Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pacífic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PACÍFIC, -ÍFICA
|| 1. adj. Que està o s'esdevé en pau; que ama o tendeix a la pau; cast. pacífico. Nauegant ab pròsper vent arribà en les fèrtils e pacífiques ribes de Anglaterra, Tirant, c. 5. Et suplich me vulles oyr ab orella pacífica, Curial, i, 10. De aquest serà príncep e senyor aquest rey pacífich, Villena Vita Chr., c. 15. L'ambaixada pacífica d'amic, Alcover Poem. Bíbl. 52. a) Oceà Pacífic, o substantivat El Pacífic: oceà situat entre Amèrica, Asia i Oceania.
|| 2. m. ant. Moneda d'or barcelonina, encunyada en el segle XV per don Pere de Portugal, que estava en curs encara ben avançat el segle XVI i que valia de 18 a 20 sous barcelonesos; cast. pacífico. Pacífich se coneix que de una part és mig Rey coronat ab lo sceptre en la mà e de l'altre part un scut ab senyal reyal coronat; deu pesar un florí d'or a ley de XX quirats e val ara XX sols, P. M. Carbonell (cit. ap. Mateu Glos. Num. 154). «25 d'Abril de 1465. Orde del rey Don Pere pera que s'encunyessin en la seca de Barcelona unes noves monedes d'or, per durant son beneplàcit, les quals monedes volia s'anomenessin pacífics; tinguessin la lley de 20 quirats; portessin gravats, en l'una cara, l'escut y la corona reyal ab la llegenda en la circumferència ‘Deus in adjutorium meum intende’, y en l'altra cara la Majestat ab ceptre y ab la llegenda al voltant ‘Petrus quartus Dei gracia Rex Aragonum’; se'n treguessin 68 peces per marc, y valguessin 18 sous barcelonesos la peça» (Botet Mon. ii, 284). Fundant-se en aquestes paraules d'En Botet i Sisó i en el document LXXIII que ell mateix transcriu en el volum III de la seva obra «Les Monedes Catalanes», el senyor Mateu i Llopis diu que el pacífic fou encunyat per primera vegada el 25 d'abril de 1465 (Misc. Rubió, iii, 77); però tenim una cèdula escrita per Mn. Joan Segura, d'un document de l'arxiu parroquial de Verdú, datat a l'any 1442 o 1446, que diu: «Si voldran alguna cosa per la bona custòdia, los serà donat hun pasiffich». A Santa Maria... un pacifich valent vint sous, doc. a. 1489 (arx. parr. de Guardiolada). Diu la viuda que y deu auer serca de un pasefich [sic] de deutes que deuen a la botiga, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
    Fon.:
pəsífik (or., bal.); pasífik (occ., val.).
    Var. ort.
ant.: pascifich (Canals Carta, c. 19).
    Etim.:
pres del llatí pacifĭcum, mat. sign. || 1.