Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  polir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POLIR v. tr.
|| 1. ant. Netejar. Vestiments a polir o a sarzir, Furs Val., 20 vo (ap. Aguiló Dicc.). Encontinent lo meu cors sia polit, sia traslladat al monestir, doc. a. 1395 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Fer llis i lluent un objecte fregant-lo; cast. pulir. Les colpejan y polexen esculpint en elles alguns fullatges, Pons Miserere 138 vo (ap. Aguiló Dicc.). Es fregaren i poliren els graons de la senyorial escala, Pons Com an. 153.
|| 3. fig. Donar a una cosa tota la correcció o perfecció possible; acabar-la de posar així com cal; cast. pulir, limar. Polir una oració o altra obra, Lacavalleria Gazoph. L'Art l'ha forjat y polit, Llorente Versos 85. a) Llevar a algú la rusticitat, fer-lo més civil, més cortès, instruït o refinat. L'ironia poleix un esperit, Carner Monj.10.
|| 4. Adornar, guarnir de coses belles (Tortosa, Bal.); cast. engalanar. L'amic... pintava e formava les fayçons de son amat en les coses corporals, e ab son enteniment les pulia en les coses esperituals, Llull Amic e Amat, met. 332. Se deu aplicar a la augmentació del seu maneig més prest que no a polir-se, Agustí Secr. 130.
|| 5. fig. (fam.) Robar, furtar (Empordà); cast. pispar. Ets estudiants ens han polides totes les esques, Ruyra Pinya, ii, 214.
|| 6. fig. (argot) Vendre. Va dir-li que hi tenia tou i que se l'anirien a pulir, Vallmitjana (ap. BDC, vii, 53).
|| 7. fig. (argot) Gastar; malgastar. Els diners de la teva cunyada, ¿amb quina maturranga te'ls has polits?, Bertrana Herois 94.
    Refr.

—«Qui vol polir, ha de patir» (Segarra, Urgell).
    Fon.:
pulí (Barc.); polí (Palma); pulíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí polīre, mat. sign. || || 1, 2.