DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PESEBRE o PESSEBRE m.
|| 1. Menjadora de les bísties (Tamarit de la L., Tortosa, Sueca, Pego, Monnòver); cast. pesebre. No posà lo seu car fill en lo lit sinó en lo pesebre, Canals Carta, c. 47. Ans lo hauré a posar en un pesebre, Villena Vita Chr., c. 38. Volent tenir daurat pesebre per al roçí, Somni J. Joan 1020. Dins lo estable uns pesebres per a quinze bèsties, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).Tenir bon pesebre: tenir un bon passament, poder menjar bé (val.). Mon pare vol que'm case en ton germà... per tindre bon pesebre a la vellea, Rond. de R. Val. 58.
|| 2. Representació en relleu del naixement de Jesucrist, que sol fer-se per Nadal; cast. belén, nacimiento. L'esquarterat Montjuïc, ab son ayre de pessebre fet ab escorsas de suro, Pons Auca 307. Errants figures del més trist pessebre, Llongueres Sonets 24.
    Fon.: pəzéβɾə (Gir.); pəséβɾə (Barc.); pezéβɾe (Sueca, Benilloba, Vall de Gallinera, Pego); peséβɾe (Tamarit de la L., Balaguer, Tortosa, Val.); pizéβɾe (Monnòver, El Pinós); pizέβɾe (Guardamar).
    Var. form. ant.: pesepre (doc. a. 1483, ap. Catalana, i, 474); presebe (Eximplis, ii, 104); presebre (Alegre Transf. 76); presebra (Canç. Nad. 103).
    Etim.: del llatí praesepe, mat. sign. || 1. La pronúncia pessebre amb s sorda, en els llocs de parlar no apitxat, és deguda segurament a haver pres el mot pesebre en la || 2 del castellà, mentres que la pronúncia amb z sonora (pesebre) en la || 1, en altres comarques, i la grafia pesebre que és constant en els escrits antics, indiquen la llegitimitat de l'origen llatí del mot en català.