Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  parāsit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

PARĀSIT, -ĀSITA m. i f. i adj.: cast. parásito.
|| 1. Organisme vegetal o animal que viu a despeses d'un altre. Son cor espuri | sols posa arrels parāsites, Costa Horac. 89. Parāsit accidental: el que hi viu només transitōriament. Parāsit comensal: el que viu de l'aliment del seu hoste. Parāsit facultatiu: aquell que pot viure a despeses d'un altre o tenir vida independent. Parāsit obligatori: el que no pot viure sinķ a despeses del seu hoste. Per ext.: a) Fonema parāsit: el que no és etimolōgic.
|| 2. m. Insecte que viu ordināriament damunt el cos de l'home o d'altres animals. a) pl. Suborde dels hemípters, amb boca en forma de tub complet, retrāctil, i mancats d'ales.
|| 3. Persona que s'alimenta o treu profit habitualment d'un altre. Menjava amb En Foix i els parāsits d'aquest en els restaurants més cars, Oller Febre, ii, 148. Tenim més dignitat que no pas un bell parāsit, Carner Bonh. 105.
|| 4. pl. Pertorbacions degudes a causes naturals, que, en forma de descārregues, introdueixen sorolls estranys en la telegrafia sense fils.
    Fon.:
pəɾázit (Barc., Palma); paɾásit (Val.).
    Etim.:
pres del gr. παράσιτος, mat. sign.