Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. padró
veure  2. padró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PADRÓ m.
|| 1. ant. Senyor d'un serv, i especialment el darrer senyor d'un esclau emancipat; cast. patrono. Si algú dóna franquea sens reençó a son seruu, aquel qui la dita franquea aurà reebuda o sos fills no deuen appeylar en juhii lo dit padró, Cost. Tort. II, ii, 1.
|| 2. Llista on figuren els noms, edats, domicilis i altres circumstàncies dels habitants d'una vila o regió; cast. padrón. Els padrons de veïns no són diplomes | de superioritat, Alcover Poem. Bíbl. 88.
|| 3. Nota pública i infamant que roman en la memòria d'un fet deshonrós; cast. padrón. Ençà d'eixa columna, padró de sa ruïna, | una ciutat naixenta no veus?, Canigó vi. D'ignomínia es més acabat padró, Roq. 32.
Padró: llin. existent a Barc., Manresa, Abrera, Barberà, Igualada, Olérdola, Palau-solità, Terrassa, Tarr., Valls, Bràfim, Sta. Col. de Q., etc.
    Fon.:
pəðɾó (or., bal.); paðɾó (occ., val.).
    Etim.:
del llatí patrōnu, mat. sign. || 1.

2. PADRÓ m.:
V. pedró.