Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pergamí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERGAMÍ m.: cast. pergamino.
|| 1. Pell de cabra, d'ovella o de vedell, emblanquida i preparada per a escriure-hi. Farets notar en pergamí la carta, Desclot Cròn., c. 104. Deu més pagar al scriuà sabates, tinta e paper e pergamí, Consolat, c. 60. Sàpia ben vergar e pelar les dites pells e saber fer pergamins, doc. a. 1499 (BSAL, vii, 157). a) per ext., Pell resseca com el vertader pergamí. Fa petar bufes de tocino, que, fetes un pergamí del temps que han estat secant se, produeixen gran estrèpit, Serra Calend. folkl. 328.
|| 2. Títol o document escrit sobre pergamí. En rònecs pergamins ha espigolat, Atlàntida concl. a) pl. Documents nobiliaris; els antecedents o notícies que s'hi contenen. Tindre molts pergamins: esser de llinatge noble (Martí G., Tip. mod. ii, 137).
    Intens.:
dim. Pergaminet. (Posaren un pergaminet dins lo-rodolí que deya elegidor, Bruniquer Rubr. i, 84.)
    Var. form.:
plegamí (Fulles enruellades com bocins de plegamí secorrat, Galmés Flor 48); pegramí (Hun missalet vey ab les cubertes de pegramí, doc. a. 1482, ap. BSAL, xi, 291); pregamí (Libres ab cubertes de pregamí, doc. a. 1370. ap. Miret Templ. 558); praguamí (Una carta de praguamí reyal, doc. a. 1315, BSAL, xxiii, 13).
    Fon.:
pəɾɣəmí (or., bal.); peɾɣamí (occ., val.); pləɣəmí (mall., men.).
    Etim.:
del llatí vg. pergaminu (clàssic pergamenum), ‘pell de Pèrgam’. La forma plegamí és resultat d'un creuament amb plegar.