Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pobre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

POBRE, POBRA m. i f. i adj.: cast. pobre.
|| 1. Que no té el necessari per a viure, o que tot just ho té. Jesuchrist volch esser encarnat en pobre fembra, Llull Felix, pt. i, c. 8. En aquell punt muntà Macina de riquesa, que hanch puix no foren pobres, Muntaner Cròn., c. 70. El franch és bastat si bé és pobre, e l'auar és freturós si bé és rich, Jahuda Dits, c. 23. Y la que és masella y pobra | recuyga's al espital, Cançó Dones 13. Sols hi ha avui bons cristians i pobres treballadors de la terra, Verdaguer Exc. 14. Havia repartit entre els pobres tot quant tenia, Rosselló Many. 85. Pobres de Jesucrist: (ant.) persones que viuen d'almoina. Evast e Aloma serviren aquell dia de ses bodes als pobres de Jesuchrist, Llull Blanq. 1, 8. No deueu burlar de les pobres de Jesu Christ, Comalada PP 57. Especialment: a) Captaire. La sua almoyna null temps no fo negada als pobres, Metge Somni iv. Vench un pobre a la porta, Eximplis, i, 7. Pobre de solemnitat: persona completament mancada de mitjans econòmics i coneguda com a tal. Pobre vergonyant: el qui passa fretura de coses necessàries per a la vida i no gosa captar per vergonya.
|| 2. Escàs, insuficient; mancat d'eficiència, d'intensitat. Terra pobra: terra poc fèrtil. La roba d'aquell tan pobra y sagrada, Passi cobles 49. Elegí la cambra pus chica e més pobra, Villena Vita Chr., c. 10. Girant al través los seus ulls congoxats, viu una pobra casa, Alegre Transf. 45. Amb pobres hàbits i burells se presentaren, Canigó ix. Pobre d'esperit: mancat d'adherència a les riqueses materials; massa ingenu, pusil·lànime, mancat d'energia.
|| 3. Serveix de qualificatiu al nom d'una persona, animal o cosa, per a expressar commiseració o desdeny envers ella. Pobre home!, Pobra dona!, Pobre animalet! E ara pobre mesquina, a tot hom só en defalt, Turmeda Diuis. 11. Veus en quin perill sta aquesta pobra de crestiandat, Tirant, c. 326. Digau-li que só un pobre cavaller, Comalada PP 12. Pobre cor meu!, Orlandis Poes. 5. Se quedà el pobre jay sense moixonies, Penya Mos. iii, 14. Pobra fadrina que s'enamorat s'enamora just des seu cos!, Alcover Cont. 31. Del pobre boig tots se'n riuen, Picó Engl. 48. Quin susto passaren les pobres monges!, Guinot Capolls 83. Però la pobra va esser flaca i miserable, Aurora 227. El pobre Lluís era un xicot delicat de salut, Ruyra Parada 15. Pobre d'ell!, ibid. 16.
|| 4. m. Rascle que es passa sobre el rostoll, després de segar, per recollir les espigues (Palafrugell).
    Loc.
—a) Pobre com una rata, o com una rata d'església, o com un ropit: extremadament pobre.—b) Posar algú o alguna cosa com un pobre de sopes: posar-lo en molt mal estat, deixar-lo molt malmès.—c) Pobre no sigui davant de Déu: fórmula respectuosa amb què s'al·ludeix a un pobre ja difunt (Empordà, Garrotxa).—d) Doncs busqui's pobre: es diu a algú per manifestar-li que no estem disposats ni conformes a fer el que demana. (Cf. Amades Seu 82).
    Refr.
—a) «Pobre i vell, mal llinatge» (Bal.).—b) «Pobres de pobres, va dir Sant Pere»: significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies. Amb el mateix significat es diu: «Quan el pobre pasta, el forn s'assola» (Maestrat); «Quan lo pobre pasta, lo forn no cou» (Tortosa); «Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l'os que li posen ja n'hi pesa tres» (val.).—c) «Home pobre i casar-se vell, mal remei» (Urgell, Segarra).—d) «Tramuntana no té abric, i home pobre no té amic».—e) «No siguem pobres i tontos»: ho diem per manifestar que no estem disposats a deixar-nos enganyar.—f) «No es pot esser pobre per cap preu» (o «per cap diner»); «De pobre, no se'n pot esser sinó per força»: vol dir que la pobresa presenta tots els inconvenients, no compensables amb res.—g) «Al pobre, el sol se'l menja»: significa que al pobre no l'escolta ningú.—h) «Per nàixer pobre, primer mort» (Alg.).—i) «Si ets pobre, sempre seràs pobre»; «El que per a pobre està apuntat, igual té que córrega que que estiga parat» (val.): suposa en la pobresa una mena de fatalisme i una gran dificultat per a sortir-ne.—j) «Pobre importú, treu de qualcú» (o «sempre treu d'algú», o «de dos ne treu u»): vol dir que la insistència en el demanar sol esser eficaç.—l) «Home pobre, carregat de traces» (o «tot són traces», o «ple de manyes»): significa que el pobre sol enginyar-se molt més que el qui no té les seves necessitats.—m) «El prometre no fa pobre»: indica que molta gent promet fàcilment coses per gana de complaure o d'exhibir-se, encara que sigui difícil o problemàtic complir les promeses fetes.—n) «No estan bé dos pobres a una porta»: vol dir que no convé que hi hagi molts de pretendents per a una sola cosa.—o) «Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan».—p) «Home pobre no pot criar gos»; «A la casa pobra, el gos hi sobra»: significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses.—q) «A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba»; «A casa pobra, res hi sobra».—r) «El pobre honrat, de tots és apreciat»; «Val més esser pobre honrat que ric i mal mirat».—s) «Més val esser moro ric que cristià pobre».—t) «Qui deixa lo que veu per lo que no veu, és pobre i no s'ho creu»: vol dir que cal adquirir coses ben conegudes i no refiar-se de les qualitats que puguin tenir sense haver-les experimentades.—u) «Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l'empenyen»; «Amb raó o sense raó, el pobre a la presó».
    Fon.:
pɔ́βɾə (pir-or., or.); póβɾə (Amer); pɔ́βɾi (Isavarri); pɔ́βɾe (occ.); pɔ̞́βɾe (val.); pɔ̞́βɾə (mall., men.); pɾɔ̞́βə (mall. molt vulgar); pɾɔ́βa (alg.); pɾɔ́βe (Castanesa, Tortosa).
    Intens.:
—a) Augm.: pobràs.—b) Dim.: pobret, pobretxo, pobrel·lo, pobreu, pobric, pobriu, pobrellet, pobretó.—c) Pejor.: pobrot.—d) Superl.: pobríssim.
    Var. form.
ant.: paubre (Sants ross. 12 vo).
    Etim.:
del llatí paupĕre, mat. sign.