Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  país
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAÍS (ant. escrit també pays i pahís). m.: cast. país.
|| 1. Territori d'una nació, d'un poble; per ext., regió, contrada. Fugent cascuns envers llurs pays, Muntaner Cròn., c. 34. Molt haguí grat d'aquell país, Spill 1744. Es a mi molt necessari cuytadament tornar-me'n en mon pahís, Curial, i, 24. Fer apendrer de viurer a algú en paisos estrangers, Lacavalleria Gazoph. Tu guiaràs volant los nostres passos | vers l'enyorat país, Verdaguer Idilis. a) Els Països Baixos: nom que es dóna a Holanda.
|| 2. (dial. alg.) Poble, vila.
|| 3. Tros de tela o de paper pintat que amb les barnilles forma un ventall.
    Refr.

—«Per tot el món és país»: significa que per tot es pot viure bé.
    Fon.:
pəís (or., bal.); país (occ., val., alg.).
    Etim.:
del fr. pays, mat. sign. (< del llatí pagēnse, ‘del camp’).