Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ple
veure  plè
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLE, PLENA adj. i subst. m.
I. adj.
|| 1. Que conté tant d'una cosa com permet la seva capacitat; cast. lleno. Aquelles bambolles són dintre plenes d'àer, Llull Felix, pt. iv, c. 8. Tolt lo cap de dit rey, mès-lo en un odre ple de la sanch dels seus, Metge Somni iv. Pren una caldera e fes que sia plena de aygua neta, Robert Coch 22. Com ressona un buirac ple de sagetes, Canigó ii. Inclinant cap a mi son càntir ple, Alcover Poem. Bíbl. 32. a) (Vela) que forma concavitat per l'impuls del vent. Plena d'oratge la vela, Penya Poes. 304. A veles plenes, o Vela plena: amb les veles inflades pel vent. Y ab veles plenes feriren en lo hostol dels genovesos, Pere IV, Cròn. 307. Fugir a veles plenes de tals serenes encantadores, Spill 8562.—b) Sadoll, que ha menjat més del necessari; cast. harto. Estar ple de vianda fins a vomitar, Lacavalleria Gazoph. Y quant tothom romangué ple, se destaparen ses botelles, Ignor. 73.—c) f. Prenys; cast. preñada, embarazada. Per viure sana | la jove plena, Spill 6202.
|| 2. Que conté una gran quantitat; abundant; cast. lleno. a) Referint-se a coses materials. Viu molts obradors plens de nobles draps, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Veren les tendes parades e plenes de roba, Desclot Cròn., c. 147. Aytal falcó ha les cames poques, grosses e plenes de nuus, Flos medic. 128. Una muntanya plena de selves, Metge Somni iii. Alguns enveiosos dels quals totes les cases dels grans senyors són plenes, Curial, i, 3. Un jardí ple de murteres, Penya Poes. 140. El pastor ve ple de fang, Ramis Clar. 26.—b) fig., Referint-se a qualitats, defectes o altres coses immaterials. Adoncs ha ple de la vostra misericòrdia son remembrament, Llull Cont. 350, 19. Despenen-los en servir als hòmens plens de vanitats mundanals, Llull Blanq. 1. Com és petit aquest segle e frèuol e ple de scàndel, Jaume I, Cròn. 1. L'amor fa tornar als alegres trists e plens de pensaments, Tirant, c. 316. Era ple de tota cortesia y saviesa, Comalada PP 20. Obrien plens de fam llur bech petit, Salvà Poes. 5. O les velles viles plenes de secrets, Colom Juven. 61.
|| 3. Complet; en tota la seva intensitat; que no li manca res; cast. lleno, pleno. En plena possessió de llurs regnes, Pere IV, Cròn. 110. Romanga la dita assignació en sa plena força, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). A plena prova deguera bastar, Metge Somni i. Hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses, doc. a. 1399 (Col. Bof. viii, 412).A ple dia: quan és ben de dia. Al ple migjorn: a migdia. En plena nit: quan és ben de nit. A plena fosca: quan ja és ben fosc. Lluna plena: la lluna quan té visible tota la seva circumferència. Que la luna com és molt luny del sol sia plena, Genebreda Cons. 46. A la claror de la lluna plena, Galmés Flor 95. Mar plena: mar pujada, quan el seu nivell és més alt que en el seu estat ordinari. Veu plena: veu forta i sonora. Crida a plena veu, Agustí Secr. 3. Cara plena: cara rodona i abundant de carn. Haver les galtes bé plenes e vermelles, Metge Somni iii. Tinch pits e cuxes plenes, lises, Coll. Dames 90. Any ple: anyada de bona collita. Les anyades eren més plenes, Penya Mos. iii, 26. Casa plena: casa complida de totes les coses necessàries. La casa d'Abraham és plena i rica, Alcover Poem. Bíbl. 36.
|| 4. a) A ple: (loc. adv.) plenament, d'una manera plena, completa. Oyt a ple lo dit mestre Pere, doc. a. 1487 (Capmany Mem. ii, 296). Lo qual porets vós instruir e informar a ple de la malaltia del dit rey, doc. a. 1405 (Roca Medic. 167).—b) De ple, o De ple a ple: (loc. adv.) directament i sense obstacles; cast. de lleno. Lo giyn... ferrà de ple la torre del esperó e de lonc en lonc tot lo castell, doc. segle XIV (Catalana, ix, 28). La tramontana los pega de ple, Rosselló Many. 142. El sol batia de ple sobre la terra, Víct. Cat., Ombr. 63. E fom tan prop del castell que bé y tiraren los balesters de ple en ple, Jaume I, Cròn. 194. Perquè de ple a ple pugui ésser compresa, Caselles Mult.44. Ja hi som de ple, a ses messes des vermar, Roq. 37.
II. m.
|| 1. Gran quantitat (Masnou, Badalona, Men.); cast. mucho. «Aquest any hem collit ple de taronges»=moltes taronges. «Me'n comprareu ple, d'això?»: ¿me'n comprareu molt? «Per sa festa en solen venir ple, de ciutadellencs»=en solen venir molts (Ferreries). a) adv. Molt, en gran manera (Amer). «Ens havíem fet tot ple amics»: ens havíem fet molt amics.
|| 2. Qualitat d'una cosa que conté tot el que pot contenir o que és ben complet, que té tot el que cal que tingui, sense mancar-li res. Si la nau o lo leny ha tanta quantitat de nòlit que fos la meytat d'açò que poria hauer com hauria son ple, Consolat, c. 83. En lo ple dels meus turments, Villena Vita Chr., c. 188. Al ple del dia: quan és ben de dia. Al ple del sol: quan el sol escalfa molt. Al ple de l'estiu, de l'hivern, etc.: en el cor de l'estiu, de l'hivern, etc. Lo nostre Pep... entrava en casa de Eufracieta al ple del dia, com Pere per la seua, Rond. de R. Val. 25. Un dia d'aquells més calorosos des ple de s'estiu, Roq. 47. El ple de la lluna: el pleniluni. «Avui la lluna fa el ple», o «està en el ple»: avui la lluna deixa veure el màxim de la seva superfície. Que en Dalmau ça Plana nos ha tramès del eclipsi del sol... et del ple de la luna, doc. a. 1379 (BSAL, ii, 162). La luna era en lo ple, que lansaua molt gran claredat, Tirant, c. 286. Era la nit del ple abans dels Morts, Rosselló Many. 76. La lluna esllavissa | fins al riu quiet | l'omega blavissa | de son ple perfet, Bartra Evang. 25.
|| 3. Concurrència que ocupa totes les localitats d'un teatre, tots els seients d'un vehicle; cast. lleno. «A la funció d'avui hi ha hagut un ple».
|| 4. Reunió general d'una corporació; cast. pleno. «Avui s'ha reunit el ple de l'Ajuntament».
|| 5. a) Motllura convexa (Men.).—b) Eina de fuster, a manera de ribot, amb el tall corbat i la superfície inferior convexa, de manera que la motllura que en resulta és un buit o canal (Men.).
    Loc.
—a) Ple com un ou, o Més ple que un ou: es diu d'una cosa, local, etc., que està molt ple.—b) A boca plena: amb totes les paraules, sense suprimir res d'allò que es vol dir. Ho puch dir a boca plena, Vilanova Obres, xi, 77.—c) A mans plenes: amb gran abundància i generositat. Del sac treu, a mans plenes, draps de color i joies d'or i argent, Alcover Poem. Bíbl. 37.—d) Anar ple d'una cosa: parlar-ne molt i amb insistència. Ja feia dies que Vilaniu anava ple de l'episodi de la font, Oller Vilaniu 294. No vui que s'engreixun rient a ses nostres costes... Demà tot es poble n'aniria ple, Ruyra Parada 33.—e) Estar ple d'algú o d'alguna cosa: estar-ne cansat, tip fins a l'extrem.
    Fon.:
plέ (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem, Lloseta); plé (occ., val.); plə́ (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
plenet, -eta; plenot, -ota; pleníssim -íssima.
    Var. form.
ant.: plen (Llull Felix, pt. viii, c. 6; doc. a. 1390, ap. Col. Bof. viii, 318).
    Etim.:
del llatí plēnu, mat. sign. I.

PLÈ m.
Joc de pilota basca (Men.). Per jugà plè, o sigui a la pilota, Benejam Ciut. 16.
    Fon.:
plέ̞ (men.).
    Etim.:
de l'anglès play, ‘jugar’ (mot introduït a Menorca durant les dominacions angleses d'aquesta illa en el segle XVIII).