Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  persona
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSONA f.: cast. persona.
|| 1. Individu de naturalesa racional o intel·lectiva. a) Individu de l'espècie humana. En sa companyia havia persones sanctes e devotes, Llull Blanq. 1, 5. Nós exceptam de la dita remissió certes persones nomenades, Pere IV, Cròn. 290. Yo no he jamés conegut caualler tant de preclara virtut com la persona de Tirant, Tirant, c. 209. Àdhuc les persones del servei hi esclataven a riure, Pons Com an. 139. No en feia cas de totes aqueixes persones i coses, Ruyra Parada 12.—b) El Pare, el Fill i l'Esperit Sant que formen la Santíssima Trinitat. Per so car és ixent del Pare e del Fill, deu esser apellada persona del Sant Espirit, Llull Cont. 11, 6. Déus és un en essència e és en trinitat de persones, Llull Felix, pt. i, c. 4.
|| 2. especialment, Individu humà que obra racionalment, que no fa bestieses. Esser molt persona: tenir molt de seny o discreció, o esser molt considerat i respectuós amb els altres. Lo prom tenia | com pare meu; | per son consell | yo fuy persona, Spill 1947. Entrau per aquell portal..., y en trobar qualcú que sia un poquet persona, demanau-le-y, Penya Mos. iii, 94. En Manel... menjat, begut, fumat y vestit..., se les xalava com una persona, Pons Auca 33.
|| 3. ant. Disposició del cos humà; el mateix cos humà. Lo qual fo bell de persona e noble de cor, Llull Blanq. 1. Era tan gran de persona com nós, Jaume I, Cròn. 138. Per gràcia de Déu, axí de nostra persona com de la cama stam bé, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). Les dites fembres... portaven totes en los caps de llurs persones vels negres, Carbonell Ex. Joan II, c. 67. La excellència vostra no ignora la mia dèbil e anciana persona esser posada en decrepitut gran, Tirant, c. 8. Los quals Gots eren grans batallers, savis e forts, e grans de persona, Turell Recort 13. Fugiu, que d'un cop de puny us abolexo els quatre quartos de la vostra persona, Vilanova Obres, xi, 235. En persona: amb presència real del cos. Volguí en persona anar-lo a socórrer, Alegre Transf. 140. Per tot lo món residís en persona | passant turment major que tots los martres, Roiç de Corella (Trobes V. Maria 100). Ell mateix és vingut en persona, Lacavalleria Gazoph. Pena de la persona: pena de mort. En pena de la persona e de tot quant havien, Muntaner Cròn., c. 44. En persona i en béns: en el cos i en les propietats materials. Puxen esser punides e castigades en persones e béns, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Façam-li ofertes en béns y en persona, Proc. Olives 758. a) ant., abusivament, aplicat a un animal irracional. Los cavalls deuen haver en si tres coses: la una que sien de bell pèl, la segona que hagen bon cor, la tercera que sien bé fundats et formats en la persona et en les partides de lurs membres, Pere IV, Cavall. 17.
|| 3. en gram., Primera persona: aquell qui parla. Segona persona: aquell a qui es parla. Tercera persona: aquell de qui es parla o allò de què es parla. Cadascuna de les formes verbals o pronominals corresponents a un d'aquells subjectes. «Verb en tercera persona»; «Pronoms personals o possessius de primera persona (jo, meu), de segona persona (tu, teu, vostre, etc.), o de tercera persona (ells, seu, llur, etc.)».
|| 4. Persona jurídica: entitat que, sense tenir existència material, és capaç de drets i d'obligacions davant la llei.
    Refr.
—a) «No hi ha cap persona que no en tingui una altra»: significa que tothom necessita la protecció o la benvolença d'algú altre per a prosperar.—b) «On hi ha la persona, hi ha el perill»: vol dir que en qualsevol lloc o situació podem esser víctimes d'un accident.
    Fon.:
pəɾsónə (or., bal.); péɾsónɛ (Ll.); peɾsóna (val.); palsóna (Alg.). En la pronúncia més vulgar existeix la forma pressona. Evitar de dir... presona per voler dir persona, Fenollar Regles 131.
    Var. ort.
ant. incorrectes: prasona (Graal 164); pressona (Jaume I, Cròn. 1; Passi cobles 24); presona (Paris e Viana 16; Scachs d'amor).
    Intens.:
—a) Augm.: personassa, personarra.—b) Dim.: personeta, personetxa, personeua, personiua, personica.—c) Pejor.: personota.
    Etim.:
pres del llatí persōna, mat. sign.