Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  planxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLANXA f.
|| 1. Làmina de matèria dura, especialment de metall; cast. plancha. Item planxa de plom ligada estretament sobre les grànoles, delex aquelles, Micer Johan 415. Unes tisores grans de tallar la plancha, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 122). Pres una planxa de suro qui staua ligada ab un ferro, Tirant, c. 284. Hauia feta fer una caxa de fusta... cuberta de planxes d'or totes smaltades, Tirant, c. 485. Porta en lo lom | plancha de plom, Spill 10144. Especialment: a) Instrument compost d'una peça de ferro feixuga, molt llisa per sota i amb una ansa a la part superior, que serveix per a allisar la roba o per donar-li brillantor. Una planxadora escupia a sa planxa per conèxer si estava calenta, Roq. 17.—b) Ferro completament llis amb què els sabaters allisen i brunyen la pell o sola, sia en haver de tallar els patrons, sia quan ja està feta la sabata.
|| 2. Tauló o conjunt de taulons que, descansant per un cap en el moll i per l'altre en la borda d'un vaixell, serveix per a passar-hi els homes que entren i surten del vaixell o les mercaderies que s'hi carreguen o descarreguen; cast. pasarela. Sa planxa que solen posar es barcos en es Moll, Roq. 4. a) Planxa de vent: bastida que es penja al costat d'un vaixell per posar-s'hi els homes que han de pintar-lo, netejar-lo o adobar-lo.—b) Planxa d'aigua: empostissat sostingut per bigues i caixons, que serveix de pis als mestres d'aixa i calafats quan han de carenar o adobar un vaixell sense treure'l de l'aigua.
|| 3. Nom genèric que es dóna a les robes fetes amb ordit i trama d'igual color, ja tenyits en madeixa abans del tissatge (Pons Ind. text.).
|| 4. Posició horitzontal del cos aguantant-se tan solament amb les dues mans agafades a un suport (Fabra Dicc. Gen.).
|| 5. fig. Cosa que deixa en ridícul o en situació desairada el qui l'ha feta o dita; cast. plancha. Ha estat una distracció meva; però la planxa ja és feta; perdoni'm, Pla Carrer 30.
    Fon.:
pláɲʃə (pir-or., or., bal.); pláɲʧɛ (Ll.); pláɲʧa (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: planxassa, planxarra.—b) Dim.: planxeta, planxeua, planxiua, planxona.—c) Pejor.: planxota.
    Etim.:
del fr. planche, mat. sign. || 1.