Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. plaga
veure  2. plaga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLAGA
|| 1. f. ant. Nafra; cast. llaga. Si alcun hom gitarà lanza ho segeta... contra altre..., ni no'l ne conseguex... deu-li star a talion ab aquela paor, o li fassa esmena per miya plagua, Usatges (ap. Anuari IEC, i, 292). Dir cinch pater nosters en remembrança de les cinch plagues que'l fill de Déu près en l'arbre de la creu, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 165). Un home té una nafra en les spatles, ¿com la porà veure? prenga dos spills... e la plaga representa en lo primer spill, Tirant, c. 268. La virtut és de mollificar les plagues superficials com també les profundes, Agustí Sec. 126. La coç de la viuda... vos fa major plaga que no fa la tinya, Viudes donz. 228.
|| 2. f. Gran calamitat, sobretot de caràcter col·lectiu; cast. plaga. Entre les grans plagues que lo primer pare nostre Adam nos procurà, Eximenis II Reg., c. 10. Déu ens leu la plaga del terratrèmol, Ardits, i, 258. Tota l'aygua... tornà sanch; e les gens staven ab aquella plaga, que no'n podien beure, Sermons SVF, i, 199. Una terribe plaga va Invadir els tarongerals, Rosselló Many. 121. a) Abundància de cosa dolenta; cast. peste. «Hi ha una plaga de mosques que fa por».
|| 3. m. Home mancat de serietat, que sempre parla o obra per riure, que fa perdre la serietat als altres amb els seus acudits (or., occ.); cast. guasón, loco. ¿Que es pensen vostès que dono la culpa a aquests plagues?, Vilanova Obres, iv, 111. Es tan plaga, tan plagota!, Casellas Sots 95. «Plaga! més que plaga!» anava dient ella, Massó Croq. 70. Fer el plaga: fer coses estranyes però divertides, per fer riure. Vaja, home, no fassi el plaga!, Vilanova Obres, xi, 46. Anar de plaga: fer el plaga. En Carlets... no es casaria may perquè era una criatura que només anava de plaga, Vilanova Obres, iv, 39. Plaga de la parròquia: home extremadament divertit, que fa riure molt la gent. Ja ho ha vist, un plaga de la parròquia que ens fa riure tot el dia, Oller Pap. iii.
    Fon.:
pláɣə (or., bal.); pláɣɛ (Ll.); pláɣa (Tortosa, val.); pláʝə (Palma, Manacor, Pollença); pʎáɣa (Pont de S., Tamarit de la L.).
    Etim.:
del llatí plaga, mat. sign. || || 1 i 2. En l'accepció || 3, malgrat el canvi de gènere, plaga és una simple derivació semàntica dels altres dos significats, idèntica a la que modernament s'ha introduït en el mot calamitat: «esser un calamitat».

2. PLAGA f., grafia ant.:
V. platja.