Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  petit
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PETIT, -ITA adj., subst. i adv.
I. adj. i subst.: cast. pequeño, chico.
|| 1. Que no té les dimensions ordinàries entre les coses de la mateixa espècie o en relació a altres coses. En l'altre bisbat no hauia mas petita renda, Llull Felix, pt. i, c. 11. Més val al home portar petit feix en pau, que gran ab trebayl, Jahuda Prov. 19. Leva'm aquell mirall petit, Metge Somni iii. Hun petit plech de busques aiustar, Trobes V. Maria [118]. La trista de mare... pres lo petit fill per los cabells, Tirant, c. 3. Troços axí com de dos dits y encare més petits, Robert Coch 23 vo. El menjador, més petit, dava entrada a les habitacions interiors, Rosselló Many. 44. Dit petit: el situat al costat oposat al polze o al dit gros, en la mà o en el peu; cast. meñique. Estich com es dit petit de magre, Ignor. 66. a) (aplicat a persones:) Baix, de poca alçada. En aquesta terra vinguérem fugint les arts y paranys de un home petit, Faules Isòp. 42. Era un atlot petit y magre, Galmés Flor 11.—b) Persona de poca edat i que encara no ha fet la creixença normal; infant, noiet; de dos o més germans o fills, el més jove; cast. chico. La més gran seguia la petita, Alegre Transf. 67. No hi estich avesada, la tinch baldera des de petita, Vilanova Obres, xi, 197. Quan era petit, amb el cor ple d'esperança, Ruyra Parada 12. Veues aquesta petita que passa...?, Saisset Bingnas 4. Recull aquet petit, que s'està morint de fred, Massó Croq. 165.—c) Animal que està en els primers períodes de la seva creixença. Ab son bech els petits ella pexia, Salvà Poes. 4.—d) (aplicat al temps) Breu, curt. En ser ab los dies més petits de l'any, Miquel Parets, i, 62 (ap. Aguiló Dicc.). Sens esperar una petita hora, Pere IV, Cròn. 279.—e) Tercera faixa de batafions; el ris més menut d'una vela (Costa de Llevant, Costa de Ponent, Tarr.).—f) m. Mesura de líquids equivalent a un petricó o a una quarta part del porró (Conflent, Cerdanya, Ripollès, Empordà, Plana de Vic). «Me som begut un petit de vi».—g) f. Mesura d'oli equivalent a un quart de litre (Valldemossa). «Una petita d'oli».
|| 2. De poc grau; de poca importància o consideració. Con és gran lo seu poder e petita la nostra flaquea, Jaume I, Cròn. 1. No merexia tan gran gràcia que venguéssets a tan petit hom com jo son, Metge Somni ii. No era cosa deguda que tan petita cosa se enviàs a tan alta dama, Comalada PP 23. Poques faltes he comès, y encara aquestes petites, Roq. 13. Al més petit moviment les frontisses craqueiaven, Ruyra Parada 20. Vi petit: vi flac, de poc grau (Empordà). Grans í petits: persones importants i poc importants. Aiustats grans e patits, Graal 11. Petit dolor: el dolor que preludia la tasca del part. Petit mal: conjunt de trastorns que es presenten en l'epilèpsia, diferents de l'atac típic, com absències, vertígens, etc. En petit: en poca quantitat o amb poca importància. Volem fer en petit lo que sols és possible fer en gros, Roq. 46. Si se tractàs d'una cosa reduida y en petit, Ignor. 42.
II. || 1. adv. En veu baixa, que a penes se sent (Mall., Men.); cast. bajo. S'acostà a s'altre y li digué petit:—¿Que ets el reverent dimoni?, Ignor. 8. També es diu petit petit i de petites: Sentia petit petit mermulls de sa conciència, Galmés Flor 35. A casa de la amiga de nit va a tocar a la porta petit petit, M. F. de la Càrcer, segle XVI (Aguiló Dicc.).
|| 2. Petit a petit: a poc a poc, lentament (Manacor); cast. poco a poco. L'enteniment se moch a entendre e la memòria a membrar; e en axí, petit a petit..., se sdeuench que lo mercader cobrà son seny, Llull Felix, pt. v, c. 3.
|| 3. Un petit: un poc, una mica (Mall.). «M'he passejat un petit». Con hac anat un petit, ell hoí que la pastoressa cridaua, Llull Felix, pt. i, c. 1. Adonchs consirà un petit e dix: A Sènyer Déus!, Llull Cavall., pròl. Has desviat un petit del camí, Genebreda Cons. 49. XXII claus un petit granets, Inv. Anfós V, 160. Evitar de dir... un petit de pa per un poc o un poquet de pa, Pou Regles 270. Aiusta en la decocció un petit de vi, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 5.
|| 4. A les petites: a les primeres hores del dia, cap a la matinada (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
    Loc.
—a) Hala petit!: exclamació per a animar algú a fer una cosa que costa esforç (Mall., Men.).—b) Petit com un ropit, o com un esclop, o com una fusada, o com una punta d'agulla, o com un tap de cossi, o com un nap, o com un aglà: es diu de coses i sobretot de persones molt petites.
Petit: llin. existent a Gir., Barc., Ll., Valls, Vila-real, etc.
    Refr.
—a) «De gran, fan petit»: es diu per justificar que una cosa sigui més gran del que caldria.—b) «Petit feix, en llarg camí creix»: significa que una cosa molesta es pot suportar si dura poc, però no si dura molt.—c) «Olla petita, aviat sobreïx»: vol dir que les persones petites solen esser molt irritables.—d) «Dins els pots petits hi ha les bones confitures»: es diu en lloança de les persones o coses menudes.—e) «Home petit, llengua llarga»: significa que els homes menuts solen esser agressius i xerraires. També es diu: «Com més petit, més atrevit», i «Com més petita es la nou, més soroll mou».—f) «Home petit, carregat de postures» (o «de romanços», o «de punyetes»): es diu perquè els homes menuts solen esser exigents i estranys de caràcter.—g) «Més val petit i ardit que gran i ase»: es diu en lloança de les persones petites però actives i resoltes.—h) «Els petits comanden els grans»: significa que els infants menuts priven els pares de la llibertat d'acció.
    Fon.:
pətít (pir-or., or., bal.); petít (occ.); patít (alg.); pitít (vulg. pir-or., Empordà, Gir., Guilleries, Balaguer).
    Intens.:
petitet, -eta; petitetxo, -etxa; petitel·lo, -el la; petitiu, -iua; petiteu, -eua; petitó, -ona; petitoi, -oia; petitei, -eia; petitengo, -enga; petitingo, -inga; petitonet, -eta; petitonel·lo, -el·la; petitonetxo, -etxa; petitonoi, -oia.
    Sinòn.:
poc, menut, xic, xicotet.
    Antòn.:
gran, gros.
    Etim.:
com el fr. i ant. prov. petit, derivat d'un mot gal·lo-romà *pittītu que sembla provenir d'un radical pitt- del llenguatge infantil. En un document de l'any 775 ja apareix «in pitito villare»; i en les Glosses de Reichenau, del mateix segle VIII, es troba la glossa perpittita «subtilissima», que és un superlatiu de pitittu format amb el prefix per-.