DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PINTA f.
|| 1.   Instrument que consisteix en una làmina de metall, fusta, os, vori o altra matèria dura, proveïda de dents o pues paral·leles i més o menys espesses, que serveix per a desembullar i ordenar els cabells; cast. peine. Carga de pintes obrades, dos sol., dos diners, Leuda Coll. 1249, p. 249. Quatre pintes de vori belles, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). La verge que desija entrar en noces ab Jhesu-Crist no deu donar als hòmens sudaris, pintes, correges, cintes ni cinyels, Canals Carta, c. 62. Donà-li l'altre caualler una pinta tota d'or, Tirant, c. 64. Pinta espessa o llemenera (i dial. mall. pinta llemera): pinta de pues molt espesses, apta per a treure les llémenes. A sobre pinta: sense enfondir gaire en tallar cabells o barba. Les pescadores... ab tal abús | als parçonés | e traginés | a sobre pinta | los fan les barbes, Spill 7470.
|| 2. Làmina de metall, de vori, de conxa, etc., semblant a la pinta de pentinar, però de forma arquejada, que serveix per a subjectar els cabells de les dones o per adornar-los; cast. peineta. Alta pinta daurada, Llorente Versos 135.
|| 3. Instrument format d'una o algunes fileres de punxes de ferro fixades a un mànec de fusta, que serveix per a aclarir la llana, l'estam, el lli, etc. (Mall., Men.); cast. peine. No gos untar ne fer untar la lana les pintes ni les cardes, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 260). Una pinta de pentinar li, doc. a. 1523 (Alós Inv. 39).
|| 4. Pinte del teler (Bal.); cast. viadera. (V. pinte).
|| 5. a)   Ganivetet dentat amb què els assaonadors lleven la llana sobrera que hi ha a la pell (Men.).—b)   Coltell de fulla recta de llautó i sense tall agut, amb un agafador a cada extrem, que els assaonadors empren per a planxar la sola (Men.).
|| 6. Eina d'acer amb dents esmolades, posada a un mànec, amb la qual es fan rosques al torn.
|| 7. En l'ofici de boter, la part extrema de les peces dels barrils, a partir del séc del galze (Barc.); cast. tiesta.
|| 8. Eina semblant a un rasclet de mà, amb quatre o sis peus, que serveix per a collir olives (Segarra, Urgell).
|| 9. Eina de ferro o d'acer disposada de manera que amb ella pugui el pintor marcar un dibuix anomenat aigües de roure (Igualada).
|| 10. Eina amb què els forners adornen el pa per damunt (Val.); cast. pintadera.
|| 11. Cadascuna de les dents de la roda del molí de vent, que engranen amb els braçols de la llanterna (Bal.); en la sínia, cada un dels barrots que van ficats al voltant de la roda dels cadufos i engranen amb els braçols del rodet (Bal.); cast. diente. Me fou donat a stall de fer certes pintes e de adobar los creuhers de les cénies, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 12. Bresca de mel (Vall d'Àneu); cada una de les peces d'una bresca, a manera de rajola composta de moltes cel·letes (Cadaqués); cast. panal.
|| 13. La pinta del peu: conjunt dels dits d'un peu (Tremp).
|| 14. Mena de flauta rústica composta de diferents canonets de canya o de fusta, amb què siulen els capadors de porcs per anunciar la seva presència; cast. castrapuercas (Escrig-Ll., Martí G. Dicc.).
|| 15. Esparrall, peix de l'espècie Sargus anularis (Tarr.).
|| 16. La part inferior del capell d'un bolet, que sol esser ratllada a manera de les pues d'una pinta, encara que també n'hi ha de granelludes i d'esponjoses (Vallès).
|| 17. a) Pinta de bruixa: planta de l'espècie Erodium cicutarium (V. rellotge).—b) Pinta de moro: planta dipsàcia de l'espècie Dipsacus silvestris (Penedès, Mall.). (V. cardó || 1).—c) Pintes de pastor: planta umbel·lífera de l'espècie Scandix pecten-Veneris (Val.). (V. agulla, III, || 8).
    Fon.: píntə (pir-or., bal.); píntɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); pínta (Andorra, Calasseit, Tortosa, Val.).
    Intens.:—a) Augm.: pintassa, pintarra, pintarrassa, pintarrot.—b) Dim.: pinteta, pintetxa, pintel·la, pinteua, pintiua, pintona, pintarrina, pintarrona, pintoia, pintarrí.—c) Pejor.: pintota, pintot.
    Loc.
—Anar per la pinta: anar molt bé, portar bon camí (Vallès, Penedès).
    Var. form.: pinte, pinti.
    Etim.: del llatí pectĭne, mat. sign. || || 1, 3, 4.

2. PINTA f.
|| 1. Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d'un animal; cast. pinta.
|| 2. Senyal que tenen en els dos caps certes cartes de jugar, perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les; cast. pinta.
|| 3. Tel de la llet (Vall de Barravés); cast. nata.
|| 4. En la indústria surera, tap cilíndric de 18 a 24 línies de llarg per 9 de corona; el carrac tallat per a fer aquesta classe de taps (BDC, xiii, 136).
|| 5. fig. Aspecte exterior; cast. pinta. Allí veureu pinta de molta prudència, | colors ben posades acceptes a Déu, B. Espanyol (ap. Bover Bibl. i, 255). La titina és un aucell de pas, ...rossenc y pigart, de la pinta de la cucullada, Rosselló Many. 68. Tenir (o Fer) mala pinta: tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.
|| 6. fig. Persona dolenta. Sol dir-se mala pinta, o irònicament bona pinta, o simplement una pinta o un pinta. Què en diria o què en sabria aquest «mala pinta», Esclasans Urània 145. Tenia ganes de coneixe'l, a don Hilarió—vaig dir.—Bona pinta coneixeríeu, Puig Servitud 73. Tens trenta-un anys... i continues essent una criatura, una criatura bastant mala pinta, Sagarra Vida, i, 266.
    Fon.: píntə (or., bal.); píntɛ (Ll.); pínta (Tortosa, val.).
    Etim.: derivat postverbal de pintar.