Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pelatge
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PELATGE m.
|| 1. Conjunt de pèl d'una persona o animal; cast. pelaje, pelo. D'ulls fondos que li lluhen | baix del pelatge gris, Costa Trad. 176. Sa cara sufrí una espècie d'erupció de pelatge qui en poc temps se convertí en barba poderosa, Galmés Flor 50.
|| 2. fig. Aspecte, manera d'esser exteriorment; cast. pelaje. El miren de mal ull, com que dir: «Mal pelatge dus», Penya Mos. iii, 167. «Pel pelatge que porta, sembla un infeliç».
|| 3. fig. Caràcter manifestat externament; manera d'esser (generalment en sentit despectiu); cast. pelaje. Arquebisbes, bisbes i abats i de tots pelatges, Santamaria Vida 227.
    Fon.:
pəlaʤə (or., bal.); peláʤe (occ., Cast., Al.); peláʧe (Val.).