Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pesar
veure  2. pesar
veure  3. pesar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PESAR v.: cast. pesar.
I. tr.
|| 1. Mesurar el pes d'una cosa. En Barthomeu de Liger lo qual pesave en la taula del contrast en la lotge, doc. a. 1427 (Ardits, i, 250). Ab sa balança | just dret pesades | ben dispensades | les quantitats, Spill 14447.
|| 2. fig. Examinar el pro i el contra d'una cosa per constatar el seu valor o importància. Sens que Déu no pesàs lo bé e lo mal, no poria esser tan manifestable, Llull Gentil 273. Y en sa balança fidel | la pesa l'àngel Miquel, Collell Flor. 55.
II. || 1. intr. Tenir pes; estar sotmès a la força de gravetat. La troca, ço és, una boneta que no pesava molt, Muntaner Cròn., c. 89. Per què pesa menys lo pa salat que essent pastat menys de sal?, Albert G., Ques. 4. Lo or pesa més que la plata, Lacavalleria Gazoph. Pesar com ferro o com el plom, o més que un ase mort: esser molt feixuc, tenir molt de pes.
|| 2. tr. Tenir tal o tal pes. A la fi pesà la massa del aur tres mília dobles, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Lo ferro de la lansa pesava CCC unces, e segons açò pesaven les altres armes, Serra Gèn. 104. Fruytera de argent... qui pesa dos marchs, doc. a. 1523 (Alós Inv. 46).
|| 3. intr. o tr. Tenir importància, esser de transcendència. Als erguyloses qui cuyden més pesar que'ls humils, Llull Gentil 274. Per tal que son ordonament pesàs e stigués e no fos per ell ni per son fill trencat, Scachs 28.
|| 4. intr. Fer sentir el seu pes, la seva opressió. Pesar molt el greix a algú: estar algú excessivament gras. Del cruel enigma que sobre la humanitat pesa, Pons Com an. 166. Sobre el cap d'Abraham pesa la neu | de cent quaranta hiverns, Alcover Poem. Bíbl. 29. Vindrà l'esmena, i us pesarà la cadena, ibid. 46.
|| 5. intr. Saber greu, donar disgust. Al comte don Sanxo, quan ho hoí, pesà-li molt la anada del comte de Proença, Jaume I, Cròn. 14. Dixem-li que'ns pesauen molt les paraules que él nos deya, ibid. 20. Lo senyor rey respòs-nos que'ls nostres trebaylls li pesaven molt, doc. a. 1307 (Miret Templers 369). Prech-vos que no us pes com yo no us dich ço que entench a fer, Muntaner Cròn., c. 45. A Viana pesà molt no poder saber los qui sonaven, Paris e Viana 3. A ella i a la Ramona... els pesaven aquells indelicats comentaris, Llor Hist. 93. a) Pot usar-se com a impersonal: Don Exemèn Corneyl era ja de dies, e pesaua-li aquels mals que ueya en Aragó, Jaume I, Cròn. 12. Mas pesa'm en l'ànima del que no he dit, Viudes donz. 463.
    Loc.
—a) Si li pesa o li plau: (ant.) tant si li agrada com no. Nós li farem esser si li pesa o li plau, Jaume I, Cròn. 50.—b) Mal que li pes (o que us pes, etc.): encara que li sàpiga greu. Lo cavaller allargà la mà e la pres per los cabells e dix: E vós vindrets mal que us pes, Curial, ii, 11.—c) Pesar figues: fer becaines, moviments de cap, estant endormiscat (or., occ.). Dos vigilants... que no fan altra feyna que seure y pesar figues tota la nit, Vilanova Obres, iv, 226.
    Refr.
—a) «Tant pesa un quintar de palla com un quintar de plom».—b) «Més pesa sa ploma que s'aixada»: significa que el treball intel·lectual gasta més l'organisme que el treball manual (Mall.).—c) «Com més n'hi ha, manco pesa»: es diu dels forats, sobretot dels de la roba (Mall., Men.).—d) «Somada que plau, no pesa»: vol dir que el treball que es fa amb gust, no resulta penós (Mall.).—e) «El pecat pesa més que el plom»: significa que la consciència de les coses mal fetes no deixa viure a pler el qui les ha comeses.
    Fon.:
pəzá (pir-or., or., men., eiv.); pezá (occ., mall.); pezáɾ (Cast., Al.); pesáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí pensare, mat. sign. I.

2. PESAR m.
Desplaer, sentiment de disgust; cast. pesar, pesadumbre. Los hòmens se alterejen... d'un plaer en altre e d'un pesar en altre, Llull Cont. 105, 8. La bona dona era casta ab pesars que li fehia son marit, Llull Felix, pt. viii, c. 28. No venim per fer enug ne pesar a vós, Muntaner Cròn., c. 50. Hi poríets pendre vostre pesar e encara morir, Pere IV, Cròn. 105. Tinch pesar de no aver-vos fet companya en lo perill, Lacavalleria Gazoph. Només tinch eixe pesar, Llorente Versos 228. Quan fins la gent estranya amb el pesar s'endola, Salvà Poes. 29. A pesar de (o que): malgrat de o malgrat que. Poran refrescar los caualls a pesar dels sarrahins, Jaume I, Cròn. 96. A pesar vostre jo entraré, Lacavalleria Gazoph. A pesar que havia fet tot lo possible, Maura Aygof. 18. Aquells uis que li ballen a pesar des rois de llàgrimes que n'han brollat, Alcover Cont. 43.
    Etim.:
substantivació del verb pesar, art. 1, II, || 5.

3. PESAR v., grafia ant. incorrecta,
per passar.