Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  palafrč
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

PALAFRČ m.: cast. palafreno.
|| 1. En l'edat mitjana, Cavall noble de sella, perň no de batalla; hi cavalcaven les dames, els prínceps i senyors quan anaven de camí o en cerimňnies solemnes. Palafrč, paga VII sous, Leuda Coll. 1249. Caualcaua en un beyl palafrč lo qual abeuraua en la font, Llull Gentil 8. Anaua una donzella caualcant en son palaffrč, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Quant foren a miga llegua prop de la ost, cavalcaren en llurs palafrens, molt ricament vestits de fins draps, Desclot Crňn., c. 92. Con a honor de príncep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls... habundar, Ordin. Palat. 47. Y els cavallers per la brida | li duen el palafrč, Alcover Poem. Bíbl. 32.
|| 2. Cavall en quč cavalca el criat que acompanya el seu senyor quan va a cavall.
    Etim.:
del cčltic-llatí paraveredus, mat. sign., que en el llatí medieval es va convertir en parafrenu, probablement per influčncia del mot frēnum, ‘fre’.