Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pacte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PACTE m.
Acord o conveni solemne entre dues o més persones; cadascun dels punts o clàusules d'un conveni; cast. pacto. Se'n vench tan ivarçosament e féu los dits pactes, Pere IV, Cròn. 53. Si los teus fills me seruen los pactes que són entre mi e tu, Eximenis II Reg., c. 43. Ab pacte tal que ta excellència se regesca a mon consell, Tirant, c. 10. Fahent acort ab amigables pactes, Ausiàs March lxxxvii. Adam i Eva van fer una andana, faltaren als pactes, Camps Folkl. ii, 7. Venir a pactes: entaular negociacions per a un conveni. Aprés són vinguts a pactes ab los de Campos tractant de rescat, doc. a. 1494 (BSAL, x, 128). Donar-se a pactes: transigir, avenir-se a un acord fent concessions. Tenir pacte amb el dimoni: haver-li venut l'ànima a canvi de poder, riquesa o altres béns terrenals. Tirar els coloms a pacte: en el tir de coloms, llançar-los el colomer amb certes condicions (Martí G. Dicc.); fig. Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (Val.). Sortir a pacte: sortir una perdiu de la mata cap amunt, gairebé verticalment (Gandesa).
    Refr.
—a) «Pactes són pactes»: es diu per indicar que les coses acordades han de complir-se indefectiblement.—b) «Pactes rompen lleis»: significa que en matèria contractual allò que s'ha pactat ha de prevaler damunt la llei o disposicions preestablertes.
    Fon.:
páktə (Barc.); pákte (Val.); páttə (Palma).
    Var. form.
ant.: pacti o pati. Saluant emperò que'l senyor no hagués dit e conuengut per pati e per acort que'ls degués créxer lurs loguers, Consolat, c. 190. Aquells de dins faeren-li parlar pacti, e donaren-li una gran suma d'or e d'argent, Muntaner Cròn., c. 159. Havia presa a pati la ciutat [l'havia presa amb capitulació], Pere IV, Cròn. 180. Parlaren molts patis los de la vila, ibid. 190.
    Etim.:
del llatí pactum, mat. sign.