Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ploma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLOMA f.: cast. pluma.
|| 1. Cadascuna de les excrescències epidèrmiques còrnies que cobreixen el cos dels ocells, formades per un canó inserit a la pell i que es prolonga en una tija solcada i proveïda d'una multitud de filaments a cada costat. En axí com la ploma en la sageta ne ha ab què's tenga com no és feta conjuncció de engrut, Llull Cont. 345, 26. Si no té prou l'esperuer, tol-li la ploma, Jahuda Dits, c. 63. Ab una ploma untau-ne tres dies arreu una volta, Flos medic. 52. Amb una ploma de cap d'ala de gallina, Alcover Cont. 223. Fer plomes a un ocell: ferir-lo superficialment, de manera que deixa anar plomes, però no cau. Encara que li han fet plomes, no l'han pogut tombar mai, Vayreda Puny. 156.
|| 2. a) Conjunt de les dites excrescències que cobreix el cos d'un ocell. Simpla coloma, | lisa de ploma | e sense fel, Spill 7654. Com ocell petit que comença a exir del niu..., pobrellet de ploma per la sua tendra edat, Villena Vita Chr., c. 19. Animals de ploma: tota mena d'animals revestits de les dites excrescències. Se dediquen a sa cria d'endiots y altres animals de ploma, Ignor. 21. Caça de ploma: ocells que es cacen. Carn de ploma: la carn dels ocells o animals de ploma, com gallines, ànecs, perdius, etc. També es diu simplement ploma per ‘carn de ploma’: Destapa ses olletes, y dins una hi havia una perdiueta, dins s'altra un coniet, y dins totes o pèl o ploma, Alcover Rond. i, 153.—b) Conjunt de les dites excrescències separades dels animals i emprades com a mercaderia destinada a omplir coixins, matalassos, etc. Quintar de ploma, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Un capçal de ploma, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Un lit... e un travasser de ploma, doc. a. 1523 (Alós Inv. 37).
|| 3. a) Ploma d'oca o d'altre ocell, que, tallada de manera convenient, serveix per a escriure. Ab ploma d'amor escrivia l'amic, Llull Amic e Amat, met. 130. Hi si voleu aparallar-uos ab ploma y tinta, Somni J. Joan 209. Un missal escrit de letra de ploma, doc. a. 1523 (Alós Inv. 37).Posar mà a ploma o Prendre la ploma: posar-se a escriure. Deixar córrer la ploma: escriure llarg i sense mirar-s'hi gaire.—b) Instrument per a escriure compost d'una lamineta metàl·lica (tremp o plomí) posada a l'extrem d'un mànec o tija de fusta, de metall, etc. Ploma estilogràfica: la que té el mànec buidat de manera que constitueix un recipient per a tenir-hi la tinta que ha de rajar en escriure.
|| 4. fig. Acció i manera d'escriure; estil literari. Los actors qui d'ells scriviren hagueren mesa mesura en lurs plomes, Curial, ii, 35. La meua ploma decau devant la mort, Salvà Poes. 46. Viure de la ploma: guanyar-se la vida escrivint. Gent de ploma (i iròn., animals de ploma): persones que es dediquen a escriure. El Corpus és la Sanch de sa gent de ploma y arpa, Maura Aygof. 72. a) Persona que escriu; escriptor.
|| 5. nàut. a) Aparell compost de dos botons, un d'ells col·locat a la part alta de l'arbre d'una beta i l'altre enganxat al pal d'un llaüt que ha d'esser tombat; serveix per a retardar la tombada del llaüt, és a dir, que la tombada sia completa (Mall.).—b) Pal llarg de fusta que s'usa a bord per alçar pesos, fent l'ofici de grua per a treure el carregament de la bodega (BDC, xii, 57).
|| 6. Ploma de gall: ploma d'ocell, blanca, que es lliga a un ham per a servir d'esquer; cast. pluma de gallo.
|| 7. Ploma d'aigua: mesura de l'aigua dels molins o del reguiu, l'equivalència de la qual és variable segons les comarques: a Barcelona i Girona és de 2.200 litres cada vint-i-quatre hores; a Lleida és de 2.160 litres; a Tarragona, 3.279 litres; a Mataró, 7.405 litres, i a Reus i Valls, de 2.459 litres; la ploma d'oca, a Mataró, fa 13.504 litres (cf. Cost. Cat. ii, 98).
|| 8. a) Ploma de santa Teresa: planta cactàcia de l'espècie Epiphyllum speciosum, de troncs carnosos i eixamplats semblants a fulles, calze tubulós, pètals nombrosos vermells; cast. pluma de Santa Teresa.b) Ploma de foc: planta iridàcia de l'espècie Antolyza ethiopica (Bal.); cast. flor del abanico.c) Ploma de mar o Ploma de sirena: antozou de les espècies Pennatula rubra, Pennatula phosphorea i Pteroides spinulosum (cf. Boscà Fauna Val. 445).—d) Ploma de pavo-real: alga molt ampla i estesa, amb forats rodonencs i grossos; és l'espècie Ulva favonia.
|| 9. Ploma de cap d'ala: persona eminent o molt recomanable per les seves qualitats.
    Refr.
—a) «Si amb eixes plomes no voles, bé te'n pots tornar al niu»: es diu a les persones que tenen condicions o facilitats per a obtenir alguna cosa i estan exposats a no obtenir-la per falta de coratge, d'iniciativa, de laboriositat, etc. (Val.).—b) «Més pesa la ploma que l'aixada»: significa que el treball intel·lectual és més fatigós que el manual.—c) «Mata més una ploma que cent canons»: vol dir que la diplomàcia o la dialèctica poden esser més fortes i eficaces que la violència.
    Var. form.:
pluma (Yo no puch creure que... los meus dits sàpien gouernar la pluma, Curial, ii, 70; Pesarets menys que aquesta pluma, Eximplis, ii, 78).
    Fon.:
plómə (or., bal.); plómɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); plóma (Andorra, Pobla de S., Maestrat, Cast., Val., Al.); pʎóma (Senet, Boí, Vilaller); plɔ́mə (Bagà); plɔ̞́ma (Benissiva); plúmə (pir-or., Empordà); plúma (Isavarri, Tortosa).
    Intens.:
—a) Augm.: plomassa, plomarra, plomarrassa.—b) Dim.: plometa, plometxa, plomeua, plomica, plomiua, plominga, plomarrina, plomarroia, plomarrí.—c) Pejor.: plomota, plomot.
    Etim.:
del llatí plūma, mat. sign. || 1.