Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paper
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAPER m.: cast. papel.
|| 1. Matèria fabricada en forma de fulls prims, de pasta de fibres vegetals obtingudes de pedaços, fusta, palla i altres substàncias, i que serveix principalment per a escriure-hi i secundàriament per a embolicar, per a aplicacions medicinals, etc. Carga de paper, Leuda Coll. 1249. Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1284. Aportaren tinta e paper denant l'apostoli, Llull Blanq. 80. Tot quant de paper se fa en la vila de Xàtiva, Muntaner Cròn., c. 282. Mà de paper, | ploma y tinter | ella tenia, Spill 2589. Paper alemany: classe de paper emprat en litografia per a fer transports de llapis a la pedra o planxa litogràfiques (Barc., ap. Griera Tr.). Paper d'Armènia: paper impregnat de nitre i substàncies oloroses que es desprenen i s'escampen en esser cremat i serveixen per a desinfectar. Paper d'amiant: el que conté fils d'aquest metall i per això resisteix l'acció del foc. Paper de barba: el paper de tina que no està retallat per les voreres. Paper bíblia: classe de paper molt prim, però prou opac per a esser imprès a les dues cares. Paper blanc: el que és d'aquest color i està sense escriure. Paper de calcar: el que permet reproduir-hi dibuixos per transparència. Paper d'estargir o paper carbó (també dit per alguns paper de calcar): el que té una cara tenyida de plombagina, sanguina o altres colors i que, interposat entre un dibuix i un altre cos, resseguint aquell amb una punta dura, transmet els perfils al cos inferior. Paper continu: el que forma peces de gran longitud. Paper coster: el que es trenca, es taca o s'arruga durant la fabricació. Paper d'embalar: el que serveix especialment per a embolicar paquets. Paper engomat o Paper aferra (o paper de goma): el que té una cara engomada i serveix per a enganxar o subjectar objectes. Paper d'escriure: el fabricat especialment per a escriure-hi, sia ratllat, sia completament blanc. Paper d'estrassa: el fabricat de pasta del drap més ordinari, que absorbeix la tinta i per tant no serveix per a escriure-hi. Paper de fil: el que es fa de pasta de draps de fil, i serveix principalment per a impresos de luxe. Paper de filtre: el que és porós i sense cola, fet de draps de cotó rentats amb àcids dissolts, i que s'empra per a filtrar. Paper floret: el de primera classe, molt blanc i llustrós. Paper de forro: paper d'estrassa més gruixut que l'ordinari, fabricat expressament per a esser enquitranat i posar-se en els vaixells entre el forro de fusta i el de coure. Paper de fumar: el molt prim i fabricat expressament per a enrotllar-hi tabac i fumar. Paper higiènic: paper especial per a esser usat en les latrines. Paper jaspi: el decorat amb dibuixos a manera d'aigües de diferents colors, que serveix principalment per a empaperar i per a guardes de relligadura de llibres. Paper cuixé: el preparat amb una mena d'estuc molt lluent, apte sobretot per a l'estampació de gravats directes de trama molt fina. Paper ratllat: el que porta impreses ratlles paral·leles perquè en escriure-hi es faci l'escriptura recta. Paper pautat: el que porta les ratlles paral·leles combinades de dues en dues, de cinc en cinc, etc., perquè s'hi pugui escriure taquigrafia, música, etc. Paper pintat: el que porta estampats diferents dibuixos i serveix per a empaperar parets, mobles, etc. Paper ploma: el fabricat de substàncies molt lleugeres i de consistència esponjosa. Paper quadriculat: el que porta impreses ratlles horitzontals i verticals encreuades formant una multitud de quadrats més o menys petits. Paper secant: el molt esponjós i en el qual s'abeura la tinta, i que serveix per a eixugar l'escrit, les taques, etc. Paper de seda: el que es fa de la capa interior del capoll de seda i serveix principalment per a embolicar coses fines. Paper de solfa o de música: el pautat amb pentagrama o tetragrama, especial per a escriure-hi les notes musicals. Paper verjurat: el que té una filigrana en forma de ratlles paral·leles. Paper tela: peça de tela transparent i envernissada, que serveix principalment per a dibuixar-hi plànols i mapes. Paper vegetal: classe de paper transparent usat pels dibuixants per a copiar i transportar dibuixos. Paper de Xina: el molt prim i resistent, fabricat amb la part interior de l'escorça de canya de bambú. Paper Japó: el setinat, de gruix regular i de color groguenc, fabricat amb la part interior de l'escorça de morer. Paper de tina: el de fil fabricat en motlle de full en full. Paper de tornassol: l'impregnat en la tintura de tornassol, usat com a reactiu per a reconèixer els àcids. Paper de cúrcuma: l'impregnat en la tintura de cúrcuma, emprat com a reactiu per a reconèixer els àlcalis. Paper de vidre: el que té vidre mòlt o arena quarsosa adherida a una de les seves cares, i serveix per a netejar o allisar per fricció objectes durs.
|| 2. Conjunt de fulls de la dita matèria (|| 1). Paper segellat: els fulls de paper que porten imprès o gravat l'escut de l'Estat i que serveixen per a autoritzar documents legals i jurídics. Paper moneda: el que per autoritat pública substitueix la moneda metàl·lica i té curs legal com a tal moneda. Paper de l'Estat: conjunt de fulls o làmines que representen títols de les obligacions creditícies de l'Estat. Paper d'ofici: el que s'empra en les oficines per a la redacció d'oficis i és de format en quart o en foli doblegat. Paper de marca: el paper de tina de les dimensions que té ordinàriament el paper segellat. Paper de marca major: el de tina de doble llargària i amplària que el de marca. Per ext.: a) Paper de suro: làmines molt primes de suro, que serveixen per a imprimir-hi.—b) Paper d'estany o de plata: làmines molt primes d'estany, que serveixen principament per a embolicar certs comestibles i altres objectes que convé defensar de l'acció dels agents atmosfèrics, Paper barberí: llautó batut (Ab tiras de paper barberí, agremans, en «La Veu de Montserrat», 1882, 352, ap. Griera Tr.).
|| 3. Full, peça o tros de la dita matèria (|| 1), sia en blanc, sia escrit o dibuixat. En ses mans dures | mostra un paper, Costa Agre terra 91. Paper de Banc: bitllet, peça de paper moneda. Paper d'agulles: tros de paper on van ficades ordenadament algunes dotzenes d'agulles per a la venda. Papers: documents de la tramitació d'un expedient, d'un plet, d'una prova d'identitat, d'un permís, etc. Un mariner vell... que li feia de nostramo y de patró de papers, Penya Mos. iii, 198. Papers mullats o Papers banyats: documents insuficients o que no estan en la forma deguda.
|| 4. a) Dosi d'una preparació medicinal en pols, continguda en un paquet petit.—b) Tros de paper amb una substància activa adherida a una de les seves cares i que serveix per a aplicar-se a la pell, generalment amb fins revulsius.
|| 5. Transcripció de la part d'una obra dramàtica que ha de representar un actor, i que aquest ha d'estudiar per a poder-la representar; la dita part d'obra dramàtica, i per ext., la part d'acció que ha de representar algú en una festa, cerimònia, etc., o en una actuació col·lectiva en general. No te servesca d'escusa es trist paper d'un acòlit, Aguiló Poes. 171. Has de fer el primer paper, Penya Poes. 261. Representar o Fer un gran paper, un paper important o principal: representar una part important d'una representació, d'una cerimònia, d'una actuació col·lectiva en general.
|| 6. fig. Funció que algú acompleix; capteniment d'algú en tal o tal circumstància. Fer bon paper: actuar així com cal. Fer mal paper: actuar així com caldria no actuar, obrar malament. Fer paper: distingir-se, lluir-se, tenir molta importància davant la gent. Quin de noltros farà en el món més bon paper, Roq. 13.
|| 7. fig. Gest dramàtic o de fingiment. En veure'm no féu cap paper ni moviment de sorpresa, Santamaria Narr. 53. Fer papers: fingir, dir o simular el contrari d'allò que en realitat se sent (Mall.).
    Loc.
—a) Prim com un paper de fumar: es diu d'una cosa molt prima.—b) Més blanc que un paper d'escriure: es diu d'una cosa molt blanca.—c) Embrutar paper: escriure molt sense substància ni profit.—d) Portar els papers ben arreglats, o Dur els papers ben estirats: portar la documentació així com cal, disposar dels arguments eficaços per a defensar el propi raonament.—e) Dur els papers mullats (o banyats, o molls, o roats): estar fluix de documentació, d'arguments.—f) Fer el paper de tal o tal cosa: fingir-se tal o tal cosa, obrar com si ho fos. Fou moda entre la canalla del poble jugar a fer la tomia, i sempre el xicot més valent volia quedar-se per a ell el paper del pec, Víct. Cat., Ombr. 47.—g) Fer el seu paper: complir algú la funció que li han comanada, sobretot si conté quelcom de ficció, d'engany. Estava també disposada a fer el seu paper, Valor Rond. 44.—h) Fer el paper de mussol, o de beneit: obrar com si fos curt d'enteniment.—i) Fer tots el papers de l'auca, o Fer mil papers: canviar de manera d'obrar totes les vegades que es considera oportú de fer-ho.—j) Jugar o Fer bé el paper: fingir bé, obrar amb astúcia.—l) Fer el paper fred: fingir indiferència. Quant ella s'esforsava a fer-li el paper més fret, Genís Mercè 42.—m) Fer tant de paper com En Palou a Sa Pobla, o com una bul·la vella: no distingir-se gens, no esser considerat com a persona o cosa de vàlua (Mall.).—n) Haver-hi paper blanc: haver-hi infants o persones innocents davant les quals no convé dir certes coses perquè podrien escandalitzar-se o anar-ho a contar inoportunament.
    Refr.
—a) «Es paper aguanta tot lo que hi posen»: es diu referint-se als periòdics, que publiquen qualsevol cosa encara que sigui inversemblant (Mall.).—b) «Cantin papers i mentin barbes»: significa que davant les proves documentals d'una cosa no tenen valor les declaracions purament orals dels qui fan el contrari.
    Fon.:
pəpé (pir-or., or., bal.); papé (occ.); papέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); papéɾ (val.); popé (mall. molt vulgar).
    Intens.:
—a) Augm.: paperàs, paperarro, paperot.—b) Dim.: paperet, paperetxo, paperel·lo, papereu, paperiu, paperó, paperoi, paperinoi, paperí, paperingo, paperengo, paperic, paperineu, paperinó, paperinoiet.—c) Pejor.: paperot, paperetxo, paperango, paperatxo, paperutxo.
    Etim.:
del llatí papyru (< gr. πάπυρος), nom d'un planta oriental (papirus) de la qual els antics extreien unes làmines que els servien per a escriure-hi. La terminació -er (com la del fr. papier) suposa una adaptació de papyru al sufix llatí -ariu.