Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  poble
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POBLE m.: cast. pueblo.
|| 1. Conjunt dels habitants d'un país units per vincles naturals i socials. Com pod saluar som pobble, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Provat e demostrat havem con lo poble dels juheus han vera lig, Llull Gentil 126. Poble menys de rey és axí com cors menys de ànima, Jahuda Dits, c. 2. Escut sies pel poble i espasa per ton rei, Canigó i. El poble de Déu: el poble d'Israel.
|| 2. Els habitants d'una ciutat, vila o altre conjunt d'edificis. Com en la ciutat de Barcelona haja vuy, per la gràcia de Déu, assats gran poble, axí de gent nadiva de la dita ciutat com de altres nacions estranyes, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 172). Recomanà-li lo poble de Roma e los senadors, Genebreda Cons. 7.
|| 3. Gent comuna (per oposició a autoritats, aristocràcia). La honor e la senyoria que los cauallers deuen hauer sobre lo poble, Tirant, c. 1. Poble menut: gent baixa, de més humil condició.
|| 4. Nucli de població petit, inferior a la vila. Inundacions de pobles e de ciutats, Boades Feyts 7. Castellbò és l'únic poble important que's troba anant des de la Seu d'Urgell a Sant Joan de l'Erm, Verdaguer Exc. 13.
    Fon.:
pɔ́bblə (Perpinyà, Fontpedrosa, Arles, Ribes, Olot, Bagà, Manresa, Plana de Vic, Vallès, Barc., Valls); pɔ̞́bblə (Mall., Men.); pɔ́bble (Andorra, Isavarri, Sort, Pobla de S., Pobla de L.); pɔ́plə (Mont-Lluís, Angostrina, Prats de M., Puigcerdà, Campmany, Bagà, Camp de Tarr.); pɔ́pple (La Seu d'U.); pɔ́bʎe (Pont de S., Benavarre, Fraga); pɔ́ppʎe (Tamarit de la L.); pɔ̞́βle (Cast., Val., Al.).
    Var. ort.
ant.: pople (Quar. 1413, p. 127).
    Intens.:
—a) Augm.: poblàs, poblarro.—b) Dim.: poblet, pobletxo, pobleu, poblic, pobliu.—c) Pejor.: poblot, poblatxo.
    Etim.:
del llatí pŏpŭlu, mat. sign. || 1, 2, 3.