Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  penetrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

PENETRAR v. tr. o intr.: cast. penetrar.
|| 1. Entrar profundament, fer via endins. a) tr. Damunt la corona grans colps li donauen | y més les espines lauōs penetrauen lo seu nafrat cap, Passi cobles 51. La oraciķ de aquell qui se humilia penetra les nuus, Villena Vita Chr., c. 46. Ses sustāncies se mesclin y remoguen y oretgin amb s'aygo y es sol que les penetren, Ignor. 42. Ab sa tristesa penetrā el meu cor, Salvā Poes. 5. L'ačria flama em penetra, Riba Joc 87.—b) intr. L'ayre entra e penetra en los lochs vācuus, Albert G., Ques. 12 vo. Lo ferro penetra fins al cor, Lacavalleria Gazoph. Penetrava com un punyal dins lo meu cor, Costa Agre terra 88. Penetrava-m'hi ensems una saviesa dolįa, Maragall Enllā 10.
|| 2. fig. Comprendre profundament, fins al fons, una veritat. Pot vostre avisament ben penetrar aquesta veritat, Febrer Par. iv, 71. Jo no puch penetrar aquesta dificultat, Lacavalleria Gazoph. Hi deu haver algun secret que el foraster no pot penetrar-lo, Rusiņol Illa 37.
    Fon.:
pənətɾá (Barc.); penetɾáɾ (Val.); penetɾá (Ll., Palma).
    Etim.:
pres del llatí penetrare, mat. sign.