DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARLAMENT m.
|| 1. Acte de parlar, en general; cast. decir. Ja sabets que'l parlament cortès molt val e poch costa, Turmeda Diuis. 25. La persona casta deu més nostre Senyor Déus creure que'ls parlaments de les gents, Eximplis, i, 61.
|| 2. Discurs; acte de parlar amb certa continuïtat i dirigint-se a algú; cast. parlamento, discurso. Ella m'endreça son parlament, Spill 1899. Per donar fi a mos breus parlaments, Ausiàs March cvi. En lo principi de ton parlament deus encercar si diràs veritat o falsia, Cons. Prov. 4. N'Àuria Maresa... va rependre el seu parlament, Ruyra Pinya, ii, 197. Fer un parlament a algú: parlar-li, dirigir-se a ell per demanar-li o indicar-li alguna cosa (Mall.). A fer un parlament an es comandant de municipals, Ignor. 3. Fer es parlament: demanar una noia per a casar (Mall.). a) Entre actors, relació llarga en prosa o vers.—b) pl. Recitats satírics contra algú, que se solen fer en els balls i altres festes populars, sovint disfressant la veu (Ll., Urgell, Segarra, Valls). En les rondes devegades s'hi intercalaven «parlaments», o sigui veritats o apreciacions dites sense cantar però sense parar la música, Serra Calend. folkl. 26.
|| 3. Conversa; acte de parlar alguns entre si; cast. parlamento, trato, conversación. Haja prou durat... aqueix parlament, car d'altra matèria havem a tractar, Metge Somni iii. Haüt sobre assò una e moltes vegades colloqui e parlament ab nostre honrat assessor, doc. a. 1416 (BSAL, vii, 10). Li contà tot lo parlament que avie tingut ab lo bon cavaller, Comalada PP. 20. Especialment: a) Conversa i tracte tingut per a arribar a un acord, a una avinença, a una rendició; cast. parlamento. Se té parlament sobre lo rendiment de la fortalesa, Lacavalleria Gazoph. Los assitiats demanen a tenir parlament, ibid. Exiren a parlament y tractement ab lo dit capità, Pere IV, Cròn. 308. De parlament fa senya lo penó blanch, Costa Agre terra 171.
|| 4. Assemblea, reunió de gent que delibera; cast. reunión, parlamento. La cambra on el rey dorm e on té son parlament, Llull Cont. 353, 22. Lo senyor rey... féu altre parlament, e hach-hi més gents que en negú dels altres parlaments no eren estades, e estant al parlament preycà'ls, Muntaner Cròn., c. 76. Que a cert dia trametessen lurs síndichs en la ciutat de Palerm, com ell tingués delliberat de tenir parlament general, Tirant, c. 391.
|| 5. Assemblea legislativa dels Estats constitucionals; cast. parlamento. Pel Parlament fou condemnada, Spill 1612.
|| 6. Edifici on es reuneix l'assemblea legislativa; cast. parlamento. «El rei ha anat al Parlament en cotxe descobert».
    Fon.: pəɾləmén (or.); paɾlamén (occ.); paɾlamént (val.); pəɾləmént (mall., men.).
    Etim.: derivat de parlar.