Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. paratge
veure  2. parátge
veure  3. paratge
veure  4. paratge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARATGE m.
Indret, lloc (poc concretat); cast. paraje. Com que fos infern en aquell paratge, doc. a. 1535 (Hist. Sóller, ii, 606). Vénen a veure els paratges | per hon tenien l'amor, Costa Trad. 63. Quin nou amor que proven pel seu nadiu paratge, Collell Flor. 75.
    Fon.:
pəɾáʤə (or., bal.); paɾáʤe (occ., Cast., Al.); paɾáʧe (Val.).
    Etim.:
derivat de parar.

2. PARÁTGE m.
Operació d'adobar un ordit, feta amb la màquina de parar (Pons Ind. text.).

3. PARATGE m. ant.
Ascendència elevada, noblesa de llinatge; cast. abolengo. ¿Què val, Sènyer, al home mort son paratge ne sa riquesa ni son honrament...?, Llull Cont. 103, 21. Paratge e cauayleria se couenen e's concorden, cor paratge no és àls mas continuada honor ansiana, Llull Cavall. 18 vo. Era un pagès qui hauia bella muller e era de paratge... La muller del pagès, per ço car se vehia bella e de paratge, e vehia que'l pagès la honraua més que si mateix, era erguylosa e menyspreaua son marit, Llull Felix, pt. viii, c. 30. Que anassen mil cavallers tots de honrat paratge, Muntaner Cròn., c. 46. E ceyll qui's de gran paratge | port al pobre gran amor, Turmeda Diuis. 24. Sehent ni moble | si's vol no tinga, | solament vinga | de gran linatge | almenys paratge | o gentilea, Spill 490. No y val ser de paratge | ni de pobre ni d'alt linatge, Vent. Pel. 26.
    Etim.:
derivat de par, ‘igual’. L'origen del mot i de la institució dels hòmens de paratge és explicat pel cronista Tomic (segle XV) d'aquesta manera: «Lo comte Borrell... vehent que l'estament militar cascun jorn venia en diminució (tants ne perdien cascun dia en les bregues que pocs seruidors los romanien), consellaren los dits barons al comte Borrell que li plagués atorgar priuilegi militar a tot hom qui pogués sostenir un cauall; car ab aquesta manera alguns recobrarien prou seruidors; e tant prestament lo comte Borrell atorgà lo dit priuilegi en la manera seguent: que tots los hòmens qui vindrien a cauall e armats per seruir a ell e als altres barons, aquells haguessen aquell priuilegi militar; e tant prestament que lo priuilegi fou otorgat, dins spay de alguns dies, se trobaren ab lo dit comte Borrell e ab los altres barons D.CCCC. hòmens a cauall e ben armats, qui foren ab ells en la ciutat de Manresa; e com lo comte Borrell viu aquí dauant ell los D.CCCC. hòmens a cauall, ben armats e ben aparellats, lo dit comte los appellà hòmens de paratge, quasi dient que eren apariats en totes coses ab lo caualler resemblant e apariant-se ab ell; e axí mateix volgué lo comte que les cases de quiscuns de aquests D.CCCC. hòmens a cauall fossen dites de aquí auant cases de paratge; car fins en aquell jorn eren dites masos; e de seruents que eren, foren fets franchs. E veus açí com aquest comte Borrell féu stament de homes de paratge en lo stament militar, e per què en nengunes parts del món no's troban hòmens de paratge sinó en Catalunya, ni en lo stament militar sinó cauallers e gentils hòmens» (Tomic Hist. 105-106). Aquesta afirmació, que només hi havia homes de paratge a Catalunya, és errada; està documentadíssim el mot paratge en les diferents llengües romàniques (fr. ant. parage i paraige, prov. paratge, it. paraggio, etc.), com pot veure's ap. Du Cange Gloss. (s. v. paragium) i Levy Prov. Suppl. Wb. vi, 62.
Paratge: llin. existent a Maçanet de C., Palafrugell, Blanes, etc. Hi ha la variant Paratges (Tossa, Blanes, Canet de Mar, Mataró, etc.).

4. PARATGE m.
Bolet de l'espècie Lactarius deliciosus (Premià, ap. Masclans Pl.).
    Sinòn.:
rovelló.