Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  padrí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PADRÍ, -INA m. i f.
|| 1. Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i que adquireix l'obligació moral de protegir aquell infant i fer-li de pare o de mare si arriba a quedar orfe; cast. padrino, madrina. Hagué padrins e padrines qui eren de sancta vida, Llull Blanq. 2. Batejà'ns En Jaume, ...e fo nostre padrí En Not de Muncada, Pere IV, Cròn. 29. Qui fel amich | fou de mon pare | e gran compare | e mon padrí, Spill 1301. (Es diu també padrí o padrina de fonts, per distingir-lo dels padrins de l'accepció 2, i padrí o padrina jove (Mall.) per distingir-lo del padrí de l'accepció 3).
|| 2. Persona que assisteix a un qui rep un sagrament (confirmació, matrimoni, orde sagrat), un grau o un honor; persona que assisteix, en semblança del padrí de fonts, a la inauguració o benedicció d'un edifici, d'un objecte; cast. padrino, madrina. Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells qui'ls fan cavallers, ans encara ab los padrins qui'ls descinyen les espases, Pere IV, Cavall., llei xxiii. Lo dit seny [=campana de rellotge] fo per lo dit bisbe benayt... e fo-li mès nom Sent Onorat, e fo son padrí l'onrat en Berenguer Sentcliment, doc. a. 1393 (Ardits, i, 41).
|| 3. Avi, àvia (or., occ., mall.); cast. abuelo, abuela. ¿Què teniu ara, padrina?, Costa Poes. 12. La llar on s'escalfava | la padrina amb el padrí, Colom Juven. 105.
|| 4. Persona que en protegeix una altra en les seves pretensions, propòsits, etc.; cast. padrino. Senyora, dix, és la Rahó | nostra padrina, Somni J. Joan 1728. Es Jurats de la vila, com a bons padrins de la capella del Roser, Aurora 226. Padrí (en desafiu, torneig o altres semblants combats): Hic Patromachus, Lacavalleria Gazoph. Enviar els padrins a algú: desafiar-lo en duel.
|| 5. Persona vella (Pla de Bages, Vallès, Penedès); cast. anciano. «Es un padrí de vuitanta anys».
    Loc.
—a) Torrar-se la padrina: torrar-se l'esquena.—b) Fer veure la padrina: fer molt de mal, causar dolor físic intens. Per més que m'hagis fet veure la padrina, Girbal Pere Llarch 159.—c) No haver menester padrins: elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri.—d) Tenir bons padrins: tenir protectors poderosos.
    Refr.
—a) «Entre padrí i padrina, ens hem quedat aixina»: ho diu el qui ha quedat en mala situació per culpa dels altres.—b) «El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí»: indica que convé tenir bons protectors.—c) «A la vinya del padrí, prendre i fugir»; «A l'hort del padrí, robar i fugir»: recomana decisió en les accions recolzades per qui pot ajudar.—d) «Qui no treballa de fadrí, treballa quan és padrí».—e) «A qui no té padrins, no el bategen»: significa que el qui no té bons protectors no sol aconseguir allò que desitja (Morella).—f) «A bon fadrí, bon padrí»: vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses (Empordà).
    Cult. pop.
—El padrí sosté l'infant mentre el bategen, i la padrina sol sostenir una candela encesa durant una part de la cerimònia del bateig. Va a càrrec del padrí, totalment o en part, el refresc o beguda que es fa a la casa de l'infant batejat. Els padrins contreuen obligacions respecte de llur fillol, en quant a la seva educació cristiana i a protegir-lo posant-se en lloc de pares si aquests arriben a faltar. També existeix el costum que el padrí o padrina obsequiï el fillol en certes ocasions, com amb la mona per Pasqua (or., occ.) o amb els diners de nous (men.) o estrenes (Val.) per Nadal. Les criatures acostumen a visitar sovint llurs padrins de fonts i solen tenir-los una afecció especial. A vegades la gent gran enganya els infants dient-los que «els farà veure la padrina», i per a això els agafa per les orelles o per les galtes i els alça en pes, cosa dolorosa i perillosa que ha donat origen a la locució «fer veure la padrina» en el sentit de ‘causar dolor intens’.
    Fon.:
pəðɾí (or., bal.); paðɾí (occ., val.); pɾəðí (mall. vulgar); pəјɾí (Capcir).
    Intens.:
padrinàs, -assa; padrinet, -eta; padrinot, -ota.
    Etim.:
del llatí *patrīnu, mat. sign. || 1. El significat de ‘avi’ és degut al costum d'esser els avis els padrins dels primers infants d'una família.