Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. poll
veure  2. poll
veure  3. poll
veure  4. poll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POLL m.
|| 1. Ocell petit, nat de poc temps, i especialment el petit de la gallina; cast. pollo, polluelo. Com infant en ventre de sa mare o poll en closca d'ou, Llull Cont. 230, 10. Panades de colomins e de polls han axí per fruyta, Metge Somni iii. Prin la closcha del ou quant lo poll n'és axit, Flos medic. 175 vo. Ni deu massa dejunar de polls ni grech, Coll. Dames 405. Poll de borrissol: el que encara no està cobert de plomes. Poll vestit: el que ja està cobert de plomes. Poll betzà: el que ja és bastant grosset i encara té poques plomes (Mall.). Poll mallorquí: el que, essent encara petit, ja té coa i ales grossetes. Polls venturers: els que neixen fora de les cases, a lloc desconegut, i es crien esquius i a l'aire lliure (Mall., Men.). Poll agostí: el que neix dins el mes d'agost (Mall.). Poll escarabatat: el que va malaltís per haver estat picat d'algun insecte; fig., noi malaltís, poc menjador. Poll ros: nom afectuós que es dóna als infantons per acaronar-los (Empordà). Poll d'astor: un dels imposts que pagaven els pagesos de remença al senyor feudal. Sententiam... que los pagesos no sien obligats pagar polls de astor, doc. a. 1486 (BSAL, vii, 286). Poll del delme: el pollastre més escanyolit, que solia triar-se per a pagar el delme. Hora dels polls, o Cant del poll: l'hora de cantar els galls, poc abans de l'alba (ant.). Del primer cant del pol [sic] entrò a la ora que d'els se partí, Sants ross. 25. Començà la batalla vers hora de completes e durà fins hora dels primers polls, Pere IV, Cròn. 300. a) Poll de riu: ocell de l'espècie Rallus aquaticus (Men.). (V. gallet de riu).—b) Gall jove, pollastre (Ontinyent). «Han mort dos polls per a la paella».
|| 2. ant. El petit d'una bèstia cavallina; cast. pollino. Trobarets un poll ab una somera, Evang. Palau.
|| 3. Conjunt de les larves de les abelles que es van congriant dins el rusc (or., occ., val., bal.); cast. pollo, empolladura.
|| 4. Rebrot petit que es forma a les branques velles d'una planta (Camp de Tarr., Tortosa).
|| 5. Joc de polls: joc de noies que canten, caminant i fent evolucions: «Filant filant me'n vaig al camp, | a veure els polls si tenen fam» (Gandesa).
    Loc.
—a) Arrufar-se com un poll: encollir-se una persona, arrupir-se, sotmetre's completament (Mall.).—b) Més enredat que un poll: molt arrupit, mancat d'energia (Mall.).—c) Estar més gelat que un poll: estar molt enfredorit (val.).—d) Morir com un poll: morir quietament, sense convulsions ni estertor.—e) Esser com un poll inflat: esser una persona de tipus gras, però va, mancat d'agilitat (Men.).—f) Esser un poll inflat: esser una persona molt presumida (Mall.).—g) Fer-se un poll de juliol: mullar-se molt, agafar una gran banyadura (Benidorm).
    Refr.
—a) «El poll ben covat és mig criat».—b) «Si no hi hagués polls, no hi hauria lloques».—c) «Per un poll no es perd la lloca»: significa que perquè un desisteixi d'una empresa col·lectiva no cal que els altres l'abandonin.—d) «Al·lots i polls, mai estan sadolls».—e) «Polls de gener, ponen en el paller».—f) «Polls de gener, cada ploma val un diner»: es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts.—g) «Poll de juliol, porta dol»; «Polls de juliol, el cap els dol»; «Polls de juliol, el cap o el cul sempre els dol»: es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts.
    Var. ort.
ant.: pol (Ordonament... de aucels e de pols e d'ous, doc. a. 1275, RLR, iv, 358; Costà un pol per la sclava, qui no era sana, un sou sis diners, doc. a. 1395, ap. BSAL, ix, 362); poyl (De cascun alberc hon aya poyls lo dia de sent Johan, doc. a. 1311 (RLR, xxix, 60).
    Fon.:
póʎ (or., occ., val., bal.); púʎ (Ross.).
    Intens.:
—a) Augm.: pollàs, pollarro.—b) Dim.: pollet, polletxo, polleu, polliu, pollarrí, pollingo.—c) Pejor.: pollot.
    Etim.:
del llatí pŭllu, mat. sign.

2. POLL (dial. poi, i ant. peoll i pooll). m.
|| 1. imatge  Insecte hemípter de la família dels pedicúlids, del gènere Pediculus; n'hi ha dues espècies principals, que són el Pediculus capitis (poll de cap, que es cria en els cabells de les persones) i el Pediculus corporis (poll de roba, de carn o d'esquena, que es cria damunt l'ossa de les persones); totes dues són molt molestes per les seves picades i perquè són difícils d'esvair a causa de llur gran poder de reproducció i llur petitesa; cast. piojo. Hom és en treball e afany dia e nit per poolls e per puces, Llull Cont. 133. Si no volem sentir puces, poys, vullam molt vetlar, Llull Blanq. 29, 4. Respòs-li que's duptaua que no'l menjassen los poys, Eximplis, ii, 193. Quan se banye hom en aquela aygua mata los poolls, Medic. Part. 48. Rau los cabells e mata los peolls, ibid. 58. Los hòmens pobres e flachs maten los polls qui'ls piquen, Oliver Exc. 74.
|| 2. Nom de diferents espècies d'insectes molt petits que viuen paràsits damunt ocells casolans o de caça; cast. piojo. Qui porta la llansa ab l'asta corcada | y plena de polç y polls de gallina, Brama llaur. 137. Guarda que si l'esparver és gras ni ha poys, no li nou, Flos medic. 118 vo. Puix munden-se, que si han polls ab lo bech se espluguen, o's laven en l'aygua, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 322). Poll de gallina: l'hemípter Liotheum pallidum, d'un mil·límetre i mig de llargària, que viu damunt les gallines, sobretot en els galliners bruts. Poll de colom: insecte que es cria damunt el cos dels coloms. Poll de pago: l'insecte Ricinus pavonis, paràsit típic del paó. Poi de voltor: l'hemípter Liothum haspiceps, que es cria damunt els voltors i falcons. a) El nom de poll de gallina també s'aplica a la lladella o Pediculus pubis (occ.).
|| 3. Poll de bou: paparra (pir-or., or.). Poll de bou, o paparra: Ricinus, Nebrija Dicc.
|| 4. imatge  Nom de diferents gèneres i espècies d'insectes molt petits, paràsits d'arbres i plantes, als quals causen grans danys; cast. pulgón. Hi ha el poll d'ametller, poll de favera, poll de col, poll de roser (Rhodites rosae), etc. El poll blanc és l'espècie Aspidiotus hederae; el poll negre, la Parlatoria zizyphi, el poll roig la Chrysonphalus dictyospermi, que fa molt de mal als tarongers (Cast., Val., Mall.).
|| 5. Poll de moro: nom de diversos gèneres i espècies d'insectes hemípters, de forma llarguera, de color negre tacat de vermell o viceversa (com el Pyrrhocoris apterus i el Lygaeus militaris), o negre amb trossos blanquinosos (com el Reduvius personatus) (Men.).
|| 6. imatge  Poll de la mar: crustaci de diferents espècies i gèneres, molts dels quals viuen paràsits damunt peixos o altres crustacis; cast. piojo de mar. Les principals espècies anomenades així són Cirolana cranchi, Nerocila bivittata, Cymothoa oestroides, Anilocra mediterranea, Anilocra physodes, Olencira Lamarckii, etc. (cf. Gibert Crust. i Ferrer Aledo APM 68). Diferents espècies d'aquests crustacis s'anomenen també polls de peix, principalment els Cymothoa oestroides, Rocinela ophthalmica, Nerocila maculata, Anilocra mediterranea, Nerocila bivittata, Cymothoa parallela, etc. (cf. Gibert Crust. 86-88, Boscà Fauna Val. 462).
|| 7. Poi d'aigua: crustaci de l'espècie Cyclops quadricornis, que viu dins aigües embassades (Mall.).
|| 8. Polls de roca: mol·luscs gasteròpodes del gènere Chiton, d'aspecte articulat (Boscà Fauna Val. 481).
|| 9. Poi de raor: crustaci copèpode de l'espècie Angulus giganteus, paràsit dels peixos anomenats raors (Men.).
|| 10. Poll de l'aigua: vegetació composta de moltes mates d'una herba molt menuda que es cria sobre l'aigua embassada (St. Feliu de G.).
|| 11. Cop donat amb la punta d'una baldufa amb intenció de rompre-la i deixar-la fora de joc (Mall.); cast. cachada. Poi a aferrar: el que peguen sense amollar la baldufa. Poi a amollar: el que peguen deixant caure la baldufa des d'alguna distància sobre la del contrari. Jo vull la que estella | baldufons de pi; | si és nana, la brufa | de pois qualsevol, Caimari Edif. 58. Poi perhom: nom d'un joc de baldufa en què només intervenen dos jugadors, i el joc consisteix a tirar alternativament la baldufa pròpia procurant ferir l'altra, i segueixen així fins que es cansen o fins que una baldufa queda rompuda (Artà).
|| 12. fig. Nom de menyspreu que s'aplica a persones. a) Poi mort de fam: home miserable (Mall.). Veiès es des Rafal-Moro: quin poi mort de fam que era ell! Un fusteret d'arades que primer acabava es pa que sa talent!, Alcover Cont. 317.—b) Poll ressuscitat o poll reviscolat: persona que de pobra s'ha fet rica i ha criat molt d'orgull o presumpció.—c) Poll encomanadís o poll apegadís (val.) o poll de costura: persona importuna, insistent, que no se'n va fàcilment d'allà on fa nosa; cast. machaca, pegote, piojo pegadizo.d) Poll entrat en costura: persona pujada de no-res i que pretén d'esser molt i de comandar els altres (Mall., Men.). També es diu, encara que incorrectament, poi entrat en pastura. S'alcalde de bàrrio era un poy entrat en costura, Aguiló Rond. de R. 28. Que es classifiquen de pois que han entrat en pastura, Benejam Ciutad. 43.
|| 13. fig. Misèria, estat molt baix. Sortir d'es poi: sortir de la misèria (Mall.). Tots es cans grossos que feren abat per conte seu an es convents, sortiren des poy, Ignor. 64.
    Loc.
—a) Esser tot polls: haver-hi molta misèria. Si'm quede per casar, tot serà polls, y no tindré qui'm pegue un punt, Rond. de R. Val. 19.—b) No li ha picat mal poi: es diu d'una persona escarmentada, que ha tingut mala sort en les seves coses (Empordà).—c) Treure's un poi de mitjan esquena: sortir d'un perill, de deutes, de preocupacions (Empordà).—d) Matar un poll o Matar polls a algú: pegar-li damunt el cap.—e) Posar un cóp de pois: sofrir un desengany o un fracàs molt greu (Empordà).—f) Saber quantes cames té un poll: esser molt experimentat, conèixer bé el món (Tarr.).—g) Fer poi: fer peresa, venir a contracor (Mall.).—h) Fer la bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius: fer una feina contraproduent (Empordà).
    Cult. pop.
El poll i la puça: cançó popular que es canta fent rotlle i la lletra de la qual és fonamentalment aquesta: «Lo poll i la puça | se'n volen casar; | ¿com ens casaríem | si no tenim pa? | Respon la formiga | dins son formiguer: | Ja podeu fer bodes, | que pa jo els duré» (cf. Pelay Briz Cans. v, 269). De Llofriu tenim recollida aquesta variant: «Lo poi i la puça | se volen casar; | volen fer gran festa | i no tenen pa; | ja en surt la formiga | del seu formiguer: | Casa't, casa't, puça, | que jo pa et daré». Les nenes d'Olot ens cantaren més estrofes de tal cançó, en aquesta forma: «El poi i la puça | es volen casar; | no tenien res per menjar; | ja en veuen venir un grill | que els en porta un pa de mill. | Ara de pa ja en tenim; | de vi, ¿com ho farem? | Ja en veuen venir l'escorpí | que els en porta un bot de vi. | De pa i vi ja en tenim; | de tall, ¿com ho farem? | Ja en veuen venir un corc | que els en porta un cap de porc. | De pa, vi i tall ja en tenim; | de musics, ¿com ho farem? | Ja en veuen venir l'escarbat | amb el tamborino al costat; | ja en veuen venir l'esquirol | tot tocant el flobiol. | De pa, vi, tall, musics ja en tenim; | de sala, ¿com ho farem? | Surt l'aranya del forat: | Jo us en faré un envelat. | De sala ara ja en tenim, | de gent, ¿com ho farem? | El poi i la puça | es posen a ballar; | la sala se'ls va ensorrar».—El ball del poll: ball de competència que es ballava a certes comarques, sobretot del Baix Aragó i llocs circumdants, i en el qual els balladors es disputaven com a premi un pollastre que el batlle solia atorgar al qui havia fet més extravagàncies en la dansa dessusdita. Aquesta es feia de la manera més arbitrària, ballant els concursants d'un en un, procurant desplegar totes les habilitats i tota l'agilitat possibles, sense preocupar-se de ritme ni mesura. Vegi's una descripció més detallada ap. Dicc. Dansa 388-389. D'aquesta dansa ve la locució fer el ball del poll, que s'usa en el sentit de moure molt les espatlles i l'esquena, sia per picor, sia per nerviositat, per burla, etc.; cast. reconcomerse (Saura Dicc.).
    Refr.
—a) «El poll ressuscitat pica més que cap»; «Poll ressuscitat, pica més que els altres»; «De poll ressuscitat, viu-ne sempre retirat»; «Déu te guardi de poll ressuscitat»; «Déu ens guardi de poll reviscolat»; «Guardau-vos de poll que entra en costura» (o «en pastura»): signifiquen que els que eren pobres i s'han enriquit, o els que eren poca cosa i han pujat molt de grau, solen esser vanitosos, presumits i molt exigents envers els altres.—b) «Quan un es pensa estar bé, els polls li piquen»: vol dir que la felicitat no sol esser de durada.—c) «Polls amb polls, fan llémenes»: significa que el tracte massa íntim de vàries persones sol esser perillós o de mals resultats.
    Var. ort.
ant.: pol (Sie'n partida la scorxa... e guarrà dels pols, Flos Medic. 118 vo); poyl (Per ço car sos vestirs no guardaua de poyls, Llull Felix, pt. vii, c. 3; Aquels poyls que hom troba en la oreyla del ca, Alcoatí 52); pooyl (No lexa lémens ne pooyls néxer, Tres. Pobr. 12).
    Var. form.:
posoll (Posà un gran possol [sic] en lo mantell del rey, Llull Felix, pt. vii, c. 3).
    Fon.:
póʎ (Solsona, Igualada, Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Barc., occ., val., alg.); póј (or. en general, bal.); púʎ (Ross., Cerdanya, Conflent, Vallespir); puzúʎ (Capcir).
    Intens.:
—a) Augm.: pollàs, pollarro.—b) Dim.: pollet (poiet), polliu, polló.—c) Pejor.: pollot (poiot).
    Etim.:
del llatí pedŭcŭlu, mat. sign. || 1. Es una variant vulgar del llatí clàssic pedicŭlus. La forma pusull (=posoll) existent en el Capcir representa una etapa arcaica del mot català, de la qual procedeix el cat. ant. pooll i peoll, i per contracció, poll. En el català oriental i en el baleàric predomina la pronúncia poi, que serveix per a diferenciar poll < pedŭcŭlu de poll < pŭllu (V. poll art. 1). En les regions on poll < pedŭcŭlu es pronuncia poll amb ʎ, s'evita l'homonímia principalment anomenant pollets els petits dels ocells.

3. POLL m.
|| 1. imatge  Arbre de la família de les salicínies, espècie Populus nigra: és molt alt, de soca dreta, branques esteses, fulles molt peciolades, llises, més llargues que amples, ovades i aprimades en la punta; es fa per les vores de rius i torrents i per prats humits; cast. chopo, álamo negro. Per un tros de fust de poil [sic], doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Una post gran de poll, doc. a. 1426 (Vegueria de la Vall de Ribes, 121). Fet e obrat de fust d'àlber o de poll, doc. a. 1438 (BSAL, xi, 27). La pica ha l'aigua gebrada | sota el poll tremoladís, Ramis Clar. 114. També es diu poll negre i poll bordissot (La Selva, ap. Masclans Pl. 179).
|| 2. Poll blanc o Poll àlber: arbre de la família de les salicínies, espècie Populus alba (Mall.); cast. álamo blanco. (V. àlber). Pins vers, polls-albes... l'enrevolten, Pons Llar 23.
|| 3. Poll gavatx: arbre de la família de les salicínies, espècie Populus pyramidalis; és molt alt, de rama en forma de piràmide, branques dretes i molt acostades al tronc, fulles tan amples com llargues, apuntades i un poc asserrades; cast. álamo ciprés.
|| 4. Poll carolí: arbre de l'espècie Populus carolinensis.
|| 5. Poll del Canadà: arbre de l'espècie Populus canadensis (Masclans Pl.).
    Fon.:
póʎ (or., occ., bal.).
    Var. ort.
ant.: poy (doc. a. 1437, ap. BABL, xi, 155; Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8).
    Loc.
—a) Esser una fulla de poll: esser una persona molt mudable o inconstant.—b) Tremolar com una fulla de poll: tremolar intensament (Mall.). Quin fret!... Jo som per assí en aquestes hores, tremolant com una fuia de poll, Alcover Cont. 11.
    Sinòn.:
— || 1, àlber negre, pollancre;— || 2, àlber;— || 3, àlber gavatx, pollanc gavatx, xop;— || 4, carolí, carolina, polla carolína;— || 5, carolina
    Etim.:
del llatí pōpŭlu, mat. sign. || || 1, 2.

4. POLL
Llin. existent a Arenys de Mar, Ripollet, Ginestar, etc. Hi ha la forma Poi (escrita Poy) que sembla una variant de Poll i existeix a L'Escala, La Garriga, Terrassa, Els Pallaresos, Secuita, Reus, Roquetes, Ulldecona, Tortosa, Cast., Villareal, etc.
    Etim.:
sembla esser una aplicació antroponímica d'un dels noms comuns poll art. 1 o poll art. 2.