DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

2. PAS adv.
|| 1. Partícula que serveix per a reforçar la negació no. a) Usada després del verb d'una preposició expositiva negativa. No perdonaria Déus pas lo pecad, Hom. Org. 5. La sua ànima no hac pas oblidada la sancta devoció de Blanquerna, Llull Blanq., c. 5. Aquest feyt... és obra de Déu, que no és pas nostra, Jaume I, Cròn. 62. Yo no sé pas si aquests..., Pere Pasqual Obres, i, 149. No crech pas que degues clamar de fortuna, Metge Somni iv. Mas tu no l'antenist pas, Graal 52. No'm spante pas, Tirant, c. 34. Car no són pas aquestes coses per a pahir, Somni J. Joan 462. Que no sent pas les pus aspres dolors, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 281). E no era pas marauella, Jacob Xalabín 5. Que herbeta més gentil no l'heu pas vista, Verdaguer Idilis. Que si un altre al món n'hi havia, | no seria pas com vós, ibid. En Ramon de Montbrió no abusà pas de sa llibertat, Vayreda Sanch nova 11. No m'han pas mancat consols, Ruyra Parada 4. Però no vaig pas tenir temps de dir «Mireu», Ruyra Pinya, i, 25. Aquest ús de pas és viu sobretot a la part septentrional i central de Catalunya, però escàs en el Camp de Tarragona i nul a la regió de Tortosa. Quan el verb està en un temps compost, el procediment a l'Empordà i la Plana de Vic és de posar el pas entre l'auxiliar i el participi («No l'he pas vist»), mentres que a Barcelona i els seus voltants es posa el pas després del participi («No l'he vist pas»).—b) Usada abans del verb d'una proposició expositiva negativa. Que gens pas no és raó que negú puixa ne deia hauer poder en los béns d'altruy, Consolat, c. 51. Mas pas no diu ne demostra ne esclarex com deu esser entès, Consolat, c. 71. Certes, pas jo no me'n meravell, Canals Prov. 94. E pas no se'n penedia, Jacob Xalabin 13.—c) Usada darrera un imperatiu negatiu. No ploreu pas ma mort, Verdaguer Idilis. Si tots moríssem a la guerra, no us dolga pas, Picó Engl. 23. No'm feu pas l'oferta, Maragall Enllà 38.—d) Usada per a introduir una proposició en què el verb no és expressat quan es nega parcialment el contingut d'una proposició. «Ho faré jo, no pas tu» (Gandesa, Falset, Tortosa). «¿Ja ha vingut el noi?—No pas encara». «¿T'han portat els mobles?—No pas que jo ho sàpiga» (Vallès, Penedès, Vendrell). No pas de aquells de la major forma, Pere IV, Cròn. 100. Manna del cel dolça e no pas agresta, Turmeda Diuis. 32. Grahesch a Déu com veig, mas no pas clar, | la gran error en què ma pensa fon, Ausiàs March cxxi. Aquells deuen esser plorats qui moren mal, no pas aquells qui bé fenexen lurs dies, Canals Carta, c. 71. Coper deu esser de bona condició, no pas home movible de rialles, Robert Coch 6. Pot vida cobrar, mas força no pas d'obrir tancadura, Proc. olives 52. Mes no pas per dormir-hi, Ruyra Parada 16.—e) Usada en les negacions absolutes. Seràs, dich, rich per riquea emprestada? No pas, Quar. 1413, p. 56. Havets-li dit qui son yo?—No pas, dix Larta, Curial, ii, 13.
|| 2. S'usa dialectalment sense anar acompanyat de no, ans substituint aquest adverbi amb plena valor negativa. Aquest ús s'estén a tota la Catalunya francesa, a l'Alt Empordà, al Ripollès, al Gironès i a la Garrotxa. «T'ho donaré pas» (=no t'ho donaré). «El pare hi és pas» (=no hi és). «Ens som pas vistos» (=no ens hem vist). «Fa pas gaires dies que som arribat» (=no fa gaire dies...). Sé pas si teniu raó, Saisset Hist. y Com. 11. Sé pas per què som tingut tanta de set, Massó Croq. 10. «Qui fa lo que pot, és pas obligat a més» (refr. del Ross.). Pas poc: no poc (Olot).
|| 3. No pas ni poc: molt (Valls). «Lo tren corria no pas ni poc». (=corria molt). «Me'n va dar no pas ni pocs, de diners» (=me'n va donar molts).
    Fon.: pás (pir-or., or., occ.). L'ús de pas és desconegut en el llenguatge viu del País Valencià i de les Illes Balears.
    Etim.: de pas, art. 1, I, || || 1, 2. Locucions com no caminar pas (literalment ‘no caminar ni una passa’) van fer que pas prengués el valor d'un reforç de la negació, primer en verbs de moviment, i després en tota mena de verbs (cf. el fr. pas, que presenta usos molt semblants als del català).