DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPLOM m.: cast. plomo.
|| 1. Metall blavenc i superficialment gris pel contacte de l'aire, fusible i molt feixuc, de pes atòmic 207. Quintal de plom, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Aquell hom se cuydà que lo diner de argent fos de plom, Llull Felix, pt. viii, c. 40. Que li sia posada una bolla de plom, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 267). Cupido collà lo seu arch e llançà dues tretes, una de plom, altre d'or, Curial, i, 25. Caurà la brusca d'un cel baix com a de plom, Riber Sol ixent 11. Plom blanc: estany dels soldadors. Plom curt: plom mesclat amb arsènic, que s'empra en la fabricació de perdigons, perquè aquests surtin rodons i sense els apèndixs que produeix el plom quan és pur. Plom d'obra: plom argentífer. Plom dolç: el que és refinat. Plom ric: el que té abundància d'argent. Plom pobre: el que té escassesa d'argent. Blanc de plom: carbonat de plom. Meta en l'uyl açò: safrà e memita, e àloe, e goma aràbica, e acàcia e blanc de plom, Alcoatí 39. Color de plom: color gris. a) adj. Plom: color de plom. En el tros que li veya de pantalon plom, Oller Pil. 11. El sol ponent, d'un núvol plom al caire, Dolç Somni 87.
|| 2. Objecte o objectes obrats del dit metall. Plom obrat com són pilotas o perdigons, Tar. preus 72. Especialment: a) Les bales o els perdigons. Deureu tenir munició..., axí de pólvora, metxa, com plom, doc. a. 1551 (Hist. Sóller, ii, 29). Que els manca plom..., no importa! | tots duen una altra eyna, Collell Flor. 77.—b) Peça de plom usada com a pes en les balances. Dos ploms de plata ab sos ganxets, doc. a. 1698 (Rev. Cat. vi, 381).—c) Tros de plom que es lliga a una xarxa per fer-la afonar, o a uns filats de caçar per impedir que s'alcin per efecte del vent.—d) Peça de plom que serveix com a moneda per a pagar els capellans que assisteixen als actes corals. Acostumen les iglésies donar als ecclesiàstichs, per les charitats dels sufragis se fan, certs ploms a manera de dobles y menuts, los quals ploms per abús o consuetut corrupte se despenen per les plasses en cambi de la moneda, doc. a. 1580 (BSAL, v, 15).
|| 3. Instrument compost d'un tros de plom posat al cap d'un cordill, i sovint combinat amb un escaire, que serveix als picapedrers i altres menestrals per a comprovar la verticalitat dels elements de construcció en què treballen. Regonèixer ab lo plom la dretura de una paret, de alt a baix, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Direcció vertical. Los antics philosophs... dien que'n Saturnus és mal e ha'l plom el dissapte e és de la complecció de la terra, Llull Arbre Sc. ii, 119. A plom: en línia vertical. Així torres escalava | o cingles tallats a plom, Costa Trad. 149. Caure a plom: caure en sentit vertical. Dins los merlets cau a plom, Costa Agre terra 103. Perdre el plom: desviar-se de la direcció o posició vertical. Haver-hi molt plom d'aigua: haver-hi molt de fons, molta massa d'aigua en sentit vertical.
|| 5. fig. Persona feixuga, que molesta, que cansa amb la seva presència.
Loc.—a) Estar a plom: estar bé, així com cal. Vostès no saben què ho fa? No estar un home a plom, anar tot lo dia fet un burro de forner, Rond. de R. Val. 61.—b) Nedar com un plom: no saber nedar gens.—c) Pesat o feixuc com a plom: es diu d'una cosa molt feixuga.—d) Caure com un plom: caure malament, produint molt mal efecte. Si l'haguessin fet seure y menjar ab tanta cerimònia y senyoriu, es dinar li haguera caygut com un plom, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 181).—e) Anar amb peus de plom: obrar amb grans precaucions.—f) No poder prendre el plom a algú: no poder-li fer els comptes, no poder-lo entendre, no saber de quants de punts se calça.—g) No prear un plom: (ant.) no apreciar gens, no concedir el mínim valor. No dava pervén que un plom | presàs tot quant ella vezia, Metge Fort. 69.
Refr.
—«El pecat pesa més que el plom».
Fon.: plóm (or., occ., val., bal.); plúm (Ross., Capcir, Conflent, Cerdanya francesa, Vallespir); pʎóm (Senet, Bonansa, Pont de S., Tamarit de la L., Fraga).
Etim.: del llatí plŭmbu, mat. sign.