Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. port
veure  2. port
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PORT m.: cast. puerto.
I. || 1. Lloc de la vorera de mar o d'un riu, apte per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic i armament. Totes les naus... sien en pau e en treua... de cap de Creus dentro al port Zalou, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 292). Demanam li quinys ports hauia de prop de la ciutat, Jaume I, Cròn. 58. Al cinquèn dia fo al port de Mahó, Pere IV, Cròn. 38. Fabrica ports a utilitat dels navegants, Metge Somni i. Ve a esperonar-les, | o, condolint-se d'ella, ve a dur-se-la'n a port?, Atlàntida v. Port natural: el que ofereix recés per disposició de la mateixa naturalesa de la costa. Port artificial: el que han elaborat els homes modificant la disposició natural de la costa. Port de mar: el situat a la ribera marina. Port fluvial: el situat en un riu. Port comercial: el que dóna sopluig especialment als vaixells mercants. Port militar: el disposat per a recés i maniobra de vaixells de guerra i per a instal·lacions bèl·liques. Port franc: aquell en el qual no es paguen drets de duana per les mercaderies que s'hi desembarquen. Port dels quatre vents: iròn., l'alta mar en dia de tempesta (Barc.). Fer port o Prendre port: aturar-se en un port determinat. En aquell loch on ell farà port, Consolat, c. 89. Castell en lo qual los peregrins qui anaven a Jerusalem prenien port, Oliver Rom. 5. a) per ext., Ciutat que té un port. «Tarragona és port de mar».—b) Port sec: lloc, en les fronteres, on està instal·lada la duana.
|| 2. Tanca que es fa per aturar el corrent del riu en fer un assut o resclosa, i que es forma amb bigues horitzontals, dites travesses, i altres de verticals anomenades assàs (Mequinensa, ap. BDC, xxii, 187).
|| 3. Forat d'entrada a la cambra del forn de coure obra de ceràmica (Manises). Fer el port: tapiar el dit forat (Almela, ap. BSCC, xiv, 415).
|| 4. fig. Lloc segur o situació lliure de perill. Arribar a port: assolir un estat de seguretat. Dur o Portar a bon port: fer arribar a un estat segur, treure de perill. Es metge que du a bon port es malalts, Roq. 38. Li costaria dur a bon port sa determinació, Pons Llar 61.
II. Lloc estret per on passa un camí d'una muntanya a una altra; el lloc més elevat d'un camí de muntanya; cast. puerto. Se desalotjaren del tot e passaren lo port, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 377). Com Tirant veu que hauien passat los ports, se mès a conquistar tots aquells regnes e terres que deçà dels ports eren, Tirant, c. 334. Passaren d'Aragó per los ports de Pallàs, doc. a. 1547 (Capmany Mem. iv, 371). I en la serena riuen del Pirineu los ports, Canigó vii. Vent de port: la tramuntana (Pallars).
Port: (topon.) a) Port de la Selva: poble de 900 habitants situat a l'Alt Empordà, vora mar, prop del cap de Creus.—b) Port de Llançà: poblet de 300 habitants agregat al municipi de Llançà (Empordà).—c) Port de Pollença: caseriu situat a la vorera de la mar, a 6 qm. de la vila de Pollença (Mall.).—d) Port de Sóller: caseriu situat a 4 qm. de la ciutat de Sóller (Mall.).—e) Port Lligat: poblet mariner situat en el districte municipal de Cadaqués (Alt Empordà).—f) Port de la Bonaigua: pas situat a 2072 metres d'altura entre la Vall d'Àneu i la Vall d'Aran.—g) Ports de Beseit: muntanyes situades prop de la vila de Beseit, a la frontera de les províncies de Terol i Tarragona.—h) Ports de Morella: comarca natural situada al NO. del País Valencià i que té per capital la ciutat de Morella.
    Loc.

Diada de port i cova: dia de temporal, entre els mariners, o dia de pluja de gregal o de tramuntana, entre els pagesos (Santanyí).—b) En el darrer port d'Espanya: a terres molt llunyanes (St. Joan de S.).
    Refr.

—«Vent de port per Sant Miquel, tot l'any mirarà el cel»: significa que si bufa la tramuntana per Sant Miquel, sol esser senyal de pluges abundants.
    Fon.:
pɔ́ɾt (pir-or., or., occ.); pɔ̞́ɾt (val., bal.); pɔ́lt (alg.).
    Etim.:
del llatí pŏrtu. mat. sign.

2. PORT m.
|| 1. Acció de portar d'un lloc a un altre; allò que es cobra per la feina de portar o traginar; cast. porte. Tot ço que costarà de port, doc. a. 1390 (Bofarull Mar. 97). Se deu deduir tant com costaria de port fins a la ciutat si la y portaven, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84). Que'ns trametats un storió e tantes lempreses com porets, car nós farem pagar e lo preu e lo port, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 575). Per leuda, 16 s. 10 d., e més per ports fins a Moliana, 3 ll. 12 s., doc. a. 1588 (Est. Univ. xviii, 80). Animal de port: animal de càrrega.
|| 2. Volum que pot transportar un vaixell o altre vehicle; cast. porte. Aquell qui la barca farà... no li demanaran ne de quines mesures serà ne de quin port, Consolat, c. 283. Per cascuna de les dites naus o vaxells, e per les dites persones, mercaderies e robes que sien de port de tres mília salmes o de més, sien pagats per pena DL lliures, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 145).
|| 3. Manera d'anar, de portar el cos; cast. porte. «Aquest home té mal port».
|| 4. fig. Manera d'obrar, de conduir-se; cast. porte, comportamiento.
    Etim.:
derivat postverbal de portar.