Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAER ant.
|| 1. adj. Pacífic. Sarraïns paers: moros de pau. Que no sia nuyl saray paher, ne sarrayna, que acula dins sa casa negun catiu, doc. a. 1320 (BABL, xii, 370).
|| 2. m. Regidor, membre del consell municipal en l'edat mitjana; en el segle XIII s'anomenaven paers els de moltes ciutats catalanes, entre elles Barcelona; després es va substituir aquest nom pel de consellers, jurats, etc., excepte a Lleida i la seva comarca, on continuaren anomenant-se paers fins més ençà del segle XVI; cast. concejal, consejero. Que vosaltres aquest any present siau Pahers de la ciutat e Universitat de Barcelona, doc. a. 1245 (Capmany Mem. ii, 357). Uinguem a Leyda e parlam ab los paers e ab los prohòmens de la vila, Jaume I, Cròn. 459. Que cascun dels dits Administradors fassa sagrament e homenatge als Consellers, Pahers, o Jurats del loch per lo qual serà elet, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 116). Quant escriurem als jurats de Saragoça, de València o de Mallorcha o als consellers de Barchinona o als pahers de Leyda, Ordin. Palat. 207. Són enteses oficials de ciutats e de viles qui han a veure sobre pes e sobre mesura, axí com és ofici de mostaçaf, e de pahers o de jurats, Scachs 87. Los paers de dita ciutat de Balaguer o qualsevol altre official real, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 497).
    Var. form.
ant.: paheyer (Haia càrrech ab los Jurats Consellers prohòmens o paheyers de les dites ciutats viles castells, Ordenació d'En Ferrando, fol 239); payer (Us manam que ensemps ab los payers e altres officials nostres, doc. a. 1391, Est. Univ. xiv, 133).
    Etim.:
del llatí medieval paciariu, ‘pacificador’. La forma plural paciariis referida als consellers o jurats de Cervera es troba en un document de l'any 1267: «Paciariis et probis hominibus ac toti comuni Cervarie presentibus et futuris», ap. Est. Univ. x, 187.