Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pataca
veure  2. pataca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PATACA f.
|| 1. Planta solanàcia de l'espècie Solanum tuberosum (Camp de Tarr., Massalcoreig, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Aiguaviva, Maestrat, Morella); cast. patata. I que sembro les pataques | ans no's passo la saó, Serres Poes. 9. Pataca del cadup: patata grossa, blanca de pell (Tortosa). Pataca roja: la que té la pell fina i vermellosa (Tortosa). Pataca cacauera o de les set setmanes: varietat de patata llarga, llisa, que es desenrotlla molt aviat (Massalcoreig). Pataca petorrera: nyàmera (Morella). Pataca del bolado: és llargueruda, poc gustosa, i es desfà prompte (Freginals). Pataca del bufet nano: varietat de patata de planta baixa, tubèrcul gros, de pell fina, llis i molt cuitós (Tortosa). Pataca del bufet alt: és de planta més alta i de tubèrcul més gros que la del bufet nano (Tortosa).
|| 2. Planta convolvulàcia de l'espècie Batatas edulis (Val.); cast. batata, patata de Málaga.
|| 3. Tubèrcul de qualsevol planta (Tortosa). «Pataca de dàlia». Pataca de pala: la planta Helianthus tuberosus (Flora Val. 150).
|| 4. Pa cuit que té forma de mitja lluna (Val.).
|| 5. fig. Vulva (Ribera del Flamisell).
|| 6. fig. Cosa feta de qualsevol manera, sense mirament (Val.).
|| 7. fig. Mentida (Val.).
    Fon.:
pətákə (Camp de Tarr.); patákɛ (Massalcoreig, Gandesa); patáka (Maestrat, Morella, Tortosa, Calasseit, Val.).
    Etim.:
de patata, modificat per canvi de terminació influït per analogia de pataca art. 2.

2. PATACA f.
|| 1. Moneda de dos quartos, disset de les quals feien una pesseta (or., occ., val., men.); cast. pataca, patacón, real de a ocho.
|| 2. Cartonet tallat d'una carta de jugar, en forma d'estrella de sis puntes, que serveix als nois a manera de moneda per a jugar (Vimbodí).
    Etim.:
segons Eguílaz Glos. 469, de l'àrab ba ṭaqa ‘el pare de la finestra’; diu que «los moros han tomado las columnas de Hércules, que se encuentran acuñadas en la moneda, por una ventana, y de aquí el nombre de bataka que dan a la misma».