DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PENSAMENT m.: cast. pensamiento.
I. || 1. Facultat de pensar. Que en son pensament per ociositat no entrassen malvades cogitacions, Llull Blanq. 1, 3. Per quant sou lo centre del seu pensament, Passi cobles 134. I a ses dolors son pensament s'aferra, Canigó x. Vénen al pensament recordances, Vilanova Obres, iv, 77.
|| 2. Acció de pensar. Entrà Felix en pensament de ço que vist hauia, Llull Felix, pt. i, c. 2. Que'n coneguessen lur pensament, Boades Feyts 14. Cavaller errant del pensament català, Obrador Arq. lit. 38. Fer pensament de tal o tal cosa: pensar de fer-la. Havia ja fet pensament d'aixecar-me, Ruyra Parada 30. Endevinar el pensament: endevinar allò que algú pensa. Fer un pensament sobre tal o tal cosa: pensar-hi, aplicar-hi l'atenció.
|| 3. Cadascuna de les operacions mentals; judici, funció de l'enteniment per la qual s'afirma o es nega alguna cosa. Pensamentz de les cures d'aquest segle, Hom. Org. 4. Per tal que no hagen maluats pensaments ne no fassen mal, Llull Felix, pt. i, c. 12. Feyta aquesta oració, uench-nos un pensament, Jaume I, Cròn. 58. Y poblam la pensa de bons pensaments, Passi cobles 5. Y està tan bé ja dins la ylla | dels pensaments, Somni J. Joan 2938. Amb aquests pensaments el cor se m'encongia, Ruyra Parada 54.
|| 4. Preocupació, idea insistent i anguniosa. Uiren-se en gran enbarch e en gran pensament què farien, Jaume I, Cròn. 2. Quant nós uim que ells no's mouien, uench-nos gran pensament, ibid. 84. Estigueren en gran pensament, Pere IV, Cròn. 120. Amor... als alegres fa tornar trists e plens de pensaments, Tirant, c. 316. Lo pensament e la ànsia se n'és anada de mi, Esteve Eleg. i, 3. Posar els pensaments en una dona: enamorar-se'n, patir de l'amor d'ella.
|| 5. fig. Temps brevíssim; instant. «En un pensament ho va enllestir tot». Tragué el clavell de la botonera, l'aguantà un pensament entre sos dits, Víct. Cat., Cayres 144. «Val més tondre una setmana | que segar un pensament; | saps que ho trob de diferent, | de tocar es cards o sa llana!» (cançó pop. Mall.).
|| 6. fig. Quantitat petitíssima; miqueta. Mira, pastora galana, | arrima't un pensament, cançó pop. (ap. Milà Rom. 389). No era gran cosa: un pensament de boirina que tot just si entelava el blau del cel, Pous Nosa 122.
II. ant. Acte de pensar o proveir a les necessitats d'algú; proveïment de menjar, de medicines, etc. Ell mateix hi fo molt malaut, qui segurament fóra estat a gran condeció de murir si no fos lo gran pensament que madona la infanta ne féu, Muntaner Cròn., c. 274.
III. || 1. Flor de la planta Viola tricolor. Pensament, flor: Haec Phlox, haec Flammea, Lacavalleria Gazoph. De clavells bé n'he donats, | y de pensaments a manta!, Collell Flor. 144. Els pensaments concentren i desxifren | les veritats futures, consiroses | les camèlies recorden les belleses, Alomar Columna 190.
|| 2.     Planta violàcia de l'espècie Viola tricolor, de tronc ascendent, ramós i angulós, fulles fistonades i les inferiors ovalades, flors en peduncles terminals de color variable, però generalment barrejat de morat i groc. També s'anomena pensament la varietat Viola hortensis, planta de jardí obtinguda per selecció o per empelts.
    Loc.—a) De pensament: mentalment, sense obrar externament. Ja fem pecat y traïció de pensament als nostros amos, Vilanova Obres, xi, 226.—b) No passar pel pensament: no tenir la idea.—c) El darrer pensament que he tingut!: es diu per indicar que d'allò de què es parla no se n'ha tingut ni la més remota idea.—d) Ni per pensament!: fórmula de negació equivalent a «de cap manera, ni de lluny».—e) De pensaments fer obres: atribuir realitat a coses que només existeixen en la imaginació.—f) No tenir pensament bo: esser una persona (i sobretot un infant) de males iniciatives, que només pensa i fa coses dolentes.—g) Treure's una cosa del pensament: procurar i aconseguir no pensar-hi. No me la puc treure mai del pensament, Maragall Enllà 16.—h) Córrer més que el pensament: esser una cosa extremadament veloç.
    Refr.—a) «El pensament no està mai aturat» (Mall); «El pensament no para mai» (Val.).—b) «El primer pensament, mai ment»: vol dir que moltes vegades resulta malament una cosa per haver modificat el seu projecte o la seva execució.—c) «Muda el llop ses dents, però no els seus pensaments»: significa que el temperament i el geni de les persones no canvien amb l'edat.
    Fon.: pənsəmén (pir-or., or., eiv.); pensamén (occ.); pensamént (val.); pənsəmént (mall., men.).
    Intens.: pensamentet; pensamentot (Un galant minyó capaç de fer fer un pensamentot a qualsevol noia, Víct. Cat., Ombr. 12).
    Sinòn.: III. || 2, pensamentera, herba de la Trinitat, viola de la Mare de Déu.