DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva.
|| 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància. Perpectiva en pintura: Rem ex opticae legibus aspectabilem praebens pictura, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Vista d'un conjunt d'objectes que dóna una impressió de distància. Perspectiva de la ciutat: Prospectus, Lacavalleria Gazoph. La immensa perspectiva del palau del Louvre, Oller Febre, ii, 130. Quines perspectives més belles!, Caselles Mult.72.
|| 3. fig. Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat. Aquesta perspectiva li donava un mal humor de tots els diantres, Víct. Cat., Ombr. 61. L'ànsia que li donava la perspectiva d'una nit al ras, Ruyra Parada 15. Caselles és un tipus difícil de classificar malgrat la perspectiva, Pla SB 167. Quan els anys a venir posen entre el record i jo l'indefugible espai de perspectiva, Casp Proses 88. Tenir una cosa en perspectiva: entreveure-la com a probable.
    Fon.: pəɾspəktíβə (Barc.); peɾspektíβa (Val.); pəɾspəttívə (Palma).
    Var. (vulg.): prespectiva (Sciència... prespectiva la qual és de la vista, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 8).
    Etim.: pres del llatí perspectīva, mat. sign. || 1.