DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. POP (dial. polp). m.
|| 1. 
Mol·lusc cefalòpode de diverses espècies del gènere Octopus, de cos oval en forma de sac, cap gros amb un bec, i vuit llargs tentacles a manera de cames, proveïts de xucladors amb els quals s'adhereixen a les roques i als animals que agafen per alimentar-se'n; cast. pulpo. Com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó, que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada ni polp, Llull Cont. 359, 21. Aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, Curial, iii, 63. Eren més que un pop aficadissos, Aguiló Poes. 164. Els tentàculs d'un pop aferrat a una roca, Rosselló Many. 136. Pop andritxol: és molt petit i molt bo (Llucmajor). Polp blanc: varietat de pop blanquinós i de cames molt primes (Eiv.). Polp blanquet: l'espècie Eledone Aldrovandi (Boscà Fauna Val. 485). Polp meixquer (val.) o pop mosquit (bal.): l'espècie Eledone moschata, varietat de pop petit i que fa olor, de manera que per a menjar-lo l'han de pelar. Pop trobiguera: varietat de pop prim i de cames molt llargues, que no es fa gaire gros (Llucmajor). Pop ver: varietat de pop que té les cames més llargues que l'ordinari, es fa molt gros i és el millor per a esser menjat (Mall.). El pop es sol menjar principalment amb ceba i amb arròs.
|| 2. fig. Dona lletja i malgirbada.
|| 3. fig. Persona molt remullada. «He arribat a casa nostra fet un pop», o «remull com un pop». Tornàrem a Roses mullats com pops, Bosch Rec. 257. a) adj. Completament mullat; xop (Men.); cast. calado. «He vingut sense paraigua, i he arribat ben pop». «Sa fieta ha caigut dins es safreig i n'ha sortit ben popa» (Ciutadella).
|| 4. Gran banyadura, remullament total (Empordà, Bal.); cast. remojón. «Si plou, agafarem un bon pop». En haver brusquetjat solíem anar a cercar caragols, y agafàvem cualque pop, fang y brutor a voler, Rosselló Many. 68.
Loc.—a) Lleig com un pop: es diu d'una persona molt lletja.—b) Tenir la cara com un pop: tenir la cara molt grossa.—c) Aferrar-se com un pop, o Esser més aferradís que un pop: esser molt enganxadís, demanador o importú (Bal.).—d) Estar més tupat que un pop: estar molt cansat.—e) Posar com un pop: tupar fort, deixar algú ben ablanit a cops.
Refr.—a) «Es pop se torna a ses cames»: significa que una persona posada en necessitat apel·la a recursos heroics i gairebé absurds per salvar-se (Mall.).—b) «Es pop mor a sa colàrsega» (Men.).—c) «Sa dona i es pop, tots dos, ben ablanits, són millors»: suposa que convé tupar la dona (Mall.).
Fon.: póp (or., occ., mall., men., alg.); póɫp (pir-or., Tortosa, val., eiv.).
Intens.:—a) Augm.: popàs, poparro.—b) Dim.: popet, popetxo, popel·lo, popeu, popiu, popí, poparrí, popoi, poparringo, poparrineu, poparrinoi.—c) Pejor.: popot.
Etim.: del llatí pōlypu, mat. sign. (< gr. πóλυπος, ‘de molts de peus’).
2. POP m.
Poncella d'una flor (Àreu, Tor).
Etim.: del llatí *puppa, ‘noieta’ (Coromines Card. 304).
3. POP topon.
Antic castell dels àrabs que existia a la conca del riu Girona i que dóna nom a una vall on estan situats els pobles de Benigembla, Murla, Parcent i Castells (País Valencià).
1. pop){kind=small}
Mol·lusc cefalòpode de diverses espècies del gènere Octopus, de cos oval en forma de sac, cap gros amb un bec, i vuit llargs tentacles a manera de cames, proveïts de xucladors amb els quals s'adhereixen a les roques i als animals que agafen per alimentar-se'n; cast. pulpo. Com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó, que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada ni polp, Llull Cont. 359, 21. Aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, Curial, iii, 63. Eren més que un pop aficadissos, Aguiló Poes. 164. Els tentàculs d'un pop aferrat a una roca, Rosselló Many. 136. Pop andritxol: és molt petit i molt bo (Llucmajor). Polp blanc: varietat de pop blanquinós i de cames molt primes (Eiv.). Polp blanquet: l'espècie Eledone Aldrovandi (Boscà Fauna Val. 485). Polp meixquer (val.) o pop mosquit (bal.): l'espècie Eledone moschata, varietat de pop petit i que fa olor, de manera que per a menjar-lo l'han de pelar. Pop trobiguera: varietat de pop prim i de cames molt llargues, que no es fa gaire gros (Llucmajor). Pop ver: varietat de pop que té les cames més llargues que l'ordinari, es fa molt gros i és el millor per a esser menjat (Mall.). El pop es sol menjar principalment amb ceba i amb arròs.