Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pala
veure  2. pala
veure  3. pala
veure  palà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PALA f.
|| 1. imatge  Eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta; cast. pala. Una pala de ferre e dos fanchs, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 100). Una pala de fust, doc. a. 1410 (Alós Inv. 17).Pala de forner: la que, posada al cap d'un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d'enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro. Pala de ventar o de traspalar: la de fusta que serveix per a tirar en l'aire el blat i el boll perquè el vent els separi, o per a passar el gra o la palla d'un munt a un altre. Una pala de traspalar blat, doc. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pala del foc o del carbó: la que és tota de ferro i serveix per a treure el foc del fogó o fornal, per a transportar carbó, etc. Pala dels fems: la que s'empra per aplegar i emportar-se'n els fems després d'escombrar-los. Pala de cavar o de fangar: la que s'usa en agricultura i en la construcció, per a trencar i girar la terra, el sauló, etc. Pala de pàmpol: fanga amb trava (Pla del Llobregat). Pales de vidrier: són de diferents classes, segons que serveixin per a enfornar els morters de fondre, per a transportar les peces que no tenen coll (mentres que les que tenen coll es transporten amb les forques), o per a llançar el vidre trencat a la mola. Pala de rentar: la que les dones empren per a tupar la roba en rentar-la. Pala de la pastera: raora per a tallar la pasta del pa (Collsacabra). a) Per ext., Pala de pues: forca de ferro per a regirar i escampar els fems (Empordà).
|| 2. Instrument que consisteix en un tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, i serveix per a pegar a la pilota, a la bolla en el joc de l'anella, etc.; cast. pala.
|| 3. Part ampla i prima de diferents instruments, peces d'indumentària, parts del cos, etc. Fer un pom de coure e daurar aquell e fer dos smalts ab senyal reyal per a la pala del penell, doc. a. 1441 (Arx. Gral. R. Val.). a) La part més ampla i prima del rem.—b) Rescàs, part més ampla del timó, situada darrere la mare o metxa d'aquest; cast. pala del timón.c) Tros de fusta que es fixa al banc de fuster per a subjectar la peça que s'hi ha de treballar (Igualada).—d) Peça de ferro que en el teler mecànic topa amb l'escarabat quan la llançadora no ha entrat del tot dins el calaix, produint-se llavors l'aturada del teler.—e) Cadascuna de les peces planes de fusta o de ferro que volten juntament amb les moles del trull i recullen la pasta de les voreres i la fan anar al mig dels sòls (Lledó).—f) La peça principal i més grossa de la roda de terrisser, que es fa moure amb el peu (Camp de Tarr., Mall.).—g) Cadascuna de les làmines de ferro que van posades a l'arada moderna, prop de la rella, i serveixen per a remoure la terra i llançar-la cap als costats.—h) Part més ampla i prima del ferro d'un martell, d'un càvec, o d'una eina similar.—i) Ala d'hèlix, cadascuna de les peces relativament primes que constitueixen la part principal de l'hèlix d'un vaixell.—j) Ganiveta rectangular, amb mànec curt i perpendicular al dors, que els blanquers empren per a descarnar les pells.—l) Tavella o canal en un vestit de dona; cast. tabla.m) Cadascuna de les peces sortints de la superfície corba d'una roda, a les quals s'aplica la força motriu de l'aigua, de l'aire, etc.—n) Part llevadissa de la galera d'impressor; cast. volandera.o) Planxa de ferro unida al final de les portes dels cotxes d'indústria i destinada a tapar el pujador (Barc.).—p) Tira de ferro de la part baixa de la carrereta, destinada a evitar que s'escorri la càrrega (Barc.).—q) Prolongació que es dóna al taló de les ferradures dels animals estalonats, per dissimular-los el defecte i evitar que caiguin (St. Quintí de Mediona).—r) Peça plana de ferro per a obrir i tancar els ullals de les sèquies distribuïdores d'aigua (Borges Bl.).—s) Peça prima situada a la part baixa i anterior d'una gorra, per defensar la vista o tapar parcialment la cara; cast. visera.t) Empena de la sabata (Manresa).—u) Aleta per a tapar el calcetí entre els cordons de la sabata (Esterri d'À).—v) Omòplat.—x) Pala de braç: segona porció del braç, formada pels ossos cúbit i radi (Mall., Men.).—y) Barra, maixella (Poboleda, St. Quintí de Mediona, ap. Amades Past. 179).
|| 4. Dent grossa i plana, sobretot cadascuna de les dues de davant, superiors o inferiors.
|| 5. Fulla de figuera de moro (Tortosa, val.). Figuera de pala: figuera de moro. Figa de pala: figa de moro. Allí les pales ovals de la figuera de moro, Ruyra Pinya, ii, 159.
|| 6. La part de metall on els argenters engasten les pedres precioses; cast. pala.
|| 7. imatge  Pala marina: planta arborescent de l'espècie Thymelea hirsuta, molt ramosa, de branques blanquinoses, fulles gruixades, flors grogues assentades sense bràctees; es troba en els arenals (Mall., Men.); cast. paserina.
|| 8. Pala de formiga: bossa de pastor, herba de l'espècie Capsella bursa-pastoris (Men., ap. Masclans Pl. 188).
|| 9. Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical (BDC, xxiii, 300).
    Loc.
—a) Tenir molta pala: tenir molta grandària o molta feina d'enfornar i desenfornar; es diu d'un forn o d'una pastisseria.—b) Fer pala: no ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador (val.).—c) Tindre la pala foradada: esser mal jugador de pilota (Val.).—d) Fer anar la pala: xerrar, fer treballar molt la llengua (Rojals).—e) Fer la pala a algú: fer-li la bona (Mall.), enganyar-lo amb dissimul i habilitat (Val.). «Sa cunyada em fa la pala | quan m'enquantra p'es carrer, | i jo encara sols no sé | es seu germà si m'agrada» (cançó pop. Llucmajor).—f) No haver-hi pala ni forca ni lloc a on ventar: no haver-hi res, estar mancat de béns de fortuna, d'ofici i de manera de viure (Mall.).
    Fon.:
pálə (pir-or., or., bal.); pála (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, val.); pálɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); pálɔ (Pla de S.).
    Intens.:
—a) Augm.: palassa, palarra, palarrassa.—b) Dim.: paleta, paletxa, paleua, paliua, palona, paló, paloia, palarrina, palarrinoia.—c) Pejor.: palota, palot.
    Etim.:
del llatí pala, mat. sign. || 1.

2. PALA f. ant.
Tapall de seda amb què el sacerdot cobria tots els objectes que havia posat damunt de l'altar (Labèrnia-S. Dicc.). En cascuna capella ha sos corporals, pala ab dues tovalles, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 416).

3. PALA f., grafia ant.
Palla. Mig feys de pala, Capbr. Ribes, a. 1283.

PALÀ
|| 1. topon. Llogaret agregat al municipi de Castelladral.
|| 2. Llin. existent a Barc., Calaf, Castellolí, Manresa, etc.