Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  per
veure  pèr
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PER prep.: cast. por, para.
I. || 1. Introdueix el mot indicador d'allò que serveix de pas, a través de la qual cosa es passa o es mou quelcom. Mostrant-li lo camí per on eixir devia, Decam. i, 172. Passant per lochs plens de pudor, Vent. Pel. 8. Per ella es trametien, com per un pont amplíssim..., ses cries i llavors, Atlàntida i. Vaig adquirir el convenciment d'haver trobat aquella porta per on havia de sortir, Ruyra Parada 20. a) fig. Passar una idea pel cap: ocórrer a algú una idea. M'he passat per s'escudeller de contar d'una pobila, Alcover Cont. 1.
|| 2. Indica un espai on està situada o on actua una cosa o una persona, sense concretar una part limitada del dit espai, sinó considerant-lo ocupat en diferents indrets segons els diferents temps. Fama era per tota aquella ciutat, Llull Blanq. 1, 3. Altros aucells... fugen e criden e amaguen-se per los arbres espessos, Flos medic. 128. Vagant per la muntanya, Massó Croq. 7.
|| 3. per anal., aplicada al temps, Indica un temps de certa durada, no concretat a un moment determinat. Fem pau et amor perdurable per totz temps, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). Duren per dos anys, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 80). Per lo matí, de totes tres feren quarters, Spill 1731. Del que per avant se succehirà, doc. a. 1592 (RLR, lvi, 446). Tu qui vius e regnes per tots los segles, Flos medic. 112 vo. «Per Nadal, cada ovella al seu corral». a) Aplicat al temps en sentit distributiu: Avui per la primera i dolça volta, Maragall Enllà 5.
II. || 1. Indica la causa, el motiu d'una acció. a) Amb complement substantival. Seinner En Pere per la gràcia de Déu rei d'Aragó, Capit. Llorens, 1211. Plora per gog com ve son marit de lonc viatge, Llull Cont. 344, 11. Hac trobat una mena d'aur, e per perea que no hi hagués a portar a sa casa poch a poc..., Jahuda Dits, c. 6. Bé és veritat l'exemple vulgar qui diu: Per natura caça ca, Tirant, c. 22. Axò se féu per culpa vostra, Lacavalleria Gazoph. Jo, que per l'aspecte me l'havia imaginat un xicot, Massó Croq. 9. Sols se movien per sos interessos i sentiments particulars, Vayreda Puny. 205. Et sents capaç... de sacrificar-te per una petita ànima d'infant, Espriu Anys 163.—b) Amb complement verbal en infinitiu. Resta lo present regne fort per tenir molins abastament, doc. a. 1596 (BSAL, vi, 135). Jo só estat coronat per aver vençut, Lacavalleria Gazoph.—c) Amb complement pronominal (personal o demostratiu). El fenèuol per tot açò no cessaua que no tiràs, Jaume I, Cròn. 159. Creure no pusch vostres sentiments tarden | en descobrir los mals que per vós vénen, Ausiàs March xliii. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1.—d) Amb complement interrogatiu. Y per què ho creus?, Metge Somni i. Donchs si açò saps, per què fas perdre les ànimes a tants hòmens?, Eximplis, i, 6.—e) Amb complement pronom relatiu, formant la locució per què equivalent a ‘per la qual cosa’: O emperador, ¿no saps tu que'l cor és dels canonges e clergues? per què, ix defora, e allí spera la comunió ab los altres cristians, Eximplis, i, 45.—f) Amb complement pronom relatiu qual. Mejà és subject per lo qual fin enflueix al començament, e per lo qual començament reflueix a la fi, Llull Am. 14.—g) Amb diferents complements pronominals forma locucions conjuncionals indicadores de causa: perquè, per ço que, per ço com, per tal com, per quant, etc. Emperò per tal com la dita obra serà de gran messió..., sia tenguda la dita ciutat... anticipar e metre en la dita obra la paga del segon any, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 152). Per ço com engendra sanch corrupta, lo pa calt ha los fums..., Albert G., Ques. 5. No se'n fa inventari per ço que ja no recau en la herèntia, Inv. Bertran, a. 1614. Per quant desijàuem trametre-les a vostra Senyoria, Tomic Hist. vi.h) Seguida de l'adverbi més o d'un adjectiu o adverbi, i de la conjunció que, forma locucions conjuncionals concessives. Sènyer Déus, qui environats e comprenets totes coses per luny o prop que sien, Llull Cont. 5, 28. Per més que un haja tingut cent vegades de deixar eixes platges amigues, sempre dol haver-se'n de despedir, Verdaguer Exc. 6.
|| 2. Indica l'autor de l'acció, la persona agent de les oracions de passiva. Molt fon Evast copdiciat en la ciutat per hòmens de religió e per alguns altres hòmens seculars, Llull Blanq. 1. Madona la regina Costança fo absolta per lo Papa, Muntaner Cròn., c. 185. Tant en llur deport estigueren fins que per los raigs de la claredat del dia foren gitats de llur solaç, Decam. i, 172. Les parts del occident... eren regides per los meus predecessors, Genebreda Cons. 7. L'arc se va rompre manejat per ell, Costa Trad. Em mirava... amb una cara pàl·lida, crispada per l'esverament, Pla CV 144.
|| 3. Indica l'instrument o mitjà amb què es realitza una acció. Desijaven esser a ell acostats per via de matrimoni, Llull Blanq. 1. Trametem-vos tots los damunt dits sarrahins ab lurs coses per lo feel e familiar despenser de casa nostra En Pere de Foçes, doc. a. 1305 (Capmany Mem. iv, 33). E si vós haueu molt damnificat lo món per lo vostre peccat, yo l'he molt més embellit... per la mia passió e mort, Villena Vita Chr., c. 197. Jo vos faré saber axò per mes cartes, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Forma locucions que indiquen la manera de fer-se l'acció. E dixeren éls con se partiria la roba, e nós dixem que per cadrelles, Jaume I, Cròn. 89. De cascuns per orde en les nostres ordinacions és insert, Ordin. Palat. 10. Dampnats seran per igual los usurers, Vent. Pel. 11. El qui comença per lladre d'honres, poc li costa de ser lladre de cabals, Vayreda Puny. 111. «Demanar una cosa per escrít». «Parlar per senyes». Per cert: certament, sens dubte. Que per cert més semblave cosa divina que humana, Comalada PP 5. Per cas: per casualitat. Han de ser, si per cas, les més exposades, Genís Julita 135.
III. Expressa la idea de finalitat o destinació, usant-se unes vegades la forma simple per, i altres la composta per a. a) Amb complement nominal o pronominal. Aquells qui cercaven muller per a Evast, Llull Blanq. 1. Es destructió de vostre regne e mal per a Nós, Pere IV, Cròn. 266. Donant a cascuna lo per a què era més disposta, Villena Vita Chr., c. 122. Quines coses he mester per a mi e a dos scuders, Tirant, c. 86. Dos parelles d'espardenyes per a dos sclaus, doc. a. 1550 (Miret Templers 580). Al manco sia de molta diligència per les coses de la campanya, Agustí Secr. 1. Pot seruir per magatzem, doc. a. 1624 (BSAL, vi, 133). Dos aumuts per la dona i pels infants, Penya Poes. 57. Filla, tu vius per a conhort, encara, Costa Poes. 50. Per tots, com la llum del dia, | eren els fruits de les branques, Alcover Poem. Bíbl. 13.—b) Amb complement verbal en infinitiu. Volem departir aquest libre en cinc libres, per dar doctrina e regla, Llull Blanq., pròl. En Guillem de Muntcada hauia parents e amichs per fer a él mal, Jaume I, Cròn. 21. La companya se moch per a anar al regne de Salònich, Muntaner Cròn., c. 232. Cuytàs per a contrastar lo nostre bon propòsit, Pere IV, Cròn. 370. Pren-ne a ton plaer tant com te serà vijares que hages menester per a metre't en bon estat, Curial, i, 6. Ell dorm per evitar los dolors, Lacavalleria Gazoph. S'estrenyen la mà per a despedir-se, Vilanova Obres, iv, 10. El convido a beure... per fer-lo garlar, Massó Croq. 9. Per servir als pobres fumants escudelles..., no hi ha millors dits, Alcover Cap al tard. 8. Sabés remoure el caliu per a ferne brollar una flamarada, Víct. Cat., Ombr. 9.—c) Amb complement verbal en subjuntiu, amb el qual s'uneix amb les partícules que, ço que, tal que (perquè, per ço que, per tal que). Es mester que'l se trebal per so que sia salvat, Sants ross. 6 r. Per ço que en aquell pensament no aturàs, Muntaner Cròn., c. 32. Déu, que aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea, per tal que per ells fos molt amat e conegut, Llull Felix, pt. i, pròl. Los altres senyors compren sos catius per tal que sien servus e catius lurs, Llull Cont. 68. Donchs per què fas tan gran abstinència?—Per tal, dix lo monge, que tenga e haja Déus per amich, Eximplis, i, 5.
IV. || 1. Introdueix el mot indicador d'allò en favor de què, o d'aquell en consideració a qui es fa una cosa. «Jo parlaré per tu»: jo parlaré en favor teu. «Tothom està per ell»: es diu d'algú que té tota la gent al seu favor.
|| 2. Indica allò en lloc de què, en nom de què, en bescanvi o preu de què, en correspondència de què, es fa alguna cosa. Fa per cascú any un quartó d'oblies, Capbr. Ribes 1283. Bara tingué lo regiment de Hispània per los Romans, Tomic Hist. 20. Paguí a mestre Ferrer l'argenter, per d'argent y mans de les ulleres, 7 sous, doc. a. 1550 (Miret Templers 581). Oblidaries per ells | les neus, les boyres, los rius?, Gayter, i, 4. Jo he convingut a tres sous per cada bóta, Lacavallería Gazoph. Ells han pagat deu reals de vuyt per cap, ibid. Hagué de pagar una setena d'humiliacions per cada goig que havia assaborit, Ruyra Parada 4. «La caixa té set pams de llarg per quatre d'ample».
|| 3. Introdueix el mot indicador d'una cosa o qualitat que es considera inherent a la persona o cosa de la qual es parla; equival a ‘com a’, ‘en qualitat de’. Que no'm tenie per seinor, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Que sos parents e ella se tinguessen per ben contents e honrats del seu acostament, Llull Blanq. 1, 2. Si moríets, per lo meylor hom del món morríets (=moriríeu com a cavaller el millor del món), Jaume I, Cròn. 61. E nós dixem-los que no u teníem per bo, ibid. 89. Aquest comte havia una germana..., e donà-la per muller al emperador de Castella, Desclot Cròn., pròl. Açò tenim per ferm e segur a esser aturcimanyat, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Jo vos tinch per amich meu, Lacavalleria Gazoph. Geganta jo, engrapava com mà de Déu, la terra, | amb l'Atlas, Serra Estrella i els Pirineus per dits, Atlàntida i. Jo no vull passar per ruch, Penya Poes. 197. Tenir per nom tal o tal cosa: anomenar-se de tal o tal manera. A un caualer d'Alagó, per nom Miquel Dagues, Jaume I, Cròn. 26. Es appellada donzell per altre nom, Macer Erbes. Un noble baró per nom Lodoffre de Lanço, Paris e Viana 2.
|| 4. Pot denotar oposició, situació enfront i en correspondència amb una altra cosa. «Estar posats cara per cara»: amb les cares mirant-se recíprocament. Combatre cos per cos. E yo'ls combatré cors per cors, Curial, i, 12. Dia per dia: exactament amb el nombre de dies que correspon. «Fa tres anys, dia per dia, que va morir el meu germà». a) Serveix per a unir dos termes de comparació. He notat que, terra per terra, aquella llaurada en moll, de gran part no vol fer tanta pastura com las altres, Fontanet Conró 21.
V. || 1. Per o per a, precedit de estar i seguit d'un altre verb en infinitiu, indiquen la imminència de l'acció d'aquest. «El tren està per arribar» (=està a punt d'arribar).
|| 2. Per, amb la mateixa construcció, indica que l'acció encara no està feta, que s'ha de fer. «La casa està per vendre» (=encara no està venuda). «Tot està per fer» (=tot està sense fer; no hi ha res fet).
    Fon.:
pəɾ (pir-or., or., bal.); peɾ (occ., val.). La forma per a (sobre l'ús de la qual vegi's el paràgraf següent) es pronuncia pəɾə (or., bal.), peɾa (occ.), pa (Fraga, val.).
    Constr.:
la preposició per seguida de l'article masculí, s'aglutina i contreu amb aquest, resultant les formes pel, pl. pels, i si es tracta de l'article es, les formes p'es, pl. p'es o p'ets. La preposició composta per a es contreu en les formes per al, per als, de manera que en realitat la contracció de l'article es fa amb la preposició a i no amb la preposició per.—La forma composta per a s'usa només per indicar finalitat o destinació. En els dialectes valencià i occidental es distingeixen per i per a; en el català oriental i en el baleàric han vingut a unificar-se en la forma simple per en tots els usos; i no sols en el llenguatge parlat, sinó en obres literàries es troba usat per amb significat de destinació o finalitat: «Tix la senyera pel jovent» (=per al jovent), Alcover Cap al tard 4. Però en el català literari modern s'ha adoptat la distinció que feia generalment el català antic entre per i per a, emprant aquesta darrera forma quan es vol expressar finalitat o destinació, i usant la forma simple en tots els altres significats (locatiu de trànsit, temporal de durada, causalitat, autor, instrument, etc.). Aquesta forma simple per s'usa també amb preferència a per a davant un infinitiu que denota la finalitat de l'acció expressada per un verb d'execució voluntària, la finalitat de la qual és al mateix temps el motiu de l'acció: «Un infant vench a llur porta per querir almoina» (R. Llull); «Nós serem al palau... per rebre la infanta» (R. Muntaner); «Se posà en lo llit per dormir» (Tirant lo Blanc). Fora d'aquest cas especial, sempre que es vol expressar la idea de finalitat o destinació convé emprar la forma per a, i així es distingeix del concepte de causalitat, instrument, etc., per als quals cal usar la forma per. «Poca aygua hi hauia per a la host» (Jaume I, Cròn.); «Poderosa e destra só per a cometre semblant maldat» (Tirant lo Blanc). (Cf. Fabra Gram. 176-178; Moll Gram. Hist. 352-353).—Malgrat el que hem dit de la unicitat de forma per en l'ús parlat del català oriental i baleàric, cal advertir que a les Balears s'usa la forma per a en locucions com per a sempre (i també per sempre), per a Pasqua (i per Pasqua), i també en frases com aquesta: «Sa ràbia que això em fa, no és per a dir».—En el català medieval es troba a vegades la forma composta per ad: E per ad aquesta empresa féu capità..., Muntaner Cròn., c. 30. Se fan moltes banderes pera d'assò, doc. a. 1597 (RLR, lvii, 476).—També es troba en català antic la forma per a distribuïda en dues parts, amb el complement intercalat entre les dues preposicions components: Era venguda per algunes coses a comprar, Tirant, c. 335; Lexà a Plaerdemauida per la casa a guardar, ibid.
    Etim.:
del llatí per, mat. sign. Els significats de l'apartat IV responen als del llatí pro, preposició que en el llatí vulgar es va creuar i confondre amb per.

PÈR m.
Cossi bugader (Blanes, ap. ALC, s. v. bugader).
    Fon.:
pέ (Blanes).
    Var. form.:
perc (Pineda, Tordera, Vidreres).
    Etim.:
del gàl·lic *parĭu, ‘caldera’. La forma dialectal perc presenta un so -k adherit per reforçar la r final.