Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  platja
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLATJA (més dial. plaja). f.
Vorera de mar o de riu baixa i arenosa; cast. playa. La major partida... fo en lo port de Salou e en la plaja, Jaume I, Cròn. 55. Van ferir en la platja de Nicotena, Muntaner Cròn., c. 67. Féu exir a la plaja tota la gent en terra, ibid., c. 82. Cuyd' haver port en la plaja deserta, Ausiàs March xcii. En port fangós, | platja romana, Spill 8555. Ni s'arriscan els vaxells | a fer-se lluny de la platja, Picó Engl. 51. Platja forta: la de sorra atapeïda, que hi fa bon caminar. Platja tova: la de sorra poc atapeïda, on fa mal caminar. Platja fondal: la de poca amplada i de pendís abrupte, convenient per als pescadors. Platja seca: la de molta amplada i de pendís suau, poc apta per a la pesca.
La Platja: topon., nom de diversos nuclis de població formats modernament a les proximitats d'una vorera de mar arenosa, com La Platja d'Aro (en el municipi del Castell d'Aro), La Platja de Fornells, La Platja de la Tuna, etc.
    Fon.:
pláʤə (or., bal.); pláʤa (Tortosa, Cast., Al.); pláʧa (Val.); pláʒə (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: platjassa.—b) Dim.: platgeta, platjola.—c) Pejor.: platjota.
    Var. ort.
ant.: platia (Pere IV, Cròn. 159); plaga (Ausiàs March lxxvi); plaia (Consolat, c. 22); plage (Pere IV, Cròn. 136).
    Etim.:
del llatí plagĭa, mat. sign.