Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. planeta
veure  2. planeta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLANETA m. i f.: cast. planeta.
I. || 1. m. (i ant. f.) Entre els antics, astre errant; i modernament, cadascun dels astres opacs que giren al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques. Com poden tot lur temps despendre en comptar les mesures de les terres ni en comptar lo córs de les planetes, Llull Cont. 60, 15. En Saturnus qui és pus alta planeta que les altres, Llull Arbre Sc. ii, 114. Algú no sabera los moviments dels cels o de les planetes, Metge Somni iv. Pres nom d'aquella planeta que és dita Saturnus, Hist. Troy. 124. Aquest Mars és planeta calt, Curial, ii, 1. Arbre de l'avior, alt y poderós, redó com un planeta, Rosselló Many. 130. Planetes inferiors: els que estan més prop del Sol que la Terra (o sia, Mercuri i Venus). Planetes superiors: els que en l'orde de la distància al Sol vénen després de la Terra (Mars, Júpiter, etc.). Planetes menors: asteroides. Planetes secundaris: els satèl·lits.
|| 2. f. Cadascun dels dits astres en quant, segons l'astrologia, presideixen el destí dels homes. En la planeta de Saturnus tu, Tirant, fuist nat, Tirant, c. 332. Tenir bona planeta o mala planeta: tenir bon signe o mal signe en la seva vida o en les seves obres. «Eixe home té la planeta de cara»: aquest home té bona sort (Maestrat). «Se m'ha girat la planeta»: s'ha canviat el signe de la meva sort (Benassal).
|| 3. f. El destí o curs predestinat de la vida o dels esdeveniments (or., occ., val., bal.); cast. sino. Què us diré? Que'n aytal planeta com fo caygut, plach a nostre senyor Déus que finís sos dies, Muntaner Cròn., c. 118. Fer o Tirar la planeta, o Llegir la planeta a algú: predir-li el seu pervenir, el seu destí. Córrer una planeta: córrer una sort, sofrir tal o tal destí, bo o dolent. «Començàreu joveneta | a fer penar los fadrins; | a l'infern de més endins | serà la vostra planeta» (cançó pop. Mall.). La meva planeta és aquesta, Vílanova Obres, iv, 144. Maleïda sigu sa meua planeta!, Ruyra Parada 32. Era bruix el comte Mal..., i llegia a les estrelles la planeta de tothom, Colom Tres Tar. 22. Planetes que hem de córrer!: exclamació per indicar que tal o tal esdeveniment és efecte d'un destí o sort ineludible (Mall.). Planetes que un homo ha de córrer!, Ignor. 7. A vegades es diu el·lípticament: Planetes! A derrera hora hem sabut que aquexa companyia ja no ve. Planetes!, Roq. 12.
II. f. Casulla que és curta de davant, que només cobreix els pits, i la porten els ministres de l'ofici major en temps de Quaresma (Mall.). Una casulla y dos planetes de ximallot, doc. a. 1704 (Hist. Sóller, ii, 891).
    Fon.:
plənέtə (or.); planéta (occ., val.); plənə́tə (mall.).
    Etim.:
pres del llatí planēta, mat. sign.

2. PLANETA f.
|| 1. Ribot o plana de fuster (Tortosa, Men.); cast. cepillo. Dues planetes la una de dues mans e l'altre de una mà, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131).
|| 2. Estora petita, rodona, feta de llata de palma, que serveix per a tapar els cabassos i antigament servia, doblegada i cosida, per a posar-hi diners (Altea).
|| 3. Estora petita per a agenollar-s'hi les dones damunt, en el llavador (Biar); cast. esterilla.
La Planeta: topon., llogaret del municipi d'Aiguamúrcia.
    Etim.:
derivat de plana.