicament. E los meus ulls publich lo manifesten, Ausiàs March lxxxvii.
    Fon.:
púβlik (occ., val.); púbblik (or., bal.).
    Var. form.
ant.: a més de la forma aguda public, i plana publica (demostrada per rimar moltes vegades amb mots acabats en -ic -ica), trobam documentada la forma poblic poblica (No ame bé poblic, Llull Arbre Sc. ii, 429; Defendre tots temps l'interés del bé poblich, Somni J. Joan 471; Per la cosa poblicha, Corbatxo 86; Ni lo renegar d'amor en poblich, Proc. olives 1334).
    Etim.:
pres del llatí publĭcum, mat. sign.