Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paladar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALADAR m.
|| 1. La part superior de la cavitat bucal; cast. paladar. Al nas dóna odorament e sentiment, e al paladar dóna sentir e gustar, Llull Cont. 320, 17. Forma un vocal spirit en la concauidat del paladar e de la boca, Curial, iii, 1. Ab una agulla | te pots punchar | lo paladar, Spill 6086. Anc que la set cruiés mon paladar | amb una febre d'ossos, Alcover Poem. Bíbl. 64. Paladar dur: volta del paladar ossi o part anterior del paladar. Paladar tou o fluix: el vel del paladar, part musculosa que separa la boca de la faringe. Paladar artificial: placa destinada a obstruir una perforació o esquerda del paladar o a sostenir peces dentals protèsiques. a) fig. Gust, facultat de percebre les sabors; cast. paladar. Tenir bon paladar o el paladar fi: tenir molt agut el sentit del gust. Voldríem que es públich que té bon paladar favorís aqueix establiment, Roq. 42. No tenir paladar, o Tenir el paladar empedregat: tenir molt escàs el sentit del gust.—b) fig. Sabor; sensació de gust; cast. paladar. «Aquest vi té paladar»: aquest vi és pastós, dolcet, suau.
|| 2. Cobertura d'un recinte, d'una construcció (Bal.); cast. cubierta, techo, bóveda. «Aquesta sala és baixa de paladar». Es una gran sala alta de paladar y ben oretjada, Ignor. 30. Paladar de l'escala: el sobrellit d'una escala (Mall.). Paladar del forn: la volta que el cobreix (Calasseit, Mall., Men., Eiv.). Paladar d'un cotxe: la superfície interior de la vela o toldo (Mall.). Paladar del cap: la part superior de la closca del cap (Men., Eiv.); cast. mollera.
|| 3. bot. Replec del llavi inferior de la corol·la personada; cast. paladar.
|| 4. Paladar negre: mentider (Manacor).
    Loc.

Paladar de ric i butxaca de pobre: bon gust, refinament, però sense mitjans econòmics per a satisfer-lo.
    Fon.:
pələðá (or., bal.); palaðá (occ.); palaðáɾ (val.).
    Etim.:
derivat del llatí palātum, mat. sign. || 1.