Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pita
veure  2. pita
veure  3. pita
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PITA f.: cast. pita.
|| 1. Atzavara.
|| 2. Fibra tèxtil extreta de les fulles de l'atzavara. Fil de pita, val la lliura una lliura deu sous, Tar. preus 50.
|| 3. Teixit a la plana, ordit pèl de cabra i tramat cotó, llustrós, de color llis, usat per a folros de mànegues en els vestits d'home.
|| 4. Roba de seda rentable, teixida en cru, amb lligat de plana, molt usada per a la confecció de mocadors de dona. Se'n diu també pita-esponja. «L'alegria del fadrí | és un mocador de pita, | una manta morellana | i una xica ben bonica» (cançó pop. val.).
|| 5. Fil semblant al palangró, però més prim, que es posa a continuació d'aquest en els aparells de pescar a mà (Pons Ind. text.).
    Fon.:
pítə (or., bal.); píta (val.).
    Etim.:
del cast. pita, mat. sign.

2. PITA f.
Moneda antiga, la quarta part d'un diner. Pita, quarta part de un diner: Unciae dodrans, Denarioli quadrans, Lacavalleria Gazoph.

3. PITA
Mot amb què el pastor crida les cabres (Alt Pallars).
    Etim.:
potser reducció de petita. Sobre l'extensió de la forma pita en els Pirineus, vegeu Rohlfs Gasc. § 48.