DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PORFÍDIA f.
|| 1. Obstinació, tenacitat a procurar obtenir un fi; cast. porfía. Com los hòmens pobres de sciència qui presumen saber molt, volen disputar o disputen ab los hòmens scientífichs, són juntats despuys folls e de poch saber..., e lur porfídia los aporta a vergonya, Curial, iii, 1. Escupia l'aygua salada, la qual ab terrible porfídia volia entrar en lo cos de Leànder, Corella Obres 109. Voleu per porfídia guanyar vostre plet, | crehent lo revés del que deveu creure, Proc. Olives 707.
|| 2. Disputa, discussió prolongada; cast. porfía. Estigueren los cauallers altercant per punt de honor, he lo jutge per çessar porfídia pres les armes, Tirant, c. 57. Voleu ab tothom cercar mil baralles, debats y porfídies, contrasts, questions, Proc. Olives 182.
    Var. form.: profídia (Devem-nos molt guardar de contencions e profídies, Cartoxà ii, 96; Callaren..., temorechs de que una nova profídia acabés d'exasperar-lo, Oliver Obres, ii, 101); perfília (dial. pir-or.: cf. Caseponce Contes iv) perfídia (A copia d'aygua, pinta y perfídia, Vilanova Obres, iv, 255); porfia (probablement castellanisme). Aquesta darrera forma apareix documentada en diversos textos medievals. Aguem-nos a uencre per paraula e per porfia, Jaume I, Cròn. 24. Entre los dits maestres ach porfia qual de aquests dos sants ach majors gràcies, Eximplis i, 319. La porfia en més dir: Certamen licitationis, Pou Thes. Puer. 93. A porfia: provant-se a qui fa més o arriba més enllà. A la comarca de Tortosa i al Maestrat, porfia té el significat de ‘aposta, messions’. «Fem una porfia»: cast. hagamos una-apuesta.
    Refr.
—«La porfídia mata la caça»: significa que les coses difícils no s'aconsegueixen sinó a força de constància.
    Fon.: puɾfíðiə, pəɾfíðiə (or.); poɾfía (Tortosa, val.); pɾofíði (mall.); pəɾfíli (pir-or.).
    Etim.: del llatí perfĭdĭa, ‘deslleialtat’. El canvi de significat sembla esser degut al sentit de ‘heretgia’ donat a perfídia en el llatí eclesiàstic i que fàcilment pot haver passat a la idea de ‘pertinàcia, obstinació’, ‘disputa obstinada’ (cf. J. Coromines en AIL Cuyo, ii, 145 i ss.).