Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  palanca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALANCA f.
|| 1. Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport, que serveix per a aixecar coses pesants; cast. palanca. La palanca constitueix una màquina simple destinada a vèncer, mitjançant una potència aplicada a un punt determinat, la resistència oposada en un altre punt. Palanca de primer gènere: la que té el punt de suport entre la potència i la resistència. Palanca de segon gènere: la que té la resistència entre el punt de suport i la potència. Palanca de tercer gènere: la que té la potència entre el punt de suport i la resistència. Es dóna el nom de palanca a una multitud d'eines i peces de màquina que tenen per objecte la funció indicada. Una palancha de palestes, doc. a. 1410 (Alós Inv. 22).a) nàut. Corda gruixuda que passa per una corriola que està a la punta de la vela i per una altra cosida al terç de la verga, i serveix per a hissar la vela.—b) fig. Impuls poderós; cosa de gran força per a determinar una acció. Es la Fe la palanca forta y dura, Llorente Versos 55.
|| 2. Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent (or., occ.); cast. pasarela, puente de palo. En res no guarden pont ne palancha, ne temen a sufferir fret ne calor, Muntaner Cròn., c. 20. Com pont de flors, uneix la terra a l'illa | una verdosa i rústega palanca, Canigó ii. Ja baixaràs la palanca amb tot repòs i serenitat, Rusiñol Illa 9.
Palanca: llinatge valencià.
    Fon.:
pəláŋkə (pir-or., or., bal.); paláŋka (Andorra, Esterri, Pobla de S., Mequinensa, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); paláŋkɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Fraga, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); pəláɲсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: palancassa.—b) Dim.: palanqueta, palanquetxa, palanqueua, palancona.—c) Pejor.: palancota, palancot.
    Sinòn.:
— || 1, alçaprem.
    Etim.:
del llatí palanga (originàriament phalanga, del gr. φάλαγξ), ‘barra per a aixecar o portar pesos’.