DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POLICIA f.: cast. policía.
|| 1. Organització i reglamentació internes d'un cos social; especialment, reglamentació establerta per al manteniment de l'orde i de la seguretat pública. No solament veda la Scriptura tota mala companyia, ans encara tota policia ho conferma, Eximenis Terç, c. 126. Per lo bon govern y policia de la present ciutat y regne, doc. a. 1549 (BSAL, iii, 10).
|| 2. Netedat de les coses públiques o col·lectives. Per atendre a sa policia des torrents no se necessita més que un poquet d'eyma, Ignor. 21. Alguns fanals bruts eren eloqüent mostra de la policia i ornaments que a Vilaniu regien, Oller Vilaniu 24. a) Bona criança en la conducta, en el parlar. No deuen atendre a la policia de les ornades paraules, mas a a medulla de aquelles, Isop Faules 34.
|| 3. Conjunt de persones encarregades de procurar, de grat o per la força, el manteniment de l'orde i la seguretat pública. Sa policia fa y desfà en questió de drets de reunió, Aurora 226.
|| 4. m. Agent o membre del cos encarregat de mantenir l'orde públic. Dos parells d'estenalles, o siguin quatre mans de policies, se li aferraren als braços, Pons Com an. 131.
|| 5. m., fig. Passatger que viatja d'amagat en una embarcació per tal de no pagar el preu del viatge (Barceloneta).
    Fon.: pulisíə (or., men., eiv.); polisía, polisíɛ (occ., val.); polisíə (mall.).
    Etim.: pres del llatí politia (> gr. πολιτεία), mat. sign. || 1.

POLÍCIA f. ant.
Polidesa, urbanitat. Dexau, donchs, les boyres de vostra malícia | seguint del que toque los punts y polícia, Viudes donz. 84.

POLICIÀ m.
Agent de policia. Segons Aguiló Dicc., està documentat aquest mot a València en l'any 1813.